Temps en moviment  3 hores 9 minuts

Temps  4 hores 18 minuts

Coordenades 2574

Data de pujada 27 / d’abril / 2019

Data de realització d’abril 2019

-
-
190 m
84 m
0
3,9
7,9
15,73 km

Vista 21 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sabadell, Catalunya (España)

Sabadell Sant Nicolau, Santiga, Coves de Sant Oleguer.
Les primeres dates documentals remeten a l'any 1039 i es tracta d'un testament jurat que féu Sendred, damunt l'altar de Sant Pau Apòstol de l'Església de Sant Feliu d'Arraona. L'església fou bastida sobre les terres dominades per l'alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès. A partir del segle XIII l'església caigué en decadència, era l'hora de la supremacia del terme urbà sobre el rural. En el segle XV l'església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern. L'any 1815 la capella fou tancada al culte i finalment, el 4 de setembre de 1927, la corporació municipal –presidida per l'alcalde Esteve M. Relat– acordà adquirir ermita i terres per 3.000 pessetes al propietari del moment, Antoni Vilet.[2] El 1928 Ajuntament reconstruí la capella.[1]
'església apareix documentada des de l'any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia. L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació.[1] El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenat. L'església és sufragània de la de Santa Perpètua. Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV; l'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va sobrealçar el campanar.[1] Al seu entorn, cada any s'hi celebra l'Aplec de Santiga. L'any 1955 amb motiu del II Aplec, si celebrà la benedicció de l'actual campana -que actualment resta muda per les dites obres- li posaren els noms de Maria, Joana, i Montserrat. Foren padrins d'aquesta benedicció en Joan Vila Puig i la seva esposa Na Maria Codina i Duran. En la mateixa data també s'inaugurà el Pont del Camí del Santuari. El 1983 Santiga va celebrar el seu mil·lenari. Fou aleshores quan Carles Santiago li va dedicar la popular sardana Mil·lenari de Santiga. També és famosa i reconeguda arreu del món sardanista l'anomenada Santiga que va compondre al músic i compositor perpetuenc Genís Sala. El 2010 el terra i les parets de l'església resten aixecats arreu per haver-s'hi trobat restes molt antigues com ara sitges per al gra i altres mostres de la seva antiguitat. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.[2] Diu la tradició que "Qui va a Montserrat i passa per Santiga, deixa la Mare per veure la filla".
Les coves de Sant Oleguer són un conjunt de coves situades a Sabadell (Vallès Occidental) que foren excavades i habitades al marge dret del riu Ripoll a mitjans del segle XX. En un primer moment, l'administració de la ciutat durant el període franquista fou incapaç de trobar una solució d'habitatge per a l'abundant immigració que venia d'altres parts d'Espanya per treballar a la indústria tèxtil de Sabadell, fet que obligà moltes famílies a establir-se en barraques o, fins i tot, excavar coves com les de Sant Oleguer.[1] El sector de Can Quadres i Sant Oleguer era la zona amb més coves habitades de Sabadell. L'any 1946 n'hi havia 112, que es comunicaven mitjançant camins i escales que havien creat els mateixos habitants.[2] Nou anys més tard, el 1955, encara en quedaven 82, on vivien unes 500 persones.[3] L'Ajuntament féu clausurar l'última cova habitada el 1958 i actualment el conjunt forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.[2]

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.