Temps  2 hores 23 minuts

Coordenades 333

Data de pujada 4 / de setembre / 2018

Data de realització d’agost 2018

-
-
1.058 m
1.018 m
0
0,7
1,4
2,79 km

Vista 183 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de les Escaldes, Escaldes-Engordany (Andorra)

Itinerari que recorre el nucli antic de la capital d'Andorra, Andorra la Vella.

De l'oficina de turisme, situada en l'espai situat sobre la Valira a la confluència de l'Avinguda Meritxell amb l'Avinguda Prat de la Creu, ens dirigim a la riba esquerra del riu, on hi ha l'escultura La Noblesse du Temps, de Salvador Dalí, amb el Pont de París al seu darrere i la torre punxeguda de Caldea més enllà, en una de les imatges icòniques d'Andorra.

Donem mitja volta i seguim l'Avinguda Meritxell cap a ponent i ben aviat ens enfilem per un carreró estret farcit d'escales que surt a la dreta de l'Avinguda fins al Carrer de la Creu Grossa (km 0.2), que seguirem a la dreta, en pujada. Deixem a la dreta el Carrer de Sant Andreu i seguim fins a la següent cruïlla, en un lloc amb vistes i una petita plantació de tabac en una banda i un assecador de tabac a l'altra (km 0.4), una indústria tradicional al país que està subjecta a una curiosa legislació. Totes les pujades de l'itinerari ja s'han acabat! Desfem camí i, ara sí, seguim el Carrer de Sant Andreu, on trobem la petita església romànica que li dóna nom (km 0.6).

Tornem cap al carrer de la Creu Grossa i el seguim en sentit descendent fins al final, on hi ha la cruïlla amb l'Avinguda Meritxell, punt en el que hi trobem la Creu Grossa (km 1.1), una de les cinc creus de terme que es conserven a Andorra. Seguim per l'Avinguda Meritxell en el mateix sentit de la marxa fins la plaça del Príncep Benlloch (km 1.5), i d'aquí, pel carrer de la Vall, deixant a l'esquerra l'església de Sant Esteve, en ple casc antic, arribem a la Casa de la Vall (km 1.7), seu secular del Consell General d'Andorra. La visita d'aquest espai és d'allò més recomanable.

A partir d'aquí anem desfent camí. Desfent camí trobarem una font de granit (km 1.8), a la plaça del Contrapàs l'escultura dedicada al Ball del Contrapàs (km 1.9) i retornem a la plaça del Príncep Benlloch (km 2), on podrem accedir a l'Església de Sant Esteve, d'origen romànic, i podrem veure el Comú d'Andorra, una antiga presó i can Guillemó, una de les cases més històriques d'Andorra la Vella.

Retornem a l'Oficina de Turisme per l'Avinguda Meritxell, on podem gaudir d'uns quants edificis moderns que responen a l'arquitectura del granit, tradicional del lloc, com són Can Felipó (km 2.3) i Can Cassany (km 2.4).

Índex IBP: 10.
Informació

Oficina de turisme

fotografia

La Noblesse du temps

Es tracta d'una obra monumental de bronze, d'uns 1400 quilograms i 4,90 metres d'alçada, 1,70 de fondària i 2,60 de llargada. Pertany a una sèrie creada per Dalí i simbolitza el pas del temps. El rellotge es troba sobre un tronc d'arbre i té una corona que representa el domini del temps sobre la humanitat. Inicialment va ser cedida al Govern d'Andorra pel col·leccionista d'art i home de confiança de Dalí, Enric Sabater, l'any 1999. No obstant, no fou fins l'any 2010 que s'inaugurà el seu emplaçament actual a la plaça de la Rotonda arran de la seva cessió al Comú d'Andorra la Vella.
Waypoint

Plantació de tabac

La tabaquera (Nicotiana tabacum) és una planta herbàcia de la família de les solanàcies, que és coneguda perquè de les fulles d'aquesta planta se'n fa el tabac. És una planta herbàcia, erecta, completament pubescent, d'1 a 3 metres d'alçada i que segons el seu cicle vital, és anual. Rel axonomorfa amb abundants rels secundàries i terciàries. El sistema radicular és molt ampli i pot arribar fins als 30 centímetres de profunditat. Tija herbàcia, erecta, gruixuda i amb poques ramificacions. Les fulles de forma variable (lanceolades, ovades o el·líptiques) estan disposades de forma alterna damunt la tija. Poden arribar fins a 50 centímetres de llarg, amb la forma de l'àpex acuminat, marge enter, nervadura pennada, inserides a la tija sense pecíol (sèssil) i d'un color verd pàl·lid. Pel que fa a la inflorescència és una panícula amb uns pedicels de 5 a 10mil·límetres de llarg. Les flors són hermafrodites i actinomorfes. El calze té 5 sèpals soldat de 12 a 20 mil·límetres de llarg. La corol·la, de 4 a 5 centímetres, de color vermell o rosat, també té 5 pètals soldats i la seva forma és tubulosa. L'androceu conté 5 estams soldats a la corol·la. Respecte al gineceu, cal dir que és bicarpel·lar cenocàrpic i l'ovari és súper. El fruit és una càpsula de color marronós, d'uns 15 a 20 mil·límetres de llarg. Andorra té una curiosa legislació sobre el tabac, d'aquí el seu interès.
Arquitectura religiosa

Església de Sant Andreu

La capella de Sant Andreu situada al carrer del mateix nom a Andorra la Vella. És una petita edificació de planta rectangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya amb un sol ull. Tot i que és difícil datar-la, doncs ha sigut objecte de diverses modificacions, conté elements que la situen a l'època romànica, com l'orientació llevant-ponent i la porta amb arc de mig punt situada a la paret de migjorn.. De camí cap a la capella, passarem per la Creu Grossa: creu de terme d'estil gòtic situada a l'antic camí ral.
Waypoint

La Creu Grossa

Situada a l'Avinguda de Meritxell, el tradicional eix comercial de la capital andorrana, hi ha la Creu Grossa, una admirable creu gòtica del segle XVI que es trobava ubicada al bell mig de l'antic camí d'Andorra la Vella a la veïna Les Escaldes i que en mig de tant d'hotel, botigues i centres comercials passa com bastant desapercebuda.
Edifici d'interès

Casa de la Vall

La Casa de la Vall es va construir a finals del segle XVI a sobre d'una roca amb vista a la vall del riu Valira. Era la casa pairal de la família Busquets. L'any 1702 va canviar d'ús: el Consell General (parlament andorrà) la va comprar i la va utilitzar com a seu principal fins al 2011. Aquesta casa es va utilitzar com a lloc de celebració de les reunions dels representants de les parròquies del país i també feia de seu de la justícia. L'any 1962 es va reformar considerablement, entre d'altres coses per millorar-ne l'estat de conservació i la sala de sessions, i per equilibrar el conjunt de l'edifici. El 2011, el Consell General es va traslladar a un altre edifici, també a Andorra la Vella. Des de la barana de la gran plaça que s'obre davant la casa podem divisar un conjunt escultòric format per set figures humanes que remeten als “estilites” de Constantinoble i es poden veure com una metàfora de les set parròquies andorranes, obra de Jaume Plensa. Els 7 poetes busquen una imatge de calma i reflexió enmig del brogit de la ciutat. A l'extrem oriental de la plaça hi trobem el nou edifici del Parlament d'Andorra, encara que la Casa de la Vall es fa servir encara en ocasions especials.
Waypoint

Contrapàs

El contrapàs és el nom d'unes danses que es ballen des de mitjan segle XIX, en les quals es troba l'origen de la sardana actual. Es tracta de dos balls que varen conviure i que es dansaven generalment en les mateixes sessions: el contrapàs, d'origen religiós, llarg i solemne, i la sardana curta, nomenada així per la seva poca extensió musical, en comparació amb la que després es va denominar sardana llarga. Aquest monument, obra de l'escultor Sergi Mas, encarregat i finançat per la Comissió del Barri Antic l'any 1977, representa el Ball de Contrapàs d'Andorra la Vella. El Contrapàs, que es balla per la Festa Major, és una dansa que es fa i es desfà seguint les instruccions del capdanser, començant sempre amb el peu esquerre.
Arquitectura religiosa

Església de Sant Esteve

L'església de Sant Esteve es troba al barri antic d'Andorra la Vella, al costat de l'edifici del Comú. L'edifici és d'origen romànic (s. XII) amb importants modificacions durant el segle XX. Del període romànic es conserva l'absis semicircular, el més gran de tot el Principat, on es representaven les pintures murals romàniques que actualment es troben repartides al Museu Nacional d'Art de Catalunya i en dues col·leccions privades. Les noces de Canà, la imatge d'un brau alat i El Crist davant de Pilat són alguns dels fragments del conjunt pictòric conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A l'interior del temple es conserva una biga de fusta policromada del mateix període i dos retaules d'època barroca. També hi destaca el Quadre de les Ànimes del segle XVIII. Al seu exterior podràs veure l'absis semicircular que conserva la decoració llombarda d'origen, així com el campanar i la torre d'època romànica. La restauració feta l'any 1940 a càrrec de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, es va centrar en remodelar el campanar i l'entrada lateral actual.
Edifici d'interès

Casa del Comú

Els comuns d'Andorra són set ens públics locals que governen cada una de les set parròquies d'Andorra, equivalent al que es coneix al sud com ajuntament. Cada comú està format per un Consell comunal, format pels consellers comunals i l'òrgan de govern que en surt de la votació encapçalat pels cònsols major i menor. Cada comú disposa d'un escut. El Comú d'Andorra la Vella es troba a la Plaça Príncep Benlloch d'Andorra la Vella. Davant del comú hi ha els vestigis de l'antiga presó de la Casa del Quart, del segle XVIII.
Edifici d'interès

Can Guillemó

Vell casalici que presideix en certa manera la plaça major (avui plaça Príncep de Benlloch) (Andorra la Vella. En les seves nobles estances í (durant el mandat de Francesc Duran Torres, Guillemó, com a síndic general, residí com a refugiat, durant les guerres carlines, el bisbe de la Seu i cosenyor de les Valls, doctor Josep Caixal i Estradé (1853-1879). Un altre hoste il·lustre honorà la noble mansió: Mossèn Jacint Verdaguer, els dies que passà a la capital d'andorrana durant la seva memorable excursió pirinenca l'estiu de l'any 1883, trobà afectuós allotjament prop de la mateixa família Duran.
Edifici d'interès

Can Felipó

Edificació de l'any 1948, projectada per l'arquitecte barceloní Agustí Borrell Sensat i realitzada pel constructor d'Escaldes-Engordany Josep Mariné Mèlich. És un edifici de planta rectangular, situat entre mitgeres, que consta d'una planta baixa, d'entresol i de vuit plantes més, d'aproximadament 2,80 m d'alçada cada una, a excepció de la setena, que tenia 2,10 m d'alçada. La coberta es compon i ve determinada per un joc d'un i dos aiguavessos, situats a nivells diferents. Els ràfecs sobresurten en la façana principal, orientada al sud, per protegir el gran nombre d'obertures que presenta. Aquestes es distribueixen de forma simètrica, com és habitual en els edificis de granit, i cal destacar-ne les dues tribunes semicirculars i amb columnata, situades entre el segon i cinquè pis, que flanquegen el cos central. Aquestes tribunes estan coronades per un balcó amb barana de granit i s'uneixen a nivell de la segona i sisena planta mitjançant dues balconades. El cos central, més alt que els laterals, presenta, del segon al quart pis, dues finestres amb llinda rectangular per planta, i en la sisena planta hi ha una galeria seguida amb finestres geminades, d'arcs de mig punt, i una balconada a cada costat, que evidencien el gust per la utilització d'elements característics d'estils anteriors, com el romànic. Constitueix, per tant, un testimoni rellevant dins del corrent de l'arquitectura de granit d'Andorra per les seves qualitats arquitectòniques i formals.
Edifici d'interès

Can Cassany o Hotel Bellavista

L'edifici va ser aixecat en diverses fases compreses entre els anys 1938 i 1940. El seu constructor fou el Sr. Joan Pujal de Sant Julià de Lòria, conegut com a Pageset. Una de les primeres instal·lacions amb què va comptar va ser el cinema, antecedent del que hi ha en l'actualitat a la part posterior, i que va començar a funcionar abans dels anys quaranta. El dia 7 de març de 1940 el propietari obtenia del Quart d'Andorra l'autorització per obtenir una segona partida de fusta, destinada a la continuació de l'obra, que es deuria acabar aquell mateix any o bé el següent. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb una planta baixa i tres pisos. La façana principal dóna a l'avinguda Meritxell i és la més acurada. En origen a la planta baixa hi havia el restaurant, la recepció i la cuina de l'hotel. Durant bastants anys va acollir també una botiga de joguines i, darrerament, s'hi ha instal·lat un local de menjar ràpid. Als altres pisos hi havia les habitacions, desaparegudes amb la reforma actual, que ha convertit l'edifici en sales de cinema i ha conservat només, de l'edifici original, la façana principal. La composició de la façana principal, orientada al nord, és totalment simètrica. A la planta baixa hi ha quatre arcs de mig punt, dos centrals de gran amplada flanquejats per dos de més petits. Els tres pisos tenen balconades llargues amb quatre finestres balconeres. Al primer i al segon pis les obertures centrals són amb arc de mig punt i les laterals amb llinda plana. Al tercer pis la relació és inversa. La coberta, de fusta i llicorella, es disposa a tres vessants. Aquest edifici constitueix un exemplar força representatiu de l'anomenada arquitectura de granit, pròpia de les edificacions dels anys trenta als seixanta, i que es caracteritza, com el seu nom indica, per l'ús del granit en la construcció dels murs exteriors, pel fet d'emprar carreus ben tallats en els angles i al voltant de les obertures, per la utilització freqüent d'arcs de mig punt a les portes i a les finestres, o per la disposició regular del parament en forma niu d'abella, encara que en aquest cas no es així, sinó que és força irregular.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.