Coordenades 717

Data de pujada 15 / de setembre / 2016

Data de realització de setembre 2016

-
-
345 m
220 m
0
3,8
7,5
15,01 km

Vista 514 vegades, descarregada 10 vegades

a prop de Figaró, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (3.6) El Figaró, l’Ametlla del Vallès i la Garriga




Aquesta proposta de recorregut constitueix la sisena de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (3.0) De la Costa del Maresme als Pirineus pel Montseny i la Plana de Vic

L’itinerari
La tornada cap a Barcelona des de Vic —una vegada comprats uns bons embotits— pot ser posposada per l’itinerari que aviat deixa la Plana per endinsar-se en el profund pas obert entre el massís del Montseny i les cingleres de Bertí. Passa pel fons de l’ampla gorja el modest riu Congost i, aigua avall, trobem mostres del Modernisme al Figaró, I’Ametlla i la Garriga, belles poblacions d’estiueig; la darrera té també una notable tradició balneària i, avui, una important industria del moble. Per aquestes localitats s’ha obert la porta a la zona mes característica del Vallès, on el paisatge torna a tenir un decidit caràcter mediterrani i el cel una llum rutilant i enlluernadora.

El Figaró. Població d’estiueig vora l’antic camí ral que enllaça el Vallès amb Osona, té diverses torres fetes per M. J. Raspall, autor també de les escoles i de la Casa del Comú (1911).

L’Ametlla del Vallès. Població residencial de llarga tradició, té al sector central del nucli antic diverses obres de Manuel J. Raspall, que en fou alguns anys arquitecte municipal: l’Ajuntament i escoles (1910), el Cafè (1907), Can Millet de Baix (1909), característiques del Modernisme modest i rural de la segona generació. La Casa Sindreu és obra de Salvador Valeri.

La Garriga. Població de llarga tradició balneària (fonts termals), esdevingué un important centre d’estiueig amb l’arribada del ferrocarril. Hi destaca l’obra de M.J. Raspall, que fou arquitecte municipal (igual com en altres poblacions pròximes) i deixà la coneguda «mançana» Raspall, illa de cases formada per Casa Barbey (1910), Torre Iris (1911), la «Bombonera» (1911) i Can Barraquer (1912), amb bells vitralls i mosaics que li donen un ric cromatisme, així com també la Casa Raspall (1903), reforma de la casa pairal de la seva mare a la placeta de Santa Isabel, amb elements gòtics, Can Sallent, Can Sallerés, entre altres.


[ES] Rutas del Modernismo (3.6) El Figaró, L’Ametlla del Vallès y La Garriga




Esta propuesta de recorrido constituye la sexta de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (3.0) Ruta 3. De la Costa del Maresme a los Pirineos por el Montseny y la Plana de Vic


El itinerario
Desde Vic se inicia el retorno a la Ciudad Condal después de comprar unos buenos embutidos, para lo que proponemos la ruta que, dejando la Plana se adentra en el profundo paso abierto entre el macizo del Montseny y los riscos de Bertí. El río Congost pasa a través del ancho desfiladero y aguas abajo, en El Figaró, L’Ametlla y La Garriga, poblaciones de veraneo, encontramos obras modernistas, teniendo esta última una notable tradición balnearia y hoy en día una importante industria del mueble. A través de estas localidades se abre la puerta a la zona más característica del Vallès, donde el paisaje vuelve a tener un decidido carácter mediterráneo y el cielo una luz rutilante y cegadora.

El Figaró. Población de veraneo cerca del camino tradicional que enlaza el Vallès con la comarca de Osona. Posee diversas torres construidas por M.J. Raspall, autor también de las escuelas y de la casa consistorial (1911).

L’Ametlla del Vallès. Población residencial de larga tradición. Tiene en el centro diversas obras Manuel J. Raspall, que fue algunos años arquitecto municipal: Ayuntamiento y escuelas (1910), el Café (1907), Can Millet de Baix (1909), características del Modernismo modesto y rural de la segunda generación. La Casa Sindreu es obra de Salvador Valeri.

La Garriga. Población de larga tradición balnearia (fuentes termales), que se convirtió en importante centro de veraneo con la llegada del ferrocarril. Destaca la obra de M.J. Raspall, que fue arquitecto municipal, y dejó la conocida manzana Raspall, isla de casas formada por la Casa Barbey (1910), Torre Iris (1911), La Bombonera (1911) y Can Barraquer (1912), con hermosas vidrieras y mosaicos de rico cromatismo; así como la Casa Raspall (1903), reforma de la casa solariega de su madre en la plaza de Santa Isabel, con elementos góticos, Can Sallent y Can Sallerés, entre otras.


[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (3.6) El Figaró, L’Ametlla del Vallès and La Garriga




This proposed trail corresponds to the sixth of the five-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (3.0) From the Costa del Maresme to the Pyrenees via the Monteny and Plana de Vic


The itinerary
The return journey to Barcelona starts in Vic, where we should buy some of the tasty local sausages before departing. The road leaves the plain and enters the deep, wide gorge of the river Congost between the Montseny massif and the Cingleres de Bertí. Downstream, in the handsome summer holiday resorts of El Figaró, L’Ametlla and La Garriga, Modernist works are to be found. In addition to its established tradition as a spa town, La Garriga nowadays possesses a flourishing furniture industry.

El Figaró. Summer holiday resort on the old road from Vallès to Osona. Various houses, Escoles (schools) and Casa del Comú (1911) by M. J. Raspall.

L’Ametlla del Vallès. Established residential town. In the old centre, works by Manuel J. Raspall, municipal architect for several years: Ajuntament and Escoles (town hall and schools; 1910), Cafè (1907), Can Millet de Baix (1909), all characteristic of unpretentious second generation rural Modernism. Casa Sindreu is by Salvador Valeri.

La Garriga. Long-established spa town (hot springs). Became an important summer holiday centre with the arrival of the railway. Of particular importance are the works of M. J. Raspall (municipal architect of La Garriga and neighbouring towns): well known mançana Raspall, block of houses comprising Casa Barbey (1910), Torre Iris (1911), La Bombonera (1911) and Can Barraquer (1912), with fine colourful stained glass and mosaic. Also Casa Raspall (1903; Placeta de Santa Isabel; remodelled ancestral home of the architect’s mother, with Gothic elements), Can Sallent, Can Sallerès and many others.

Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Torres modernistes
Escoles
Casa del Comú
Ajuntament
El Cafè
Escoles
Can Millet de Baix
Casa Sindreu
Casa Barbey
Torre Iris
La Bombonera
Casa Raspall
Casa Barraquer
Can Sallent
Can Sellarés

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.