Coordenades 2036

Data de pujada 14 / de setembre / 2016

Data de realització de setembre 2016

-
-
753 m
134 m
0
23
45
90,97 km

Vista 445 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (5.1) Montserrat, Manresa, Solsona i Olius




Aquesta proposta de recorregut constitueix la primera de les quatre jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (5.0) De Montserrat a Lleida per valls i altiplans interiors

L’itinerari
Heus ací un itinerari que, des de Barcelona, entra en contacte amb la Depressió Central Catalana i d’aquesta amb les Terres de Ponent. País de bon vi —com la Conca de Barberà— i de blat —com els altiplans segarrencs— no és estrany que el Modernisme estigui sovint estretament vinculat a aquestes produccions agrícoles: cellers i sindicats agrícoles, farineres i magatzems de cereals.

Al camí inicial cap a la Catalunya central, la muntanya de Montserrat és una primera fita obligada, i no solament per la presència d’elements modernistes sinó també, i encara més, perquè el famós monestir benedictí, el més important centre de devoció mariana del país, s’insereix en un impressionant paisatge de morfologia única. Després, un xic més al nord, la visita al Modernisme de Manresa és una oportunitat per conèixer aquesta activa i industriosa ciutat, capital de la comarca del Bages, la situació geogràfica de la qual la fa sentir-se l’autèntic cor de Catalunya.

Per poc temps que es disposi, arribar-se de Manresa a Solsona és una bona pensada, tot i que la distància és relativament important: 52 km. I no solament perquè la ruta té molt d’interès, amb la presència de la monumental vila de Cardona, la seva col·legiata-castell i la Muntanya de la Sal, sinó també perquè Solsona, seu episcopal i capital del Solsonès, fa costat als monuments modernistes amb un gran patrimoni arqueològic i monumental, i un Museu Diocesà que, especialment en art medieval, és dels més considerables del país. I això, sense comptar la immediata proximitat d’Olius: Modernisme, romànic, paisatge.

Montserrat. Monestir benedictí, centre espiritual de Catalunya i tradicional focus de cultura, situat en una muntanya de peculiar geologia, que ha esdevingut símbol. La basílica fou molt reformada a partir de la fi del s. XIX: la façana neoplateresca fou planejada per F. de P. Villar (amb escultures dels germans Vallmitjana) i el mateix arquitecte, ajudat pel jove Gaudí, féu el cambril (1884), amb pintures de Joan Llimona; entre les nombroses peces de valor que conserva l’interior del temple, citem l’altar de la Immaculada, de marbre blanc treballat i sintètic vitrall amb àngels de J.M. Pericas (1910) i I’altar de Sant Josep, amb un retaule de fusta atribuït a Gaudí, així com també les pintures del presbiteri, obra d’Alexandre de Riquer. El claustre neoromànic fou construït per Puig i Cadafalch (1925), que reformà també el refetor i urbanitzà l’esplanada exterior del santuari, sota la qual hi ha el Museu de Montserrat (notables col·leccions Sala i Busquets). Al camí de la Cova (on la tradició situa la trobada de la Mare de Déu) hi ha les representacions dels quinze misteris del Rosari: s’hi destaquen el tercer misteri de goig (retaule neogòtic amb rajoles vidriades) i el cinquè misteri de dolor (crucifix que sobresurt per damunt el paisatge), tots dos de Puig i Cadafalch, i el primer misteri de glòria, iniciat per Gaudí, amb escultures de Josep Llimona tots ells. A més dels grans pintors del tombant de segle català que es poden admirar al museu, cal remarcar belles peces d’orfebreria votiva, a l’església i al mateix museu.

Museu de Montserrat. En unes dependències sota la plaça principal de l’abadia arranjades per Puig i Cadafalch, estatja —a més del fons tradicional— la donació Josep Sala (1982) i la donació Xavier Busquets (1992). La primera, col·lecció de gran qualitat, indispensable per comprendre l’evolució de la pintura catalana entre el darrer terç del s. XIX i el primer del XX, amb peces tan importants com La terrassa o Al bany de Ramon Cases, Paisatge de Montserrat de Joaquim Mir, i obres de Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell, etc., així com també una bona representació de l’època noucentista. La segona hi ha aportat obres de Casas, Picasso, Dalí, impressionistes francesos, etc.

Manresa. Capital del Bages, ciutat de gran vitalitat econòmica i cultural des d’època medieval, al centre de Catalunya. Té monuments interessants com la gran col·legiata de Santa Maria, dita la Seu, imposant temple gòtic que domina la ciutat i conserva valuoses peces d’art, o el Pont Vell, pont medieval de tradició romana, sobre el Cardener, edificis barrocs i neoclàssics com la Casa de la Ciutat o el Palau de Justícia. De l’època modernista citem primer algunes obres del manresà Ignasi Oms, col·laborador de Domènech i Montaner el 1888 i arquitecte municipal de Manresa des del 1891: el Casino, al passeig de Pere III, obra del 1906; la Casa Torrents (1906), a la plaça de Sant Domingo; l’Escorxador (1906); la Farinera La Florinda (1912-13); a mig passeig s’obre el carrer de l’Arquitecte Oms, que presenta la singularitat de tenir totes les cases d’aquest autor i fetes en època molt pròxima. Alexandre Soler i March (I’autor de la magnífica estació del ferrocarril de la ciutat de València) completà l’antic monestir, gòtic, de Santa Clara. En el conjunt d’edificis, en la seva major part barrocs, que formen la Santa Cova (on segons tradició Sant Ignasi de Loiola, en el seu retir a Manresa el 1522, practicà i escriví els famosos Exercicis Espirituals), hi ha una galeria redecorada en 1915-18, que uneix l’església i la Coveta, feta segons plans del jesuïta Martí Coronas (amb marbres, estucs, mosaics i vitralls) i escultures en marbre i bronze de Josep Llimona i de Carles Flotats.

Solsona. Capital del Solsonès, als Prepirineus, regió de baixa densitat demogràfica i aspra bellesa en el seu paisatge. Convertida en seu episcopal al s. XVI, té una magnífica catedral, palau episcopal, Museu Diocesà amb un ric patrimoni romànic, i conserva gran part del recinte de muralles i vells casals. Hi ha algunes mostres de Modernisme tardà i rural, entre les quals citem l’Hotel Sant Roc, obra de Bernadí Martorell vers el 1920, amb coronament esglaonat i arcades gòtiques a la planta baixa, o la glorieta de la Vil·la Riu, amb columnes helicoïdals de maó i cupulí.

Olius. Petita població rural, amb una església romànica, a prop de Solsona, en una regió boscosa i poc poblada. Darrere l’església hi ha un curiós cementiri modernista d’influència gaudiniana, obra de Bernadí Martorell (1916).


[ES] Rutas del Modernismo (5.1) Montserrat, Manresa, Solsona y Olius




Esta propuesta de recorrido constituye la primera de las cuatro jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (5.0) De Montserrat a Lleida por valles y altiplanos interiores

El itinerario
He aquí un itinerario que desde Barcelona se dirige hacia la Depresión Central Catalana y de allí hacia las Tierras de Poniente. País de buen vino—como el de la Conca de Barberà—y de trigo—como el que se produce en los altiplanos de la Segarra— no es de extrañar que la presencia del Modernismo esté a menudo ligada a estas producciones agrarias: bodegas y sindicatos agrícolas, harineras y almacenes de cereales.

En el camino hacia la Cataluña central, la montaña de Montserrat es una de las primeras visitas obligadas, y no solamente por la presencia de elementos modernistas sino también porque el famoso monasterio benedictino, el más importante centro de devoción mariana del país, está inserto en un impresionante paisaje de morfología única. Después, un poco más hacia el N, la visita al Modernismo de Manresa nos brinda una oportunidad de conocer esta activa e industriosa ciudad, capital de la comarca del Bages, cuya situación geográfica la hace sentirse el auténtico corazón de Cataluña.

Por poco tiempo que se tenga, ir de Manresa a Solsona sería una buena idea, a pesar de que la distancia es relativamente importante: 52 km. Y no tan sólo porque la ruta es de gran interés, con la presencia de la monumental villa de Cardona, con su colegiata-castillo y la Montaña de Sal, sino también porque Solsona, sede episcopal y capital del Solsonès, conserva junto a los monumentos modernistas un gran patrimonio arqueológico y monumental, y un Museo Diocesano, que, especialmente en arte medieval, es de los más importantes del país. Y podemos aprovechar también para efectuar una visita a Olius: Modernismo, románico y paisaje.

Montserrat. Monasterio benedictino, centro espiritual de Cataluña y tradicional foco de cultura, situado en una montaña de peculiar geología, que se ha convertido en un símbolo. La basílica ha sido muy reformada a partir de fines del siglo pasado: la fachada neoplateresca fue proyectada por Francesc de P. del Villar y Lozano (con esculturas de los hermanos Venanci y Agapit Vallmitjana) y el mismo arquitecto, ayudado por el joven Gaudí, realizó el camerino (1884) con pinturas de Joan Llimona: entre las numerosas obras de valor que conserva el interior del templo, citamos el altar de la Immaculada, de mármol blanco y vidrieras con ángeles de J.M. Pericas (1910) y el altar de Sant Josep, con un retablo de madera atribuido a Gaudí, así como las pinturas del presbiterio, obra de Alexandre de Riquer. El claustro neorrománico fue construido por Puig i Cadafalch (1925) que reformó también el refectorio y urbanizó la explanada exterior del santuario, bajo la cual se halla el moderno Museu de Montserrat (notables colecciones Sala y Busquets). En el Camí de la Cova (donde, según la tradición, se encontró a la Virgen) hay la representación de los quince misterios del Rosario: destacamos el tercer misterio de gozo (retablo neogótico con azulejos vidriados) y el quinto misterio de dolor (crucifijo que sobresale por encima del paisaje) ambos de Puig i Cadafalch, y el primer misterio de gloria, iniciado por Gaudí, con esculturas de Josep Llimona en todos ellos. Merecen también destacarse las bellas obras de orfebrería votiva que hay en la iglesia y en el museo.

Museu de Montserrat. En unas salas, bajo la plaza principal de la abadía, remodeladas por Puig i Cadafalch, aloja —además del fondo tradicional— la donación Josep Sala (1982) y la donación Xavier Busquets. La primera, colección de gran calidad, indispensable para conocer la evolución de la pintura catalana entre el último tercio del siglo XIX y el primero del XX, con obras tan importantes como La terrassa o El bany, de Ramon Casas, Paisatge de Montserrat, de Joaquim Mir, y obras de Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell, etc., aparte de buen número de obras novecentistas. La segunda ha aportado obras de Casas, Picasso, Dalí, impresionistas franceses, etc.

Manresa. Capital del Bages, ciudad de gran vitalidad económica y cultural desde el medievo, situada en el centro de Cataluña. Tiene monumentos interesantes como la colegiata de Santa Maria, conocida como la Seu, imponente templo gótico que domina la ciudad, o el Pont Vell, puente medieval de tradición romana, sobre el Cardener, edificios barrocos y neoclásicos. De época modernista, destacamos en primer lugar algunas obras del manresano Ignasi Oms, colaborador de Domènech i Montaner en 1888 y arquitecto municipal de Manresa desde 1891: el Casino, en el Passeig de Pere III, obra de 1906; Casa Torrents (1906) en la plaza de Sant Domingo, el Matadero (1906), la Farinera la Florinda (1912-13); en la mitad del paseo encontramos la calle del Arquitecte Oms que presenta la singularidad de tener todas las casas de este autor y construidas en épocas muy próximas. Alexandre Soler i March (autor de la magnífica estación de ferrocarril de la ciudad de Valencia), completó el antiguo monasterio gótico de Santa Clara. En el conjunto de edificios, la mayoría barrocos, que forman la Santa Cova (donde según la tradición San Ignacio de Loyola, en su retiro en Manresa en 1522, practicó y escribió los famosos Ejercicios Espirituales), se encuentra una galería redecorada en 1915-18 que une la iglesia y la Coveta hecha según planos del jesuita Martí Coronas (con mármoles, estucos, mosaicos y vidrieras) y esculturas de mármol y bronce de Josep Llimona y Carles Flotats.

Solsona. Capital del Solsonès, en los Prepirineos, región de baja densidad demográfica y áspera belleza en su paisaje. Sede episcopal desde el s. XVI, tiene una magnífica catedral, palacio episcopal, Museo Diocesano con un rico patrimonio, parte del recinto de las murallas y viejas mansiones. Se encuentran algunas muestras del Modernismo tardío y rural, entre las que destacan el Hotel Sant Roc, obra del arquitecto Bernadí Martorell realizada hacia 1920, con coronamiento escalonado y arcadas góticas en la planta baja, o la glorieta de la Vil·la Riu, con columnas helicoidales de ladrillo y cupulino.

Olius. Pequeña población rural, con una iglesia románica, situada cerca de Solsona, en una región boscosa y poco poblada. Detrás
de la iglesia se encuentra un curioso cementerio modernista, de influencia gaudiniana, obra de Bernadí Martorell (1916).


[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (5.1) Montserrat, Manresa, Solsona and Olius




This proposed trail corresponds to the first of the five-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (5.0) From Montserrat to Lleida via the inland valleys and plateaux

The itinerary
This route takes us from Barcelona to the Catalan Central Lowlands and thence to Western Catalonia. It is a land of good wines, such as those of Conca de Barberà, and of wheat, notably from the fields of the Segarra plains. Small wonder, therefore, that Modernist buildings are often associated with these products, taking the form of wine cellars, agricultural cooperatives, flour mills and granaries.

On our way to central Catalonia, Montserrat is one of our first stopping places, both on account of its Modernist features and more especially because of the famous Benedictine monastery –Catalonia’s foremost shrine to the Virgin– set in an impressive setting of unique landforms. A visit to the Modernist buildings in Manresa, slightly further north, provides an introduction to this active and industrious city, the capital of the comarca of Bages, whose geographical location leads it to describe itself as the veritable heart of Catalonia.

Even those pressed for time will find it worthwhile to travel the 52 km from Manresa to Solsona. The route itself is interesting, running through the historic town of Cardona, with its collegiate church, its castle and its “Salt Mountain”. Moreover, the cathedral city of Solsona, the chief town of Solsonès, has preserved not only Modernist buildings, but a rich archeological and architectural heritage and a museum (Museu Diocesà) which is among the most important in the country, especially for medieval art. One can also seize the opportunity to admire Modernist and Romanesque architecture and fine scenery at nearby Olius.

Montserrat. Benedictine monastery, religious heart of Catalonia and active centre for culture over the centuries. It is built on a mountain with unusual geological features which has acquired symbolic value. Basilica extensively altered from the end of the last century: neo-Plateresque façade designed by F. de P. Villar (sculptures by the Vallmitjana brothers), chamber and niche of the Virgin of Montserrat (1884) also by Villar (assisted by the young Gaudí), with paintings by Joan Llimona. Many other interesting features inside: altar of La Immaculada (1910; white marble and glass windows with angels by J. M. Pericas), altar of Sant Josep (wooden altarpiece attributed to Gaudí) and paintings in the chancel by Alexandre de Riquer. Neo-Romanesque cloister (1925) by Puig i Cadafalch, who also altered the refectory and built the esplanade. Underneath it is the Museu de Montserrat (noteworthy Sala and Busquets collections). Along the Camí de la Cova (pathway) where, according to tradition, the statue of the Madonna was found, stand the fifteen Misteris del Rosari. Especially remarkable are the Tercer Misteri de Goig (third joyful mystery of the rosary – neo-Gothic reredos with glazed tiles) and Cinquè Misteri de Dolor (fifth sorrowful mystery– crucifix rising above the landscape), both by Puig i Cadafalch, and the Primer Misteri de Glòria (first glorious mystery) begun by Gaudí. All have sculptures by Josep Llimona. In the Museum are works by great Catalan painters from the turn of the 20th century. Fine votive gold and silverware in the church and museum.

Museu de Montserrat. The premises, redesigned by Puig i Cadafalch below the main square of the abbey, house not only the original collection but the recently acquired Josep Sala Bequest(1982) and Xavier Busquets Bequest (1992). The former, a high quality private collection, is vital to the understanding of the evolution of Catalan painting in the last three decades of the 19th century and the first three of the 20th. It includes such important works as La terrassa and Al bany by Ramon Casas and Paisatge de Montserrat by Joaquim Mir, as well as paintings by Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa and Isidre Nonell, and a good selection of works from the Noucentist period. Thanks to the Busquets Bequest the museum has acquired works by Casas, Picasso, Dalí, the French Impressionists, and others.

Manresa. Chief town of the comarca of Bages, situated in the centre of Catalonia, of great economic and cultural importance since the Middle Ages. Interesting historic buildings: imposing Gothic collegiate church (Col·legiata de Santa Maria, known as La Seu), which rises above the city and contains many valuable works of art; Pont Vell, a medieval bridge of Roman origin spanning the Cardener; Baroque and Neoclassical buildings such as the Casa de la Ciutat (town hall) and Palau de Justícia. Noteworthy Modernist buildings by Ignasi Oms, a native of Manresa and municipal architect from 1891, who had worked with Domènech i Montaner in 1888: Casino (1906; Passeig de Pere III); Casa Torrents (1906; Plaça de Sant Domingo); Escorxador (slaughterhouse; 1906); Farinera la Florinda (flour mill; 1912-13). Half way down the Passeig is the Carrer de l’Arquitecte Oms on which all the houses were designed by Oms within the space of a few years. Alexandre Soler i March (who designed Valencia’s magnificent railway station) completed the Gothic monastery of Santa Clara. The Santa Cova is a group of mostly Baroque buildings where, according to tradition, Saint Ignatius of Loyola wrote and put into practice his famous Spiritual Exercises during a retreat in Manresa in 1522. Inside is a gallery (1915-18) redecorated with marble, stucco, mosaics and stained glass by the Jesuit Martí Coronas to link the church to the Coveta (cave); also marble and bronze sculptures by Josep Llimona and Carles Flotats.

Solsona. Chief town of Solsonès in a sparsely populated region
of the Pyrenean foothills with beautiful wild scenery. Cathedral town since the 16th century. Magnificent cathedral and bishop’s palace. Museu Diocesà with good Romanesque exhibits. A considerable part of the city walls and several old mansions have been preserved. Some examples of late rural Modernism: Hotel Sant Roc by Bernadí Martorell (c. 1920; stepped finial, Gothic arcades on the ground floor) and the gazebo at Vil·la Riu (spiral brick columns and small lantern).

Olius. Country village near Solsona in a wooded and sparsely populated region. Romanesque church. Behind it, curious Modernist cemetery (1916) by Bernadí Martorell, influenced by Gaudí.

Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Edifici d'interès

Montserrat. Conjunt del Monestir de Montserrat i Escultura

Conjunt del Monestir de Montserrat i Escultura
Museu

Montserrat. Museu de Montserrat

Museu de Montserrat
Edifici d'interès

Manresa. Farinera La Florinda

Manresa. Farinera La Florinda
Edifici d'interès

Manresa. Àntic Escorxador

Manresa. Àntic Escorxador
Edifici d'interès

Manresa. Casino

Casino
Edifici d'interès

Manresa. Casa Torrents

Casa Torrents-Manresa
Edifici d'interès

Manresa. Galeria entre l'esglèsia i la Coveta de Sant Ignasi

Galeria entre l'esglèsia i la Coveta
Edifici d'interès

Manresa. Monestir de Santa Clara

Santa Clara
Edifici d'interès

Solsona. Hotel Sant Roc

Edifici d'interès

Solsona. Glorieta de la Vil.la Riu

Edifici d'interès

Olius. Cementiri Modernista de Sant Esteve d'Olius

Olius. Cementiri Modernista de Sant Esteve d'Olius

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.