Coordenades 2278

Data de pujada 14 / de setembre / 2016

Data de realització de setembre 2016

-
-
386 m
48 m
0
7,6
15
30,48 km

Vista 250 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Els Taronjers, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (2.3) Gelida i Terrassa




Aquesta proposta de recorregut constitueix la tercera de les cinc jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (2.0) A les terres del Vallès pel ponent de Barcelona

L’itinerari
Per Castellbisbal i una ruta relativament nova que creua la zona industrial de Sant Andreu de la Barca, s’accedeix ben aviat a Martorell, amb dos bells museus de ceràmica i el pintoresc Pont del Diable que, segons diu la llegenda, el construí quasi sencer —li falta una pedra— en una sola nit. Des de Martorell, i ara cap al sud-oest per la vall de l’Anoia, arribar-se fins a la propera població de Gelida és una bona pensada, perquè a més de les mostres de Modernisme hi trobem un bell paisatge circumdant on no hi falten ni les deus abundants, ni la imposant presencia d’un castell, ni una constel·lació de xalets d’estiueig.

Novament a Martorell, la ciutat de Terrassa, l’antiga Ègara, és la pròxima fita de l’itinerari, un camí ara de continuades i belles vistes, especialment sobre la propera muntanya de Montserrat. Sobre les excel·lències de Terrassa, gran centre industrial, monumental —amb el conjunt d’esglésies visigoticoromàniques— i cultural no cal insistir. I si es va amb prou temps ¿per què, després de la visita als edificis modernistes, no arribar-se fins al proper Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, escenari natural d’una gran qualitat?

Gelida. Població d’estiueig, dominada per les restes d’un antic castell. S’hi accedeix per un petit funicular. Entre els edificis modernistes destaca la Casa Delgado (1910), al carrer de Mn. Jaume Via, amb una interessant reixa de ferro.

Terrassa. Població que afegí a un ric passat històric (seu d’un antiquissim bisbat, el d’Ègara) del qual resta un interessant conjunt d’esglésies visigotico-romàniques, una important activitat industrial tèxtil des del segle XIX, paral·lela a la de Sabadell. El Modernisme incidí en els edificis públics, en residències de la burgesia i en les fàbriques. Cal destacar l’obra de Lluís Muncunill, arquitecte municipal: la Masia Freixa (1907-10), que centra avui el parc municipal de Sant Jordi, on aplicà l’arc parabòlic gaudinià, pren un aire islàmic per les arcades de la façana, la coberta ondulada i la torre com a minaret, malgrat l’absència de decoració (I’edifici és a hores d’ara conservatori de música); I’antic Vapor Aymerich,Amat i Jover, fàbrica de teixits a la rambla d’Ègara (1907-08), de 12.000 m2 de superfície, que rep la llum zenitalment per l’especial configuració de la coberta, amb voltes de maó amb tirants (actualment estatja molt adequadament el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya); una altra fàbrica, el Vapor Amat, basa la seva coberta en la tradicional cúpula amb llanterna, sempre de maó (actual Sala Muncunill d’exposicions); la Casa de la Ciutat és un interessant edifici neogòtic, del 1903, igual com la Casa Puig Arnau, al carrer del Nord, anterior ( 1898); l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica o Escola Industrial (1903), gran conjunt neoromànic; el Magatzem Farnés (1907), que acull actualment l’Arxiu Tobella, de fotografies antigues; la Casa Barata (1905); el Gran Casino (1920), entre molts altres.



[ES] Rutas del Modernismo (2.3) Gelida y Terrassa




Esta propuesta de recorrido constituye la tercera de las cinco jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (2.0) A las tierras del Vallès por el poniente de Barcelona

El itinerario
Por Castellbisbal, y por una ruta relativamente nueva que cruza la zona industrial de Sant Andreu de la Barca, se accede a Martorell, con museos de bellas cerámicas y el pintoresco Pont del Diable que, según cuenta la leyenda, el diablo construyó casi por completo —le faltó una piedra— en una sola noche. Desde Martorell y ahora hacia el SO, por el valle del Anoia, alcanzamos la cercana población de Gelida, donde encontramos discretas obras modernistas a las que acompañan un bello paisaje en el que no faltan ni fuentes abundantes, ni la imponente presencia de un castillo, ni la de una constelación de chalets de veraneo.

Nuevamente en Martorell, la ciudad de Terrassa, la antigua Egara, es la próxima meta del itinerario propuesto, un camino de continuadas y bellas vistas especialmente sobre la cercana montaña de Montserrat. Sobre las excelencias de Terrassa, gran centro industrial, monumental —con el conjunto de iglesias visigótico-románicas— no es preciso insistir. Y si tenemos tiempo suficiente ¿por qué, después de una visita al Modernismo, no llegarse hasta el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt, que es un escenario natural de gran belleza?

Gelida. Población tradicional de veraneo, dominada por las ruinas de un antiguo e imponente castillo. Se accede por un pequeño funicular. Entre las casas modernistas destaca la Casa Delgado (1910), en la calle de Mn. Jaume Via, con una interesante puerta de hierro.

Terrassa. Población que añadió a su rico legado histórico (sede de un antiquísimo obispado, el de Egara) del que se conserva un interesante conjunto de iglesias visigótico románicas, una importante actividad industrial textil desde el siglo pasado, paralela a la de Sabadell. El Modernismo incidió en los edificios públicos, en residencias de la burguesía y en las fábricas. Se destaca la obra de Lluís Muncunill, arquitecto municipal: la Masía Freixa (1907-10), que centra hoy el Parque Municipal de Sant Jordi, donde aplica el arco parabólico gaudiniano, y tiene un aire islámico debido a las arcadas de la fachada, la cubierta ondulada y la torre como minarete a pesar de la ausencia de decoración (el edificio es actualmente el Conservatorio de Música); el antiguo Vapor Aymerich, Amat i Jover, fábrica de tejidos en la Rambla d’Egara (1907-08) de 12.000 m2 de superficie, que recibe la luz cenitalmente por la especial configuración de la cubierta con bóvedas tabicadas con tirantes (actualmente sede del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya); otra fábrica, el Vapor Amat, basa su cubierta en la tradicional cúpula con linterna, siempre en ladrillo (actual Sala Muncunill de exposiciones); la Casa de la Ciutat es un interesante edificio neogótico, de 1903, al igual
que la Casa Puig-Arnau, en la calle del Nord, que es anterior (1898); la Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica o Escola Industrial (1903), gran conjunto neorrománico; el Magatzem Farnés (1907), que acoge actualmente el Arxiu Tobella de fotografías antiguas; la Casa Barata (1905), el Gran Casino (1920), entre muchas otras.

[GB]  Modernism Art Nouveau in Catalonia (2.3) Gelida and Terrassa




This proposed trail corresponds to the third of the five-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (2.0) From the west of Barcelona to the Vallès region

The itinerary
A relatively new road via Castellbisbal runs through the industrial zone of Sant Andreu de la Barca and soon reaches Martorell, the site of two fine pottery museums and a picturesque bridge, the Pont del Diable. According to legend, the devil built virtually the entire bridge –one stone is missing– in a single night. From Martorell it is a good idea to head southwest through the Anoia valley to nearby Gelida, where several Modernist buildings are set amid fine countryside with numerous springs, further enhanced by an imposing castle and many summer holiday homes.

Returning to Martorell we proceed to Terrassa along a road commanding uninterrupted fine views, especially of nearby Montserrat. Terrassa, a major industrial city, is well known for its many historic buildings, which include a group of Visigothic-Romanesque churches, and its other cultural attractions. And after visiting the Modernist buildings, anyone with time to spare should go on to admire the beautiful scenery of the Natural Park of Sant Llorenç del Munt not far away.

Gelida. Summer holiday resort beneath the impressive ruins of an ancient castle. Reached by a small funicular. Foremost among the Modernist houses is Casa Delgado (1910; Carrer de Mossèn Jaume Via; interesting iron grille).

Terrassa. City with a distinguished history, seat of the very early bishopric of Egara from which an interesting group of Visigothic-Romanesque churches remain. Like Sabadell, an important textile town since the 19th century. Modernist influences in public buildings, middle class dwellings and factories. Interesting works by Lluís Muncunill, the municipal architect, which include all the following: Masia Freixa (1907-10; in the Parc Municipal de Sant Jordi, now the Conservatoire; Gaudiesque parabolic arches; Islamic-looking arcades on the façade; undulating roof; tower resembling a minaret, despite the absence of decoration); Vapor Aymerich, Amat i Jover (1907-08; Rambla d’Ègara; former textile factory covering an area of 12,000 m2; roof with brick vaulting on tie beams allowing daylight to penetrate from above; very successfully converted into the Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya); Vapor Amat (another factory built again in brick; traditional cupola with lantern; now Sala Muncunill exhibition hall): Casa de la Ciutat (city hall, 1903) and Casa Puig Arnau (1898; Carrer del Nord), both interesting neo-Gothic buildings; Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica or Escola Industrial (1903; large neo-Romanesque group of buildings); Magatzem Farnés (1907; now Arxiu Tobella de Fotografies Antigues –archive of old photographs); Casa Barata (1905); Gran Casino (1920), and many others.

Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Edifici d'interès

Gelida. Casa Delgado

Edifici d'interès

Terrassa. Masia Freixa

Terrassa. Masia Freixa
Edifici d'interès

Terrassa. Vapor Aymerich, Amat i Jover

Terrassa. Vapor Aymerich, Amat i Jover
Edifici d'interès

Terrassa. Casa de la Ciutat

Terrassa. Casa de la Ciutat
Edifici d'interès

Terrassa. Casa Barata

Edifici d'interès

Terrassa. Magatzem Farnés

Edifici d'interès

Terrassa. Casa Puigarnau

Edifici d'interès

Terrassa. Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica

Edifici d'interès

Terrassa. Gran Casino

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.