Temps  5 hores 37 minuts

Coordenades 1348

Data de pujada 21 / de febrer / 2016

Data de realització de febrer 2016

-
-
588 m
176 m
0
6,9
14
27,62 km

Vista 971 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Bas, Catalunya (España)

Cat, Cast,

Ruta per la via verda sortint desde Sant Esteve d´en Bas i final a Amer, els primers 5 km ens vàrem equivocar i vam parar a Hostalets, vàrem fer marxa enrrera i aquest cop si vam seguir la senyalització correcte direcció Girona.
Aquest tram el vàrem aprofitar per el gran repte que intentarém fer el 16 i 17 d´Abril la Ultra Intermon Oxfarm 100 km, aquesta excursió la vam aprofitar per pasar un dia en convivencia amb els membres de l´escola dels nostres fills/es ja que em format 3 equips per intentar fer-la, corren, trotan i caminant,
Moltes gràcies als organitzadors per el dia tan macu que vàrem pasar.

Cast.

Ruta por la vía verde saliendo desde San Esteban d'en Bas y final en Amer , los primeros 5 km nos equivocamos y paramos en Hostalets , hicimos marcha atrás y esta vez si seguimos la señalización correcta dirección Girona.
Este tramo lo aprovechamos para el gran reto que intentaremos hacer el 16 y 17 de Abril la Ultra Intermon Oxfarm 100 km, esta excursión la aprovechamos para pasar un día en convivencia con los miembros de la escuela de nuestros hijos / as ya que hemos formado 3 equipos para intentaremos hacerla, corriendo, trotando y caminando ,
Muchas gracias a los organizadores por el día tan Bonito que pasemos.
Hostalets d'en Bas és una població de la comarca de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d'en Bas. El seu origen és al segle XVIII a partir d'un hostal o hostalet a la vora de l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic. En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històrico-Artístic Nacional. A l'entrada del poble hi ha un monument als pagesos, obra de Modest Fluvià. A les muntanyes del darrere, a les cingleres de Falgars, hi ha l'ermita de Sant Miquel de Castelló, d'una sola nau coberta amb volta de canó. Aquesta església era la capella de l'antic Castelló d'en Bas.
Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Situat a la vall d'Hostoles, s'estén per les valls del riu Brugent i del seu afluent, el Sant Iscle, accidentat per les serres del Corb i de Fontpobra i els volcans de Can Tià i Traiter, dintre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Destaquen els cims de Collsacabra al sud del terme i el Santuari de La nostra Senyora de la Font de la Salut a 1030 metres d'altitud. A nivell geològic, una de les particularitats del municipi és que s'hi troba la rara mica amb liti, anomenada lepidolita. Antigament va pertànyer al castell d'Hostoles i a la corona junt amb les Planes d'hostoles. Agricultura de secà. Ramaderia de bestiar boví i porcí, així com aviram, la indústria d'embotits i xocolates que juntament amb el turisme residencial és la base de la seva economia. Cal destacar-ne la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols(la festa dels gegants, cavallets i mulassa), declarada festa tradicional d'interès nacional.
Les Planes d'Hostoles, és un municipi de la Garrotxa de creació força moderna. Fins el segle XIX no va tenir identitat pròpia i era part integrant del municipi de Sant Feliu de Pallerols. L’any 1872 es van segregar. Forma part de la vall d’Hostoles i el poble queda situat a la dreta del riu Brugent que neix a la serra del Corb i rep les aigües de la riera de Cogolls. Part de la zona volcànica de la Garrotxa està en aquest poble. Al nord del terme hi ha el volcà Traiter. Antigament el lloc basà la seva economia en la explotació forestal, l’agricultura i els molins que aprofitaven les aigües del riu Brugent i la riera de Cogolls. La indústria, però, s’ha acabat imposant en els darrers temps. Cogolls. Es troba al nord de les Planes d’Hostoles, a la falda de la serra de les Medes. La parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls , la més antiga de la vall d’Hostoles, ja ve esmentada en el segle X. Els masos disseminats de la zona són abundants i gairebé tots dels segles XI, XII i XIII. El sector conegut pels “Estanyols” el componen tres masies, dues de les quals estan datades el 1285 i el 1286. Cogolls és un lloc privilegiat pel que fa a l’aigua. La força hidràulica fa ser aprofitada des del segle XIII. Existeixen quatre molins en el sector: el molinot de la Pruenca, el molí del Fontanil, el molí de Sant Pelegrí i el molí dels Murris. Sortint de la zona de l’Estanyol es pot accedir a l’ermita de Sant Salvador i a les ruïnes del castell de Puig-alder. Les Encies. Aquest sector es troba en la part meridional de la serra de les Medes. El lloc ja va ser habitat en temps prehistòrics com ho demostren les troballes al Clot de l’Infern i datades el segle VII a. de C. Així també es van trobar en la zona evidencies de la cultura romana. En un document de l’any 1155, apareix citada la parròquia de Santa Maria de les Encies. Consta, també, que Miró III, senyor d’Hostoles, en la cessió de 17 masos a l’abat d’Amer l’any 1207, hi figuren tres de les Encies: el Clusells, el mas de les Llunes i la borda d’Alou. HISTÒRIA Tot i que les agrupacions urbanes a la Vall d’Hostoles sembla que van coincidir amb l’establiment de les “sagreres”, el territori de Les Planes ja fou habitat en èpoques antigues; en el jaciment del Clot de l’Infern, a les Encies, s’hi trobaren restes de 7000 anys a. de C. i a la cova dels Avellaners, a Cogolles, restes de 4000 anys a. de C. Fins a set parròquies va tenir la vall d’Hostoles, quatre de les quals al terme de Les Planes. Sant Cristòfol de Cogolls, esmentada el 986, Sant Cristòfol de les Planes, citada el 1155, Santa Maria de les Encies, citada en el mateix document anterior i Sant Pere Sacosta, citada el 1207 tot i que datada de molt abans. El poble de les Planes, a l’època medieval, depenia dels monjos benedictins d’Amer. La vall era governada per la família d’Hostoles, alts funcionaris dels comtes de Barcelona. L’any 1222 Arnal d’Hostoles figura com a senyor d’aquestes terres. Els arnal figuren com a senyors fins el 1419. L’any 1427, un terratrèmol va destrossar el poble. Es van enderrocar, entre altres, les viles d’Amer, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d’en Bas, el lloc de les Planes, el castell d’Hostoles i Sant Martí de Llémena… El 1462 esclata la revolta remença que durà fins l’any 1472. L’any 1474 Francesc de Verntallat , persona clau en la revolta, va ser nomenat vescomte d’Hostoles. Coincidint amb la revolta remença hi hagué la guerra civil catalana entre Joan II i la Generalitat. Les gent de la vall es van decantar pel rei i el novembre de 1471 aquest els va concedir una sèrie de privilegis com ara, i d’entre altres, l’elecció d’un batlle posseïdor de la jurisdicció civil i criminal. L’any 1486, el castell d’Hostoles, fins llavors en mans dels remences, passa a mans del monarca. El 1535, a petició dels jurats de la vall d’Hostoles, l’emperador Carles I confirmava els privilegis de la vall, a més, recomanava al príncep d’Astúries i de Girona (Felip II) que els respectés. En el segle XVII la Vall d’Hostoles era una batllia reial. Durant aquest segle, les Planes va augmentar la seva població ja que va acollir nombrosos francesos que vingueren a treballar als boscos del terme. La xifra arribà al màxim de 1830 habitants, reduïda després a causa de les epidèmies del 1854 i 1855. El segle XIX arriben les guerres carlines. La vall d’Hostoles es decantà, majoritàriament, del bàndol de Don Carles. En la segona guerra, Ramon Cabrera va mantenir una batalla a les Planes amb els liberals, de la qual en va sortir victoriós. A finals del segle XIX el tren ja arribava a les Planes. Les pedreres de basalt atreien molts treballadors. Però el 1909, la Setmana Tràgica va afectar a les Planes i molts picapedrers es revoltaren. El 1936 esclata la guerra civil. Els extremistes van matar el frare caputxí Vicenç de Besalú i van cremar i destruir l’interior de l’església parroquial. Les empreses van ser col·lectivitzades. Es van confiscar els edificis més importants que van servir per refugiats de tota la península. Degut a la situació estratègica de les Planes, es va convertir en un lloc idoni per emmagatzemar material bèl·lic i fins i tot les Brigades Internacionals van convertir la població en camp d’entrenament i centre d’operacions. Quan aquests van deixar la població, els soldats de Líster van dinamitar l’església parroquial i el castell i els ponts del tren d’Olot van ser destruïts. L’any 1970, les Planes va registrar un augment notable de la població gràcies a l’arribada d’immigrants del sud que venien a treballar al pantà de Susqueda i a immigrants portuguesos que provenien de les mines d’Osor. Va arribar a tenir 2004 habitants.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.