-
-
253 m
127 m
0
4,4
8,8
17,53 km

Vista 532 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (6.2) Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia




Aquesta proposta de recorregut constitueix la segona de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (6.0) Del Penedès a les terres de l’Ebre pel Camp de Tarragona

L’itinerari
Del litoral, i cap a l’interior, I’accés a la Depressió Prelitoral es fa per Vilafranca del Penedès que és, de molt, la gran capital vinícola de Catalunya, d’un país assolellat, de blaus puríssims al cel, on les vinyes donen uns suaus rosats, uns blancs delicats i uns negres d’una gran finor. A Vilafranca, a més de l’interès dels seus monuments, el contingut del Museu del Vi proporciona molt més del que el nom sembla prometre, i les pastisseries proporcionen l’oportunitat de comprar una típica menja: les coques de matafaluga.

Afegim-hi que, a llevant de la ciutat, i no gaire lluny, la visita al Modernisme de Sant Sadurní d’Anoia és una oportunitat d’entrar en contacte amb una vila que, des de la darreria del segle XIX, s’ha convertit en el més important centre productor dels vins de cava.


Vilafranca del Penedès. Capital de l’Alt Penedès, rica regió vinícola, població important ja en època medieval (conserva diversos edificis antics, entre els quals el Palau Reial, avui Museu de Vilafranca i Museu del Vi, el Palau Baltà o l’església de Sant Francesc, museu lapidari, entre molts altres). El Modernisme hi deixà nombroses mostres, especialment les dels arquitectes Eugeni Campllonch i Parés, arquitecte municipal en 1904-10 (reforma de la Casa de la Vila, 1912; Can Soler, 1904, a l’avinguda de Barcelona; Can Jané, vers 1910, al carrer de la Cort, amb vistosa tribuna al xamfrà, cornisa ondulada, esgrafiats i ornaments florals), o de Santiago Güell i Grau, més nombroses (Can Claramunt, 1905, a la plaça de Jaume I; Farmàcia Güell, 1905, carrer de la Parellada; Casa Miró-lnglada, a la Rambla de Nostra Senyora, de façana asimètrica amb coronament ornamental i decoració vegetal, etc.). Citem-ne també Can Figuerot (1888), al carrer del General Prim, obra d’August Font i Carreras; el grup escultòric del Davallament, de Josep Llimona, a la cripta de l’església basílica de Santa Maria (que té la façana neogòtica del 1903, obra de Font i Carreras i Santiago Güell); el monument a Milà i Fontanals (1912), a la rambla de Sant Francesc, fet segons projecte d’Enric Monserdà amb escultures d’Eusebi Arnau de bronze i bust de Milà de marbre de Manuel Fuxà, o encara els fanals modernistes del carrer de Santa Maria.

Sant Sadurní d’Anoia. Població tradicionalment agrícola que, a partir del darrer quart del s. XIX, es convertí en el primer centre elaborador dels vins de cava i ha mantingut al llarg dels anys la total primacia dins el mercat espanyol, i una forta incidència en l’internacional. Els Raventós, de la masia de Can Codorniu, foren els introductors dels vins escumosos segons la tècnica francesa i són precisament les Caves Codorniu, als afores de la població, el conjunt modernista més interessant de Sant Sadurní, obra de Puig i Cadafalch (1896- 1906): renovà l’antiga masia de Can Codorniu amb un aire neomedievalista, torre de planta circular amb coberta cònica vidriada, etc., i edificà el pavelló d’expedicions (actual sala de recepció), de planta rectangular, cobert amb voltes catalanes de maó de pla sobre arcs torals parabòlics amb llunetes, i obertures d’arcs parabòlics amb pinacles, tot de maó i pedra i vidriat verd; el porxo de premses, també amb voltes de maó de pla sobre arcs diafragma de mig punt, façana amb arcs apuntats i tester esgraonat i encara el celler gran, ampliat modernament per Bonet i Garí. Dins el nucli urbà hi ha bon nombre d’edificis eclèctics i també modernistes (Casa de la Vila de 1896-1900, les Escoles Públiques de vers 1910, la Casa Lluís Mestres, obra de Santiago Güell de 1909, I’Ateneu Agrícola, cases d’habitatges, etc.) i encara una bona representació d’obres noucentistes, dels arquitectes Josep Ros i Ros (Caves Freixenet, 1927-29; Casa Baqués, del 1925, amb el característic templet-mirador), Francesc Folguera (façana de l’església parroquial i rectoria, del 1924, la primera de caràcter neobrunelleschià amb esgrafiats de J. Busquets; la Casa Formosa, del 1928-29, amb esgrafiats) o Cèsar Martinell (Casa i Caves Miró, 1929-32), entre altres.


[ES] Rutas del Modernismo (6.2) Vilafranca del Penedès y Sant Sadurní d’Anoia




Esta propuesta de recorrido constituye la segunda de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (6.0) Del Penedès a las tierras del Ebro por el Camp de Tarragona

El itinerario
Del litoral y hacia el interior, el acceso a la Depresión Prelitoral se realiza por Vilafranca del Penedès, que es, y con justicia, la gran capital vinícola de Cataluña, de un país soleado, de purísimos cielos azules, donde los viñedos dan suaves vinos rosados, blancos exquisitos y negros de gran delicadeza. En Vilafranca, además del interés de sus monumentos, la visita al Museo del Vino proporciona mucho más de lo que su nombre parece simplemente prometer, y las pastelerías brindan la oportunidad de comprar el dulce típico: las coques de matafaluga (tortas de anís).

A continuación y hacia el este de la ciudad, no muy lejos, la visita al Modernismo de Sant Sadurní d’Anoia nos brinda la oportunidad de entrar en contacto con una población que, desde las postrimerías del siglo pasado, se ha convertido en el más importante centro productor de vinos de cava.

Vilafranca del Penedès. Capital del Alt Penedès, rica región vinícola, población importante ya en la época medieval (conserva diversos edificios antiguos, entre ellos el Palau Reial, hoy Museo de la Ciudad y Museo del Vino, el Palacio Baltà o la iglesia de Sant Francesc, museo lapidario, entre otros muchos). El Modernismo dejó numerosas muestras especialmente en las obras de los arquitectos Eugeni Campllonch i Parés, arquitecto municipal desde 1904-10 (remodelación de la Casa de la Vila, 1912; Can Soler, 1904, en la avenida de Barcelona; Can Jané, hacia 1910, en la calle de la Cort, con vistosa tribuna en el chaflán, cornisa ondulada, esgrafiados y ornamentación floral) o de Santiago Güell i Grau, más numerosas (Can Claramunt, 1905, en la plaza de Jaume I; Farmacia Güell, 1905, en la calle de La Parellada; Casa Miró-lnglada, en la Rambla de Nostra Senyora, de fachada asimétrica coronada con una gran profusión de elementos ornamentales y decoración vegetal, etc.). Merecen, también, ser mencionados Can Figuerot (1888), en la calle del general Prim, obra de August Font i Carreras; el grupo escultórico del Descendimiento, de Josep Llimona, en la cripta de la iglesia basílica de Santa Maria (que tiene la fachada neogótica de 1903, obra de Font i Carreras y Santiago Güell); el monumento a Milà i Fontanals (1912), en la Rambla de Sant Francesc, según proyecto de Enric Monserdà, con esculturas de Eusebi Arnau en bronce, y busto de Milà en mármol de Manuel Fuxà, o bien las farolas modernistas de la calle de Santa Maria.

Sant Sadurní d’Anoia. Población tradicionalmente agrícola que, a partir del último cuarto del siglo XIX, se convirtió en el primer centro elaborador de vinos de cava y ha conservado la total primacía en el mercado español, actualmente con una fuerte incidencia en el internacional. Los Raventós, de la masía de Can Codorniu, fueron los introductores de los vinos espumosos según la técnica francesa y son precisamente las Caves Codorniu, situadas en las afueras de la población, el conjunto modernista más interesante de Sant Sadurní, obra de Puig i Cadafalch (1896-1906): restauró la antigua masía de Can Codorniu con un aire neomedievalista, torre de planta circular con cubierta cónica vidriada, etc., y construyó el pabellón de expediciones (actual sala de recepción) de planta rectangular, cubierta con bóveda catalana tabicada sobre arcos torales parabólicos con lunetas, y aberturas de arcos parabólicos con pináculos, todo ello realizado en ladrillo, piedra y vidrieras verdes: el porche de prensas, también con bóveda tabicada sobre arcos diafragma de medio punto, fachada con arcos apuntados, testero escalonado; y la bodega grande, ampliada posteriormente por Bonet i Garí. En el núcleo urbano encontramos edificios eclécticos así como modernistas: Casa de la Villa de 1896-1900, las Escuelas Públicas hacia 1910, la Casa Lluís Mestres, obra de Santiago Güell de 1909, el Ateneo Agrícola, casas de viviendas, etc. También hay obras novecentistas de los arquitectos Josep Ros i Ros (Caves Freixenet, 1927-29; Casa Baqués, de 1925, con su característico templete-mirador), Francesc Folguera (fachada de la iglesia parroquial y rectoría, de 1924, la primera de carácter neobrunellesquiano con esgrafiados de J. Busquets; la Casa Formosa, de 1928-29 también con esgrafiados) o de C. Martinell (Casa y Bodegas Miró, 1929-32).


[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (6.2) Vilafranca del Penedès and Sant Sadurní d’Anoia




This proposed trail corresponds to the second of the seven-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (6.0) From the Penedès to the banks of the Ebro via the Tarragona region

The itinerary
Next we turn inland from the coast towards Vilafranca del Penedès and the lowlands. Rightly considered the wine growing capital of Catalonia, Vilafranca lies amid sundrenched countryside under clear blue skies, surrounded by vineyards that produce gentle rosé wines, exquisite whites and delicate reds. In addition to admiring the historic buildings, the visitor will find a visit to the Museu del Vi (wine museum) surprisingly worthwhile. The typical aniseed pastries (coques de matafaluga) are also worth trying. A little farther east the Modernist buildings of Sant Sadurní d’Anoia afford the opportunity to visit a town which, since the end of the 19th century, has become the leading producer of cava (sparkling wines).


Vilafranca del Penedès. Capital of the prosperous wine-growing region of Alt Penedès. Already an important town in medieval times (many ancient buildings such as the Palau Reial, now Museu de Vilafranca and Museu del Vi; Palau Baltà; church of Sant Francesc, and Museu Lapidari). Several Modernist works especially by Eugeni Campllonch i Parés, the municipal architect (1904-10): remodelling of Casa de la Vila (town hall; 1912); Can Soler (1904; Avinguda de Barcelona); Can Jané, (c. 1910; Carrer de la Cort; impressive corner gallery, undulating cornice, sgraffiti and floral decoration). More numerous are those by Santiago Güell i Grau: Can Claramunt (1905; Plaça de Jaume I), Farmàcia Güell (1905; Carrer de la Parellada), Casa Miró-lnglada (Rambla de Nostra Senyora; asymmetrical façade with ornamental finial and plant motifs) among others. Also worthy of mention are Can Figuerot (1888; Carrer del General Prim) by August Font i Carreras; El Davallament (“descent from the Cross”), a group of sculptures by Josep Llimona in the crypt of the basilica of Santa Maria (neo-Gothic façade by Font i Carreras and Santiago Güell; 1903); the monument to Milà i Fontanals (1912; Rambla de Sant Francesc; design by Enric Monserdà, bronze sculptures by Eusebi Arnau and marble bust of Milà by Manuel Fuxà); and the Modernist street lamps on Carrer de Santa Maria.

Sant Sadurní d’Anoia. Agricultural town which in the last quarter of the 19th C. became the foremost producer of cava sparkling wines and has dominated the Spanish market ever since. It now has an extensive foothold in international markets as well. The manufacture of sparkling wines according to the French method was begun by the Raventós family. Their home, the masia of Can Codorniu (now Caves Codorniu, on the outskirts of the town), is the most interesting Modernist building in Sant Sadurní (1896-1906); by Puig i Cadafalch, who renovated the original manor farmhouse giving it a neo-medieval appearance, a round tower with a conical glass roof, etc.). He also built the pavelló d’expedicions (now reception hall): rectangular ground plan; Catalan vault ceiling made of bricks resting on parabolic transverse arches with lunettes; openings with parabolic arches and pinnacles, all in brick, stone and green glazed ceramics; porxo de premses (former wine press), also with brick vaulting on semi-circular diaphragm arches; pointed arches on the façade; crow-stepped gable; celler gran (large cellar), enlarged in recent times by Bonet i Garí. In the town are a great number of eclectic style and Modernist buildings: Casa de la Vila (town hall; (1896-1900), Escoles Públiques (schools; c. 1910), Casa Lluís Mestres (1909) by Santiago Güell, Ateneu Agrícola, apartment blocks, etc. Also several Noucentist buildings including: Caves Freixenet (1927-29) and Casa Baqués (1925); characteristic mirador pavilion) by Josep Ros i Ros; façade of the parish church and presbytery (1924); the former after the style of Brunelleschi with sgraffiti by J. Busquets) and Casa Formosa (1928-29); also with sgraffiti) by Francesc Folguera; and Casa Miró and Caves Miró (1929-32) by Cèsar Martinell.

Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Vilafranca del Penedès. Grup escultòric del Davallamenbt
Sant Sadurní d'Anoia. Caves Codorniu

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.