Coordenades 818

Data de pujada 13 / de setembre / 2016

Data de realització de setembre 2016

-
-
599 m
66 m
0
14
29
57,86 km

Vista 604 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Girona, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (4.1) Girona, Bescanó, Anglès i Olot




Aquesta proposta de recorregut constitueix la primera de les quatre jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (4.0) De Girona a la Costa Brava per la vall del Fluvià

L’itinerari
Des de la monumental ciutat de Girona, on el Modernisme té una interessant representació, es proposa aquí un itinerari d’una gran varietat, des dels verds humits de les terres olotines als xiprers arrenglerats sobre la plana empordanesa, des de la corba lluminosa de les cales de la Costa Brava a les terres de relleus suaus i amorosits de la Selva interior.

Aigua amunt de la vall del Ter, trobem Bescanó i Anglès, amb algunes mostres del Modernisme i, a l’ensems, la gràcia creixent d’unes riberes amb arbredes remorejants que encara s’incrementa més camí de la Cellera i del forat del Pasteral, per on el riu Ter surt de les presons que li han parat els pantans de Sau i Susqueda.

L’itinerari continua ara vall del Brugent amunt. Per Amer —bella plaça porxada— i Sant Feliu de Pallerols, sota l’esguard de l’encinglerat santuari del Far i també del de la Salut, el camí arriba finalment a la Vall d’en Bas, que és una bona entrada al paisatge olotí immediat. En aquesta vall, el rústic pintoresquisme de poblets com Joanetes, Sant Privat i els Hostalets no pot ser oblidat.

La ciutat d’Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, i d’aquesta plana sembrada de singulars cons volcànics, és una bella població amb bones mostres del Modernisme —algunes al seu Museu— i una escola pictòrica paisatgística de fama. Això no és estrany, perquè solament s’ha de donar un tomb pels voltants de la ciutat per adonar-se que s’està davant d’un panorama d’una gran finor, amb una vegetació magnífica i unes grans cases pairals que obren les seves galeries sobre uns verds esponjosos i maragdins i unes arbredes que el vent fa sonar com orgues. A la Font Moixina, tot això arriba a la perfecció més absoluta.

Girona. Població d’origen romà amb un ric passat històric del qual resta un important patrimoni monumental (muralles, catedral, museus, edificis i esglésies romànics i gòtics, etc.). En època modernista, Girona comptà amb un dels arquitectes més interessants, Rafael Masó, també poeta, que aglutinà al voltant seu artistes i artesans en un intent de revitalitzar les arts aplicades (ceràmica, ferro, escultura, etc.) i que portà a terme una obra de ruptura amb el Modernisme més tradicional tot evolucionant cap a un ple Noucentisme. Destaquem a Girona la Casa Teixidor o Casa de la Punxa (1918-22, carrer de Santa Eugènia), amb un graciós cupulí de ceràmica verda i elegants proporcions, ara seu del Col·legi d’Aparelladors; prop seu, la Farinera Teixidor (1910-11), amb els cossos d’entrada (habitatges i oficines) units per un pontet i interessant ceràmica blanca i decoració de forja (fanals, reixa); la Casa Batlle (1909-10, al carrer Nou), amb vuit mussols de ceràmica groga coronant la façana; la Casa Ensesa (1913-15, a la carretera de Barcelona, a hores d’ara Escola Municipal de Música); la Casa Gispert Saüch (1921-23, a l’avinguda de Jaume I, 7). Masó restaurà també edificis anteriors (Casa Salieti, al carrer de Ciutadans; la Casa Masó i la Casa Gavaldà, al carrer de les Ballesteries, i la Casa Ribes Crehuet, al carrer de la Força).

Bescanó. Població vora el Ter, al sector de contacte del pla de Girona amb la Selva. L’arquitecte Joan Roca hi bastí el 1916 una central elèctrica dins la línia d’altres establiments industrials que féu per la regió de Girona i Olot.

Anglès. Vila situada als contraforts de les Guilleries; la proximitat del Ter facilità la industrialització tèxtil. El nucli antic, medieval, dit la Vila Vella, té bonics racons i edificis. Compta amb dues cases modernistes de Rafael Masó, la Casa Vinyes (1907-08) i la Casa Cendra (1913-15); aquesta darrera, voltada de jardí, es pot visitar (Avall, 27).

Olot. Capital de la comarca de la Garrotxa, al centre d’una interessant regió volcànica, voltada d’un bell paisatge que inspirà la coneguda escola paisatgística d’Olot, la ciutat compta amb interessants edificis, entre els quals l’Hospici neoclàssic de Ventura Rodríguez (on a hores d’ara hi ha l’important Museu Comarcal de la Garrotxa, amb pintura i escultura de l’època modernista). En destaquem dos interessants edificis, la Casa Solà Morales, al Firal, refeta en 1915-16 per Domènech i Montaner, amb balconada als baixos, amb escultures d’Eusebi Arnau i tribuna floral i llotja al pis superior, i la Casa Masramon, a l’Eixample Malagrida, obra de Rafael Masó (1913-14), una de les més valorades, de línies ja noucentistes amb la façana inspirada en l’arquitectura rural de la Garrotxa.

Museu Comarcal de la Garrotxa (MCG). Instal·lat a I’antic Hospici, obra neoclàssica de Ventura Rodríguez. Comprèn seccions d’etnologia i història local i una bona col·lecció d’art català. Cal destacar els conjunts d’escultures dels olotins Miquel Blay, bon exponent de l’art modernista, i Josep Clarà, plenament noucentista. De pintura modernista, en citem obres de Joan Brull, Ramon Casas (amb el famós quadre La càrrega), Isidre Nonell, Xavier Gosé, Santiago Rusiñol, etc. Interessant col·lecció dels cartells de la sèrie «Los cigarrillos París».

[ES] Rutas del Modernismo (4.1) Girona, Bescanó, Anglès y Olot




Esta propuesta de recorrido constituye la primera de las cuatro jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (4.0) De Girona a la Costa Brava por el valle del Fluvià

El itinerario
Partiendo de la monumental ciudad de Girona, donde el Modernismo está muy bien representado, proponemos un itinerario de una gran variedad que va desde los magníficos verdes de las tierras olotinas a los alineados cipreses de la llanura ampurdanesa, y desde las luminosas calas de la Costa Brava, recortada y abrupta, a las tierras de suaves y delicados relieves del interior de la comarca de la Selva.

Remontando el valle del Ter, encontramos las poblaciones de Bescanó y Anglès con algunas muestras. Seguimos a través de un delicioso paisaje de riberas con arboledas que se incrementan camino de La Cellera y del desfiladero de El Pasteral, por donde el Ter sale de las presas que forman los pantanos de Sau y Susqueda.

El itinerario sigue ahora aguas arriba por el valle del Brugent, continuando por Amer —con una hermosa plaza porticada— y Sant Feliu de Pallerols. Bajo la mirada del enriscado santuario de El Far y de La Salut, el camino nos conducirá hasta la Vall d’en Bas, digno vestíbulo del cercano paisaje olotino. En este valle, el rústico y pintoresco paisaje de los pueblos de Joanetes, Sant Privat y Els Hostalets, no puede pasarnos desapercibido.

La ciudad de Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, y de esta llanura sembrada de singulares conos volcánicos, es una hermosa población con interesantes muestras modernistas, algunas de las cuales se encuentran en su Museo. También es digna de mención su famosa escuela paisajística. Todo ello no ha de extrañarnos puesto que tan sólo con darnos una vuelta por los alrededores de la ciudad, podremos percibir que nos encontramos frente a un escenario de gran finura, con una magnífica vegetación y grandes casas solariegas que abren sus galerías sobre esponjosos verdes de gamas indefinidas y arboledas que el viento hace susurrar como si de música de órgano se tratara. En la Font Moixina todo llega a su máxima perfección.

Girona. Población de origen romano con un rico pasado histórico del que se conserva un importante patrimonio monumental (murallas, catedral, museos, edificios, iglesias románicas y góticas, etc.). De época modernista, Girona cuenta con uno de los arquitectos más interesantes, Rafael Masó, también poeta, que se rodeó de artistas y artesanos en un intento de revitalizar las artes aplicadas (cerámica, hierro, escultura, etc.) y que llevó a cabo una obra de ruptura con el Modernismo más tradicional a la vez que evolucionando hacia el Novecentismo pleno. Es de destacar en Girona la Casa Teixidor o Casa de la Punxa (1918-22, calle de Santa Eugènia), con gracioso cupulino de cerámica verde y elegantes proporciones, actualmente sede del Colegio de Aparejadores. Cerca encontramos la Harinera Teixidor, (1910-11), con los cuerpos de entrada (viviendas y oficinas) unidos por un puente e interesante cerámica blanca y decoración en hierro forjado (farolas, reja); la Casa Batlle (1909-10, calle Nou), con ocho mochuelos de cerámica amarilla coronando la fachada; la Casa Ensesa (1913-15, en la carretera de Barcelona, actualmente Conservatorio de Música); la Casa Gispert Saüch (1921-23) en la avenida de Jaume I. Masó restauró también edificios anteriores (Casa Salieti en la calle Ciutadans, Casa Masó y Casa Gavaldà en la calle de las Ballesteries, Casa Ribes Crehuet, en la calle de la Força).

Bescanó. Población situada a orillas del Ter, en el sector de contacto del llano de Girona con la Selva. El arquitecto Joan Roca construyó en 1916 una central eléctrica en la línea de los establecimientos industriales que realizó para la región de Girona y Olot.

Anglès. Población situada en los contrafuertes de las Guilleries. El núcleo antiguo medieval, tiene agradables rincones y bellos edificios. Cuenta con dos casas modernistas de Rafael Masó: la Casa Vinyes (1907-08) y la Casa Cendra (1913-15), esta última, rodeada de jardín, puede visitarse (calle d’Avall, 27).

Olot. Capital de la comarca de la Garrotxa, en el centro de una interesante región volcánica, rodeada de un magnífico paisaje que inspiró a la conocida escuela paisajística de Olot. La ciudad cuenta con interesantes edificios entre los que cabe citar el Hospicio de factura neoclásica de Ventura Rodríguez (actualmente acoge el importante Museo Comarcal de la Garrotxa con pinturas y esculturas modernistas). Destacamos dos interesantes edificios: la Casa Solà Morales en el Firal, reconstruida entre 1915-16 por Domènech i Montaner con balconada en los bajos, con esculturas de Eusebi Arnau y tribuna floral, así como loggia en el piso superior, y la Casa Masramon, en el Eixample Malagrida, obra de Rafael Masó (1913-14), una de las más valoradas.

Museu Comarcal de la Garrotxa (MCG). En el antiguo Hospicio, obra neoclásica de Ventura Rodríguez. Contiene secciones de etnología e historia local y una buena colección de arte catalán. Merecen destacarse las esculturas de los olotinos Miquel Blay, buen representante del arte modernista, y de Josep Clarà, plenamente novecentista. De entre la pintura modernista caben destacar obras de Joan Brull, Ramon Casas (el famoso cuadro La càrrega), Isidre Nonell, Xavier Gosé, Santiago Rusiñol, etc. Carteles de la serie Los cigarrillos París.

[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (4.1) Girona, Bescanó, Anglès and Olot




This proposed trail corresponds to the first of the five-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (4.0) From Girona to the Costa Brava via the Fluvià valley

The itinerary
The historic city of Girona, where Modernism is very well represented, is the starting point for this varied itinerary which ranges from the magnificent greenery of the region of Olot to the Empordà plain with its rows of cypress trees, and from the sunlit coves of the Costa Brava to the gently rolling inland landscapes of the Selva region.

We travel up the river Ter valley to the towns of Bescanó and Anglès which contain a few Modernist works. The river banks, with their rustling thickets, become increasingly attractive as we approach Cellera and the Pasteral gorge, where the waters of the Ter are released from the reservoirs of Sau and Susqueda.

The itinerary now proceeds upstream through the Brugent valley, via Àmer –with its beautiful porticoed square– and Sant Feliu de Pallerols. The lofty shrines of El Far and La Salut tower, above the road which ultimately takes us to the Vall d’en Bas for a pleasant foretaste of the landscapes of nearby Olot. Some of the villages –Joanetes, Sant Privat and Els Hostalets– have an unforgettably quaint countrified look.

Olot is the chief town of Garrotxa and of the surrounding plain with its unusual cone-shaped hillocks which are extinct volcanoes. It is an attractive town with interesting Modernist works, some of them in the Museum. Also of interest is the famous Olot School of landscape artists. The town’s artistic vocation comes as no surprise in view of the outstandingly fine scenery round about it: magnificent vegetation, large manor houses whose galleries overlook an infinite variety of lush, emerald greens, and copses where the sound of the wind is like music. The epitome of this natural beauty is to be found at the spring of Font Moixina.

Girona. Founded in Roman times, Girona has a rich history from which it preserves an abundant architectural heritage (city walls, cathedral, museums, Romanesque and Gothic churches and other buildings). It was the birthplace of one of the most interesting Modernist architects, Rafael Masó, who was also a poet and formed a group of artists and craftsmen with a view to giving new life to the applied arts (ceramics, ironwork, sculpture, etc.). Masó broke with the most traditional form of Modernism and evolved towards outright Noucentism. Of particular interest is Casa Teixidor or Casa de la Punxa (1918-22; Carrer de Santa Eugènia; graceful well-proportioned lantern with green ceramics), now the Col·legi d’Aparelladors. Nearby is Farinera Teixidor (flour mill; 1910-11): dwellings and offices at the entrance linked by a bridge; interesting white ceramics and wrought iron decoration (lamps, gate). Also by Masó are: Casa Batlle (1909-10; Carrer Nou; eight yellow ceramic owls at the top of the façade); Casa Ensesa (1913-15; Carretera de Barcelona), now the Escola Municipal de Música; and Casa Gispert Saüch (1921-23, Avinguda de Jaume I, 7). Masó also restored earlier buildings: Casa Salieti (Carrer de Ciutadans), Casa Masó and Casa Gavaldà (Carrer de les Ballesteries), Casa Ribes Crehuet (Carrer de la Força).

Bescanó. Close to the Ter, midway between the Girona plain and Selva. Electric power station (1916) by Joan Roca in the style of other industrial buildings he designed for the Girona-Olot area.

Anglès. In the foothills of Guilleries. Textile industry which developed on account of the proximity of the river Ter. Pleasant spots and attractive buildings in the old medieval town (Vila Vella). Two Modernist houses by Rafael Masó: Casa Vinyes (1907-08) and Casa Cendra (1913-15). The latter, surrounded by a garden, can be visited (Carrer d’Avall, 27).

Olot. Chief town of Garrotxa, in the heart of an interesting volcanic region, surrounded by magnificent scenery which inspired the well-known Olot School of landscape artists. Interesting buildings include the Neoclassical Hospici by Ventura Rodriguez (now housing the important Museu Comarcal de la Garrotxa with Modernist paintings and sculptures). Other noteworthy buildings are Casa Solà Morales, in the Firal, rebuilt by Domènech i Montaner (1915-16; large ground floor balcony with sculptures by Eusebi Arnau, gallery with floral ornamentation, loggia above) and Casa Masramon (1913-14; in the Eixample Malagrida district, one of Rafael Masó’s finest works, already Noucentist in style, with a façade inspired by local rural architecture).

Museu Comarcal de la Garrotxa (MCG). In the old Neoclassical Hospici by Ventura Rodríguez. Sections on ethnology and local history. Good collection of Catalan art. Remarkable works by two sculptors from Olot: Miquel Blay, a good exponent of Modernist art, and Josep Clarà, who is fully Noucentist in style. Modernist paintings, notably by Joan Brull, Ramon Casas (the famous La càrrega), Isidre Nonell, Xavier Gosé and Santiago Rusiñol. Interesting collection of posters from the Paris cigarettes series.

Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Edifici d'interès

Girona. Casa Teixidor o Casa de la Punxa

Girona. Casa Teixidor o Casa de la Punxa
Edifici d'interès

Girona. Farinera Teixidor

Girona. Farinera Teixidor
Edifici d'interès

Girona. Casa Ensesa

Casa Ensesa
Edifici d'interès

Girona. Casa Gispert Saüch

Edifici d'interès

Girona. Casa Batlle

Edifici d'interès

Girona. Casa Salieti

Edifici d'interès

Girona. Casa Ribes Crehuet

Edifici d'interès

Girona. Casa Gabaldà

Edifici d'interès

Girona. Casa Masó

Edifici d'interès

Bescanó. Central Elèctrica

Bescanó. Central Elèctrica
Edifici d'interès

Anglès. Casa Vinyes

Edifici d'interès

Anglès. Casa Cendra

Edifici d'interès

Olot. Casa Solà-Morales

Olot. Casa Solà-Morales
Museu

Olot. Museu Comarcal de la Garrotxa

Olot. Museu Comarcal de la Garrotxa
Edifici d'interès

Olot. Casa Masramon

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.