Descarrega

Distància

1,55 km

Desnivell positiu

7 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

7 m

Altitud màxima

864 m

Trailrank

48

Altitud mínima

850 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

32 minuts

Coordenades

406

Data de pujada

14 de novembre de 2019

Data de realització

de novembre 2019
Sigues el primer a aplaudir
2 comentaris
Comparteix
-
-
864 m
850 m
1,55 km

Vista 461 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de Sant Pau de Segúries, Catalunya (España)

RECORDA    si et posiciones sobre    " Veure més  "    (de color blau)  que es troba al final de la descripció del recorregut, enllaçaràs amb el programa Google Fotos que té les fotografies de l' excursió.

SANT PAU DE SEGÚRIES
Sant Pau de Segúries es troba al punt de contacte entre la vall de Camprodon i el Baix Ripollès. El municipi inclou els pobles de Sant Pau de Segúries i la Ral, i està format per petites planes conreades i de pastura, travessades pel Ter i emmarcades per un cercle de muntanyes en què destaquen Miralles (1227 m) i el puig Perrús (1206 m) al nord, i el Puigsacreu (1112 m) i el Capsacosta (1100 m) al sud.
El primer document sobre Seguriliis data del 898, i l'any 920 es documenta l'església parroquial de Sant Pau. La jurisdicció feudal pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que va afavorir la formació d'una petita vila, a l’emplaçament de l’actual nucli antic. A banda, Jaume I, al segle XIII, va promoure la creació de la Ral, que fou centre de vegueria i que va disposar de notaria i escrivania.
Al segle XV, guerres, pesta i terratrèmols quasi van despoblar el terme, que no es va recuperar fins als segles XVII i XVIII. Durant el segles XIX i XX, al costat de l'agricultura i la ramaderia van sorgir activitats industrials, com centrals hidroelèctriques i fàbriques de ciment, tintura i embotits. El nucli de Sant Pau s'ha estès, modernament, cap al nord i cap a l'est del nucli antic, amb un creixement sostingut i sense perdre l'essència de poble.
Seguint les indicacions del panell indicatiu seguirem la RUTA 4: Ruta urbana que ens permetrà conèixer la seva història, des dels carrers estrets del nucli antic fins a l'arquitectura contemporània de la part nova.
Anirem a la plaça de l'Era per poder veure el pavelló d'Esports.
PLAÇA DE L’ERA
El nucli antic de Sant Pau de Segúries va néixer a l’edat mitjana sobre un promontori ben protegit pels desnivells del Ter a l’oest i del Caganell a l’est, que s’uneixen al sud formant un espai triangular de fàcil defensa mitjançant la fortificació de l’únic accés possible, al nord. En aquest indret, on avui hi ha les cases del costat sud de la plaça de l’Era, sembla que és on hi va haver un pany de muralla.
De moment, no s’ha pogut identificar encara cap vestigi d’aquesta fortificació, l’existència de la qual està provada per un document de l’any 1362. En tot cas, aquest indret va ser durant segles, fins al primer eixample de principis del segle XX, el límit nord de la vila.
De la plaça de l'Era anirem a trobar el nucli antic de Sant Pau.
CARRER DE L’ÀNGEL
L’entramat de carrerons del nucli antic es va formar arran de la recuperació de la població que va tenir lloc als segles XVII i XVIII, després del greu despoblament de finals de l’edat mitjana, que havia comportat la pràctica desaparició del poble medieval. Es tracta d’un seguit de carrers estrets i de recorregut irregular, majoritàriament perpendiculars al carrer Major, entre els quals destaquen el carrer del Forn i el carrer de l’Àngel, on encara es preserven alguns exemples de cases d’arquitectura tradicional, bastides als segles XVIII i XIX. Tot i que molts habitatges s’han renovat, la complexa xarxa urbana de fa tres i quatre segles s’hi ha mantingut, en bona part, fins avui.
Un cop visitat el casc antic anirem per el Carrer Major.
CARRER MAJOR
L’estructura urbana del nucli antic es va desenvolupar al llarg dels segles XVII i XVIII a partir de l’eix principal que suposava el carrer Major, que travessava el poble de nord a sud i en el qual s’obrien dues placetes, la de Sant Pau al nord i la plaça Major -o de l'Era de Baix- al sud. Les principals cases de la població encaraven les façanes a aquests vials i espais públics, tal com encara revelen algunes llindes inscrites, com les de cal Xinto (1703) o cal Nano (1707). A la plaça Major també podem contemplar algun exemple ben conservat de casa tradicional, que evoca com va ser aquest petit nucli muntanyenc fins fa encara no cent anys.
Al final del carrer Major ens trobem amb el Pont de la Palanqueta.
PONT DE LA PALANQUETA
Pont construït el 1922 sobre el torrent Caganell en substitució d’una antiga palanca de fusta (la Palanqueta), molt fràgil i que s’havia de reparar sovint. De pedra vista, mesura 7 metres d'alçada i mostra tres esvelts ulls d'arc de mig punt. La construcció d’aquest pont va significar una millora definitiva pel que fa a les comunicacions amb el nucli antic de Sant Pau, ja que va possibilitar-hi l’accés directe des de la carretera.
Retornarem sobre les nostre passes i anirem al costat del edifici del Molí per tenir vistes sobre la Resclosa i el Canal Brandia.
RESCLOSA I CANAL BRANDIA
Construïts el 1896, alimenten la central hidroelèctrica de can Brandia, situada 1'5 km aigües avall. La resclosa és de formigó armat recobert amb pedres de riu i té una alçada de 5 metres. La casa de comportes agafa l'aigua mitjançant dos bagants, i sobre la paret del canal hi ha una caseta que conté el bagant de descàrrega. El canal, de pedres i ciment, té una llargada de 1.572 m. i presenta vuit bagants més al llarg del seu recorregut.
D'aquí anirem a trobar l'Ajuntament.
AJUNTAMENT
L’actual ajuntament de Sant Pau de Segúries ocupa l’edifici de les antigues escoles públiques. Construït el 1924 pel mestre d’obres Francesc Surinyach, és un edifici de tres plantes coronat per una torre quadrangular amb un rellotge en dues de les seves cares. Però un mateix edifici acollia tant les aules escolars com els habitatges dels mestres. Actualment, a més de les oficines municipals, hi ha el consultori mèdic i la llar de jubilats.
Del ajuntament anirem a trobar l' entrada de la Central Hidroelèctrica del Mariner.
CENTRAL DEL MARINER
Central hidroelèctrica construïda el 1910. Entra en Servei el 1912 per la societat Estabanell i Pahissa per subministrar electricitat a la seva fàbrica de Centelles (Osona). A partir de 1923 també alimentà la nova fàbrica tèxtil de la Colònia Estabanell (Camprodon). Els aiguats de 1940 van malmetre la central, que tenia elements modernistes, i fou reconstruïda sota la forma actual. De l'edifici original se'n conserven el quadre de comandaments i dues de les tres turbines. Actualment la central continua en funcionament.
Continuarem el nostre recorregut per anar a l' església nova i els col·legits.
ESGLÉSIA NOVA/ESCOLA
L’església nova de Sant Pau es va construir al nucli urbà a causa sobretot de la distància de l’antic temple parroquial. Projectada pels arquitectes Francesc Vayreda i Pau Monguió, es va començar a construir el 1960 i fou beneïda el 17 d’octubre de 1971. És una obra d’arquitectura contemporània, formada per una àmplia nau octogonal amb coberta a vuit vessants i grans finestrals, campanar minimalista exempt de perfils metàl·lics i un espai arbrat al seu entorn. La decoració de l'interior (imatges, plafons i pica baptismal) són obra de l’escultor Francesc Fajula.
Al costat de l’església hi ha la nova escola (CEIP Els Pinets), també de línies arquitectòniques contemporànies, que entra en funcionament el 1993.
Un cop visitat l'entorn, retornarem a la plaça de la Generalitat.

També podeu veure:
Sant Pau de Segúries-Via Romana, fins a la Font de l' Arç-Tornada per Can Ganasta (Ruta del Patrimoni nº 2)

https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/sant-pau-de-seguries-via-romana-fins-a-la-font-de-l-arc-tornada-per-can-ganasta-ruta-del-patrimoni-42817310

Cartografia: Editorial Alpina, Mapa Alta Garrotxa.

Veure més external

Punt d'interès

Plaça de la Generalitat

SANT PAU DE SEGÚRIES Sant Pau de Segúries es troba al punt de contacte entre la vall de Camprodon i el Baix Ripollès. El municipi inclou els pobles de Sant Pau de Segúries i la Ral, i està format per petites planes conreades i de pastura, travessades pel Ter i emmarcades per un cercle de muntanyes en què destaquen Miralles (1227 m) i el puig Perrús (1206 m) al nord, i el Puigsacreu (1112 m) i el Capsacosta (1100 m) al sud. El primer document sobre Seguriliis data del 898, i l'any 920 es documenta l'església parroquial de Sant Pau. La jurisdicció feudal pertanyia al monestir de Sant Joan de les Abadesses, que va afavorir la formació d'una petita vila, a l’emplaçament de l’actual nucli antic. A banda, Jaume I, al segle XIII, va promoure la creació de la Ral, que fou centre de vegueria i que va disposar de notaria i escrivania. Al segle XV, guerres, pesta i terratrèmols quasi van despoblar el terme, que no es va recuperar fins als segles XVII i XVIII. Durant el segles XIX i XX, al costat de l'agricultura i la ramaderia van sorgir activitats industrials, com centrals hidroelèctriques i fàbriques de ciment, tintura i embotits. El nucli de Sant Pau s'ha estès, modernament, cap al nord i cap a l'est del nucli antic, amb un creixement sostingut i sense perdre l'essència de poble. Seguint les indicacions del panell indicatiu seguirem la RUTA 4: Ruta urbana ens permetrà conèixer la seva història, des dels carrers estrets del nucli antic fins a l'arquitectura contemporània de la part nova.
Punt d'interès

Plaça de l' Era

PLAÇA DE L’ERA El nucli antic de Sant Pau de Segúries va néixer a l’edat mitjana sobre un promontori ben protegit pels desnivells del Ter a l’oest i del Caganell a l’est, que s’uneixen al sud formant un espai triangular de fàcil defensa mitjançant la fortificació de l’únic accés possible, al nord. En aquest indret, on avui hi ha les cases del costat sud de la plaça de l’Era, sembla que és on hi va haver un pany de muralla. De moment, no s’ha pogut identificar encara cap vestigi d’aquesta fortificació, l’existència de la qual està provada per un document de l’any 1362. En tot cas, aquest indret va ser durant segles, fins al primer eixample de principis del segle XX, el límit nord de la vila.
Punt d'interès

Pont de la Palanqueta

PONT DE LA PALANQUETA Pont construït el 1922 sobre el torrent Caganell en substitució d’una antiga palanca de fusta (la Palanqueta), molt fràgil i que s’havia de reparar sovint. De pedra vista, mesura 7 metres d'alçada i mostra tres esvelts ulls d'arc de mig punt. La construcció d’aquest pont va significar una millora definitiva pel que fa a les comunicacions amb el nucli antic de Sant Pau, ja que va possibilitar-hi l’accés directe des de la carretera. Retornarem sobre les nostre passes i anirem al costat del edifici del Molí per tenir vistes sobre la Resclosa i el Canal Brandia.
Punt d'interès

Carrer Major

CARRER MAJOR L’estructura urbana del nucli antic es va desenvolupar al llarg dels segles XVII i XVIII a partir de l’eix principal que suposava el carrer Major, que travessava el poble de nord a sud i en el qual s’obrien dues placetes, la de Sant Pau al nord i la plaça Major -o de l'Era de Baix- al sud. Les principals cases de la població encaraven les façanes a aquests vials i espais públics, tal com encara revelen algunes llindes inscrites, com les de cal Xinto (1703) o cal Nano (1707). A la plaça Major també podem contemplar algun exemple ben conservat de casa tradicional, que evoca com va ser aquest petit nucli muntanyenc fins fa encara no cent anys.
Punt d'interès

Carrer de l' Àngel

CARRER DE L’ÀNGEL L’entramat de carrerons del nucli antic es va formar arran de la recuperació de la població que va tenir lloc als segles XVII i XVIII, després del greu despoblament de finals de l’edat mitjana, que havia comportat la pràctica desaparició del poble medieval. Es tracta d’un seguit de carrers estrets i de recorregut irregular, majoritàriament perpendiculars al carrer Major, entre els quals destaquen el carrer del Forn i el carrer de l’Àngel, on encara es preserven alguns exemples de cases d’arquitectura tradicional, bastides als segles XVIII i XIX. Tot i que molts habitatges s’han renovat, la complexa xarxa urbana de fa tres i quatre segles s’hi ha mantingut, en bona part, fins avui.
Punt d'interès

Resclosa i canal Brandia

RESCLOSA I CANAL BRANDIA Construïts el 1896, alimenten la central hidroelèctrica de can Brandia, situada 1'5 km aigües avall. La resclosa és de formigó armat recobert amb pedres de riu i té una alçada de 5 metres. La casa de comportes agafa l'aigua mitjançant dos bagants, i sobre la paret del canal hi ha una caseta que conté el bagant de descàrrega. El canal, de pedres i ciment, té una llargada de 1.572 m. i presenta vuit bagants més al llarg del seu recorregut.
Punt d'interès

Central del Mariner

CENTRAL DEL MARINER Central hidroelèctrica construïda el 1910. Entra en Servei el 1912 per la societat Estabanell i Pahissa per subministrar electricitat a la seva fàbrica de Centelles (Osona). A partir de 1923 també alimentà la nova fàbrica tèxtil de la Colònia Estabanell (Camprodon). Els aiguats de 1940 van malmetre la central, que tenia elements modernistes, i fou reconstruïda sota la forma actual. De l'edifici original se'n conserven el quadre de comandaments i dues de les tres turbines. Actualment la central continua en funcionament.
Punt d'interès

Ajuntament

AJUNTAMENT L’actual ajuntament de Sant Pau de Segúries ocupa l’edifici de les antigues escoles públiques. Construït el 1924 pel mestre d’obres Francesc Surinyach, és un edifici de tres plantes coronat per una torre quadrangular amb un rellotge en dues de les seves cares. Però un mateix edifici acollia tant les aules escolars com els habitatges dels mestres. Actualment, a més de les oficines municipals, hi ha el consultori mèdic i la llar de jubilats.
Punt d'interès

Església nova/Escola

ESGLÉSIA NOVA/ESCOLA L’església nova de Sant Pau es va construir al nucli urbà a causa sobretot de la distància de l’antic temple parroquial. Projectada pels arquitectes Francesc Vayreda i Pau Monguió, es va començar a construir el 1960 i fou beneïda el 17 d’octubre de 1971. És una obra d’arquitectura contemporània, formada per una àmplia nau octogonal amb coberta a vuit vessants i grans finestrals, campanar minimalista exempt de perfils metàl·lics i un espai arbrat al seu entorn. La decoració de l'interior (imatges, plafons i pica baptismal) són obra de l’escultor Francesc Fajula. Al costat de l’església hi ha la nova escola (CEIP Els Pinets), també de línies arquitectòniques contemporànies, que entra en funcionament el 1993.

2 comentaris

  • Foto de Ramon Codina

    Ramon Codina 14 de nov. 2019

    Hola Jordi ,
    Crec que as passat més hores fent aquest excel·lent escrit que caminant .

    Felicitats .

    A10!!!!

  • Foto de JORDI FREIXA SALA

    JORDI FREIXA SALA 15 de nov. 2019

    Ramon, ja veuràs com encara sortirà algú que dirà que per ell es maça llarga.

Si vols, pots o aquesta ruta.