-
-
116 m
2 m
0
10
20
40,88 km

Vista 402 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de la Bisbal d'Empordà, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (4.3) La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, s’Agaró i Sant Feliu de Guíxols




Aquesta proposta de recorregut constitueix la tercera de les quatre jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (4.0) De Girona a la Costa Brava per la vall del Fluvià

L’itinerari
Des de Figueres, el camí continua cap al Baix Empordà, i ho fa entre bones terres de conreu protegides sovint amb fileres de xiprers de les excessives envestides de la tramuntana. Un paisatge que, en acostar-se al Ter, és dominat per la calcària mola del massís del Montgrí on resten solitàries les quatre parets del seu castell inacabat.

A la Bisbal d’Empordà, que és la capital comarcal, el Modernisme s’acompanya d’altres estimables valors monumentals. Són abundants també les parades de ceràmica i terrissa, activitat característica, però aquesta mena d’aire que té la població de petita capital solament pot copsar-se tot fent un cafè sota les Voltes que el «Panchito» va construir al llarg de la carretera.

L’itinerari proposat continua cap a Palafrugell, una gran vila quasi filla del suro i amb bones mostres de Modernisme. L’autèntic pols de la població s’ha de prendre aquí a la Plaça Nova, flanquejada pels casinos tradicionals i on, especialment a l’estiu, i sota l’ombra dels arbres estufats, hi paren les cadires els cafès i la gent hi fa petar la xerrada.

Continuant cap al sud, carretera endavant, Palamós és ben a prop i és un centre industrial i turístic considerable. El racó mariner de «la Catifa» i en general tot el port, és sempre una bona atracció i, a mitja tarda, amb l’arribada de les barques que pesquen a la vaca, no falten mai espectadors fent rotllana al voltant de les captures.

És a partir de Palamós que, en cerca de l’art modernista, comença un bell itinerari que ressegueix un dels sectors més reeixits de la Costa Brava. De primer, per les pinedes i penya-segats del Comtat de Sant Jordi i el llarg sorral de la cosmopolita Platja d’Aro, fins a les elegants mostres arquitectòniques del nucli residencial d’excepció que és s’Agaró.

En aquest sector baixempordanès i selvatà de la Costa Brava, les mostres del Modernisme són presents i estimables a Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. La ciutat de Sant Feliu, arrecerada al peu del pujol de Sant Elm, és a la vegada una de les més atractives poblacions de la Costa Brava, una bella fesomia urbana que assoleix els millors nivells a la Rambla i al passeig ran de mar i també —cal no oblidar-ho— un nivell de qualitat gastronòmica que mobilitza molts gurmets.


La Bisbal d’Empordà. Vital població, capital de la comarca del Baix Empordà, centre productor de ceràmica. Té interessants monuments, com l’antic palau gòtic dels bisbes de Girona, I’església barroca, els edificis neoclàssics de les Voltes, amb algun modest exemple modernista com el Cine Mundial; l’Ajuntament Vell (de Pelagi Martínez, 1928) és ja noucentista.

Palafrugell. La població fou el primer centre de fabricació surotapera del país i aquest fet li donà gran prosperitat; prop seu hi ha els nuclis mariners i turístics de Llafranc, Calella i Tamariu. Hi ha diversos edificis de l’època modernista, entre els quals destaca la gran fàbrica surera Armstrong, obra de l’arquitecte G. Guitart (1900-04), amb notables elements de forja a la façana i característica torre metàl·lica, actualment Museu del Suro; I’edifici de la cooperativa L’Econòmica Palafrugellenca, obra de la darrera etapa de Rafael Masó (1925-26), amb notable decoració ceràmica; la Casa Miquel, atribuïda a J. Goday, i la Casa Almeda; altres edificis, com els dels dos casinos de la vila, tenen l’encant de l’època.

S’Agaró. Urbanització residencial prop la mar promocionada per una família de l’alta burgesia local, els Ensesa, que atrau un turisme cosmopolita. La inicià l’arquitecte Rafael Masó el 1924, quan aquest es trobava ja molt lluny dels seus pressupòsits modernistes i tot el conjunt, continuat per Francesc Folguera (Hostal Sa Gavina, Senya Blanca, etc.), té un marcat caràcter noucentista, classicitzant, d’una sobrietat refinada.

Sant Feliu de Guíxols. Població formada al voltant d’un antic monestir benedictí, la indústria i sobretot la comercialització del suro li donà gran prosperitat des de la fi del s. XIX, complementada per un fort atractiu turístic. L’arquitecte municipal General Guitart i Lostaló urbanitzà la ciutat i hi féu notables edificis modernistes: el Casino dels Nois, neomudèjar (1890-1903), el Casino dels Senyors (1909), la Casa Patxot, etc. També hi féu obres Rafael Masó: Caixa d’Estalvis (1923) o Can Casas (1915-16), aquesta al veïnat de Sant Pol, que conjumina la influència centreuropea amb la tipologia autòctona de la masia, decorada amb ceràmica vidrada. A Sant Pol hi ha també la torre modernista dita Casa Estrada o Torre de les Punxes. Al cementiri hi ha obres interessants entre les quals el Panteó Casas, de Puig i Cadafalch

[ES] Rutas del Modernismo (4.3) La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, S’Agaró y Sant Feliu de Guíxols




Esta propuesta de recorrido constituye la tercera de las cuatro jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (4.0) De Girona a la Costa Brava por el valle del Fluvià

El itinerario
Desde Figueres, el itinerario sigue hacia el Baix Empordà y su capital, transcurriendo entre tierras cultivadas, separadas a menudo por hileras de cipreses que las protegen de los envites de la tramontana. Este es un paisaje que, al acercarse al Ter, está vigilado por la mole caliza del macizo del Montgrí, donde se levantan, solitarios, los cuatro muros de su inacabado castillo.

En La Bisbal d’Empordà, capital de la comarca, el Modernismo se acompaña de otros estimables valores monumentales. Abundan las tiendas de cerámica y alfarería, actividad característica, pero ese aire de pequeña capital que tiene la población, únicamente puede entenderse tomándonos un café bajo Les Voltes (‘arcadas’) que el Panchito hizo construir a lo largo de la carretera.

El itinerario propuesto continúa por el Baix Empordà hacia Palafrugell, población que casi podríamos denominar hija del corcho, con interesantes muestras modernistas. Para hacernos una idea de lo auténtico de la población tenemos que sentarnos en la Plaça Nova, flanqueada por los antiguos casinos y donde, especialmente en verano y bajo las sombras de los árboles frondosos, los cafés colocan sus mesas y la gente se reúne para hacer tertulia.

Siguiendo hacia el sur, carretera adelante, Palamós se encuentra cerca. Esta población es un importante centro industrial y turístico. El rincón marinero de La Catifa, y en general el puerto, es siempre una atracción, sobre todo al atardecer, cuando llegan las barcas de pesca, que se ven rodeadas por los curiosos que en corro admiran la captura del día.

Es a partir de Palamós que, en busca del arte modernista, empieza un magnífico itinerario siguiendo uno de los sectores más logrados de la Costa Brava. En primer lugar, por las pinedas y riscos de El Comtat de Sant Jordi y la larga playa de arena de la cosmopolita Platja d’Aro hasta las muestras arquitectónicas señoriales de ese núcleo residencial y de excepción que es S’Agaró.

En este sector de la Costa Brava las muestras del Modernismo están presentes y son de gran valor en Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar y Lloret de Mar. La ciudad de Sant Feliu al pie de la colina de Sant Elm, es a la vez una de las más atractivas poblaciones de la Costa, poseedora de una bella fisonomía urbana que llega a sus máximos niveles en la Rambla y el paseo que transcurre paralelo al mar y también —no hay que olvidarlo— con un nivel de calidad gastronómica que moviliza a muchos gastrónomos.

La Bisbal d’Empordà. Vital población, capital de la comarca del Baix Empordà. Centro productor de cerámica. Posee interesantes monumentos, como el antiguo palacio gótico de los obispos de Girona, la iglesia de estilo barroco, los edificios neoclásicos de Les Voltes, con algún modesto ejemplo modernista como el Cine Mundial; el viejo ayuntamiento (de Pelagi Martínez, 1928) es de factura novecentista.

Palafrugell. La población fue el primer centro de fabricación de tapones de corcho del país y adquirió gran prosperidad. Cerca se encuentran los núcleos marineros y turísticos de Llafranc, Calella y Tamariu. Posee diversos edificios modernistas, como la gran fábrica de corcho Armstrong, del arquitecto G. Guitart (1900-04), con notables elementos de hierro forjado en la fachada y característica torre metálica, actualmente Museo del Corcho. El edificio de la Cooperativa L’Econòmica Palafrugellenca, obra de la última etapa de Rafael Masó (1925-26) con interesante decoración de cerámica. La Casa Miquel, atribuida a J. Goday, y la Casa Almeda. Los dos casinos de la villa tienen el encanto de la época.

S’Agaró. Urbanización residencial a orillas del mar promocionada por una familia de la alta burguesía local, los Ensesa, y que atrae a un turismo cosmopolita. La inició el arquitecto Rafael Masó hacia 1924, lejos ya de los presupuestos modernistas. El conjunto, continuado por Francesc Folguera (Hostal Sa Gavina, Senya Blanca, etc.) posee un marcado carácter novecentista.

Sant Feliu de Guíxols. Población formada alrededor de un antiguo monasterio benedictino, la industria, y en particular la comercialización del corcho, le dio gran prosperidad desde fines del siglo XIX, complementada por un notable atractivo turístico. El arquitecto municipal General Guitart i Lostaló, urbanizó la ciudad realizando interesantes edificios modernistas: el Casino dels Nois, neomudéjar (1890-1903), el Casino dels Senyors (1909), la Casa Patxot, etc. Rafael Masó dejó también su huella arquitectónica: Caixa d’Estalvis (1923) o Can Casas (1915-16), esta última en el barrio de Sant Pol, que conjuga la influencia centroeuropea con la tipología autóctona de la masía, decorada con cerámica vidriada. En Sant Pol se encuentra también la torre modernista Casa Estrada o Torre de les Punxes. En el cementerio hay obras interesantes como el Panteó Casas, de Puig i Cadalfach.

[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (4.3) La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, s’Agaró and Sant Feliu de Guíxols




This proposed trail corresponds to the third of the five-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (4.0) From Girona to the Costa Brava via the Fluvià valley

The itinerary
From Figueres our route proceeds towards the region of Baix Empordà, through good arable land where row upon row of cypress trees protect the crops from the blasts of the Tramontana (north wind). As we approach the river Ter, the landscape is dominated by the limestone massif of Montgrí, on which the four walls of the unfinished castle rise in splendid isolation.

La Bisbal d’Empordà, the chief town of Baix Empordà, has other valuable works of architecture besides Modernist buildings. There are many shops selling pottery, the local craft. The best way to appreciate the atmosphere of the town, similar to that of a miniature capital, is by sitting down to a coffee under the arcades which El Panchito (Napoleon) had built along the main road.

Our suggested itinerary continues towards Palafrugell, a town which virtually owes its existence to the cork industry and contains interesting Modernist works. The true flavour of Palafrugell is best appreciated on the Plaça Nova, flanked on either side by old fashioned casinos (social centres). Here, especially in summer, the cafés put out tables under the shade of the leafy trees and the locals gather for a leisurely chat.

Continuing southwards we soon reach the important industrial town and tourist centre of Palamós. The port and the seafaring quarter of La Catifa are always attractive, above all towards evening when the fishing boats arrive and onlookers gather to admire the day’s catch.

Our route in search of Modernist art leaves Palamós to run along one of the most beautiful stretches of the Costa Brava, past the pine groves and cliffs of El Comtat de Sant Jordi and the long sandy beach of cosmopolitan Platja d’Aro to S’Agaró, a distinguished residential area with elegant works of architecture.

Along this southerly stretch of the Costa Brava, other fine Modernist works are to be found in Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar and Lloret de Mar. Sant Feliu, nestling at the foot of the Sant Elm hill, is one of the most attractive towns on the Costa Brava. The Rambla and the Passeig, which run parallel to the sea, are particularly pleasant. Sant Feliu also boasts a cuisine which draws many gourmet visitors.
La Bisbal d’Empordà. Lively capital of Baix Empordà. Local pottery. Ancient Gothic palace of the bishops of Girona, Baroque church, Neoclassical buildings along Les Voltes (arcades), some minor Modernist works such as the Cine Mundial (cinema) and the Noucentist-style Ajuntament Vell (old town hall) by Pelagi Martínez (1928).

Palafrugell. A town which became prosperous as Catalonia’s leading cork manufacturing town. Nearby are the ports and coastal resorts of Llafranc, Calella and Tamariu. Various Modernist buildings, notably the large Fàbrica Armstrong by G. Guitart (cork factory; 1900-4; fine wrought iron on the façade and distinctive metal tower). It now houses the cork museum (Museu del Suro). Also of note are the building of the cooperative L’Econòmica Palafrugellenca, a late work by Rafael Masó (1925-26; interesting ceramic ornamentation); Casa Miquel, attributed to J. Goday, and Casa Almeda. Other buildings, such as the two casinos (social centres) possess the charm of the period.

S’Agaró. Cosmopolitan seaside residential area developed by
a local upper middle class family, the Ensesas. Begun by Rafael Masó (1924), who by then had evolved considerably from his original Modernist ideas. Continued by Francesc Folguera (Hostal Sa Gavina, Senya Blanca, etc.). The whole area is markedly Noucentist in style with a somewhat classical air of refined sobriety.

Sant Feliu de Guíxols. Grew up round an ancient Benedictine monastery. Industry, particularly the cork trade, and its attractions as a tourist resort brought prosperity in the late 19th century. The municipal architect, General Guitart i Lostaló, developed the town and designed some remarkable Modernist buildings: Casino dels Nois (neo-Mudejar, 1890-1903), Casino dels Senyors (1909), Casa Patxot, etc. Rafael Masó also left his mark: Caixa d’Estalvis (1923) and Can Casas (1915-16, district of Sant Pol), a blend of northern European influences and the native Catalan masia (farmhouse), decorated with glazed ceramics. Also in Sant Pol, Modernist manor known as Casa Estrada or Torre de les Punxes. Interesting works in the cemetery, notably Panteó Casas by Puig i Cadafalch.

Font: Generalitat de Catalunya, desembre 2015

Palafrugell. Fàbrica surera Armstrong
Sant Feliu de Guíxols. Casa Estrada o Torre de les Punxes
Sant Feliu de Guíxols. Casino dels Nois

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.