Coordenades 752

Data de pujada 12 / de setembre / 2016

Data de realització de setembre 2016

-
-
512 m
119 m
0
6,0
12
24,06 km

Vista 446 vegades, descarregada 13 vegades

a prop de el Coll, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (1.6) La part alta de Barcelona: el Coll i Sant Gervasi




Aquesta proposta de recorregut constitueix la sisena de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (1.0) Barcelona

L’itinerari
La capital de Catalunya, ja aleshores gran ciutat i un dels focus europeus de cultura, presenta el conjunt d’obres del Modernisme català més important, tant en qualitat com en quantitat. Les edificacions d’aquest estil coincidiren amb un moment de creixement econòmic i d’expansió urbanística protagonitzat per una alta burgesia culta, impulsora de les arts i amb voluntat de deixar l’empremta de la seva prosperitat també en el paisatge urbà.

La rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic, realitzada amb encert i sensibilitat, impulsada per un programa municipal d’ajuts, ha fet sorgir a la contemplació edificis i elements que abans passaven desapercebuts. Amb aquesta recuperació, Barcelona s’aferma com una ciutat modernista per excel·lència, especialment a l’Eixample, la zona d’expansió de l’antiga ciutat emmurallada, dissenyada per l’enginyer lldefons Cerdà a partir del 1860 —seguint una xarxa regular de carrers paral·lels i perpendiculars a la mar, amb illes de cases octogonals per supressió dels angles—, model avançat i original de planificació urbanística.

Visitar les obres del Modernisme barceloní és també, i sobretot, passejar, descobrir i deixar-se seduir per una ciutat plena de vida, que segueix incorporant les tendències de cultura, d’art i de disseny més noves als seus carrers. La Barcelona modernista és un dels llegats importants que ha sabut conservar la ciutat bimil·lenària.

Als barris de Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià (antics municipis independents annexats a partir de la fi del segle XIX a Barcelona), al peu del Tibidabo, s’hi troba una sèrie d’edificis interessants corresponents a ordes religiosos dedicats a l’ensenyament o a grans mansions de l’alta burgesia que convertiren aquest sector en zona residencial.

Finca Sansalvador Josep M. Jujol i Gibert (Pg. de la Mare Déu del Coll, 79-Pineda, 9).

Torre Sant Jordi Salvador Valeri (Sant Eudald, 11). Casa residencial (1906), voltada de jardí, de línia sinuosa, coronada per un característic cupulí.

La Rotonda Adolf Ruiz i Casamitjana (av. del Tibidabo, 2). Edifici construït com a hotel (vers 1905), per iniciativa de la família Andreu, en el qual destaca l’ornamentada torre angular que li dóna el nom.

Casa Rialp Joan Rubió i Bellver (Dominics, 14). Casa residencial (1908-10), construïda amb maó vist i maçoneria; el maó forma els emmarcaments de les finestres, les columnes salomòniques i el ràfec del balcó angular, la torre mirador, etc.

El Frare Blanc o Casa Roviralta Joan Rubió i Bellver (av. del Tibidabo, 31). Casa residencial (1903-13), amb elements gòtics, a base de maó, on s’evidencien els magnífics resultats constructius i decoratius obtinguts pels operaris de l’època modernista.

Casa Muntadas Josep Puig i Cadafalch (av. del Doctor Andreu, 48). Casa residencial al peu del Tibidabo (1901) que respon als esquemes de la masia catalana, enriquida amb un coronament ondulat a la façana, de filiació barroca.

El Pinar Enric Sagnier (Manuel Arnús). Casa residencial al peu del Tibidabo (1903), per al banquer Arnús. L’agulla de la torre fa destacar l’edifici, que té els elements significatius (galeria, torre, finestres) de pedra; interessant reixa de forja a l’entrada de carruatges.

Temple del Sagrat Cor Enric Sagnier (cim del Tibidabo). Iniciat el 1909 amb les obres de l’església inferior, amb una interessant portalada de regust barroc i treball escultòric i decoració vegetal molt realista d’Eusebi Arnau. La mort de l’arquitecte (1931) i la Guerra Civil en paralitzaren la construcció, continuada pel seu fill.

Asil de cecs de l’Empar de Santa Llúcia “Cosmocaixa” Josep Domènech i Estapà (Isaac Newton, 26)

Convent de Valldonzella Bernardí Martorell (Cister, 41). Convent cistercenc femení (1910), bastit als primers contraforts del Tibidabo, que conjumina influències de Gaudí i de Domènech i Montaner en una personalíssima adaptació del gòtic de potent volumetria i una utilització modèlica del maó.

Convent del Redemptor Bernardí Martorell (Bellesguard, 50). Convent (1926), situat prop la casa Bellesguard de Gaudí, bastit dins la mateixa tònica, encara que més modest, del convent de Valldonzella.

Bellesguard Antoni Gaudí (Bellesguard, 16). Casa residencial bastida per Gaudí (1900-09) a l’indret d’un antic palau de Martí I l’Humà (mort el 1410), darrer rei de la dinastia catalana autòctona. Per això prengué com a referència l’estil gòtic tot allargant-ne desmesuradament les proporcions. La torre es corona amb les quatre barres de la bandera catalana i una creu de sis braços.

El Castell Joan Rubió i Bellverd (Tibidabo). Sanatori (1903), edifici auxiliar format per cilindres de diferents altures al voltant d’una gran sala també circular, amb paraments de maó i cobertes còniques revestides de trencadís.

Casa Muley Josep Puig i Cadafalch (Pg. de la Bonanova, 55)


[ES] Rutas del Modernismo (1.6) La parte alta de Barcelona: el Coll y Sant Gervasi




Esta propuesta de recorrido constituye la sexta de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (1.0) Barcelona

El itinerario
La capital de Cataluña, ya entonces ciudad y uno de los focos europeos de cultura, presenta el conjunto de obras del Modernismo catalán más importante, tanto en calidad como en cantidad. Las edificaciones de este estilo coincidieron con una época de crecimiento económico y de expansión urbanística, protagonizada por una alta burguesía culta, impulsora de las artes y con una voluntad de dejar la huella de su prosperidad en el paisaje urbano.

La rehabilitación de este patrimonio arquitectónico, realizada con acierto y sensibilidad e impulsada por un programa municipal de ayudas, ha hecho surgir a la vista edificios y elementos que antes pasaban desapercibidos. Con esta recuperación, Barcelona se ratifica como una ciudad modernista por excelencia, especialmente en el Eixample, la zona de expansión de la antigua ciudad amurallada, diseñada por el ingeniero lldefons Cerdà a partir de 1860 (siguiendo una red regular de calles paralelas y perpendiculares al mar, con manzanas de casas octogonales por supresión de los ángulos), modelo avanzado y original de planificación urbanística.

Visitar las obras modernistas barcelonesas es sobre todo pasear, descubrir y dejarse seducir por una ciudad llena de vida que sigue incorporando las tendencias culturales, artísticas y de diseño más avanzadas en sus calles. La Barcelona modernista es uno de los legados importantes que ha sabido conservar la ciudad bimilenaria.

En los barrios de Gràcia, Sant Gervasi y Sarrià, antiguos municipios independientes que pasaron a formar parte de Barcelona a fines del siglo pasado, y al pie del Tibidabo, encontramos una serie de interesantes edificaciones que corresponden a órdenes religiosas dedicadas a la enseñanza o bien a grandes mansiones de la alta burguesía que convirtieron esta zona en residencia.

Finca Sansalvador Josep M. Jujol i Gibert (Pg. de la Mare Déu del Coll, 79-Pineda, 9).

Torre Sant Jordi Salvador Valeri (Sant Eudald, 11). Casa residencial (1906) rodeada de jardín, de línea sinuosa, coronada por un característico cupulino.

La Rotonda Adolf Ruiz i Casamitjana (av. del Tibidabo, 2). Edificio construido como hotel hacia 1918 por iniciativa de la familia Andreu. Cabe destacar la ornamentada torre angular de la que recibe el nombre.

Casa Rialp Joan Rubió i Bellver (Dominics, 14). Casa residencial (1908-10), construida en obra vista de ladrillo y mampostería, el ladrillo forma los encuadres de las ventanas, las columnas salomónicas y el alero del balcón angular, la torre mirador, etc.

El Frare Blanc o Casa Roviralta Joan Rubió i Bellver (Av. del Tibidabo, 31). Casa residencial (1903-13), con elementos góticos, a base de ladrillo, donde se evidencian los magníficos resultados constructivos y decorativos conseguidos por los operarios de la época. Actualmente la casa es un restaurante.

Casa Muntadas Josep Puig i Cadafalch (av. del Doctor Andreu, 48). Casa residencial al pie del Tibidabo (1901) que responde a los esquemas de la masía catalana, enriquecida con un remate ondulante en la fachada de filiación barroca.

El Pinar Enric Sagnier (Manuel Arnús). Casa residencial al pie del Tibidabo (1903) para el banquero Arnús. La aguja de la torre hace destacar al edificio, que posee los elementos significativos (galería, torre, ventanas) de piedra. Interesante reja de hierro en la entrada de carruajes.

Templo del Sagrat Cor Enric Sagnier (cumbre del Tibidabo). Iniciado en 1909 con las obras de la iglesia inferior, posee una interesante portada de regusto barroco y trabajo escultórico y decoración vegetal muy realista, obra de Eusebi Arnau. La muerte del arquitecto y la Guerra Civil paralizaron la obra, continuada por su hijo.

Asil de cecs de l’Empar de Santa Llúcia “Cosmocaixa” Josep Domènech i Estapà (Isaac Newton, 26)

Convento de Valldonzella Bernardí Martorell (Cister, 41). Convento cisterciense femenino (1910) construido en los primeros contrafuertes del Tibidabo, que conjuga influencias de Gaudí y de Domènech i Montaner en una personalísima adaptación del gótico de potente volumetría con el uso modélico del ladrillo.

Convento del Redemptor Bernardí Martorell (Bellesguard, 50). Convento (1926) situado cerca de la casa Bellesguard de Gaudí, construido dentro del mismo estilo del convento de Valldonzella, aunque más modesto.

Bellesguard Antoni Gaudí (Bellesguard, 16). Casa residencial construida (1900-09) en el lugar ocupado por un antiguo palacio de Martín I el Humano (muerto en 1410), último rey de la dinastía catalana autóctona. Es por ello que tomó como referencia el estilo gótico, alargando desmesuradamente las proporciones. La torre está coronada con las cuatro barras de la bandera catalana y una cruz de seis brazos.

El Castell Joan Rubió i Bellverd (Tibidabo). Sanatorio (1903), edificio auxiliar formado por cilindros de distintas alturas alrededor de una gran sala también circular, con paramento de ladrillo y cubiertas cónicas revestidas de cerámica vidriada fragmentada o trencadís.

Casa Muley Josep Puig i Cadafalch (Pg. de la Bonanova, 55)

[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (1.6) Upper Barcelona: El Coll and Sant Gervasi




This proposed trail corresponds to the sixth of the four-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (1.0) Barcelona

The itinerary
In Modernist days the Catalan capital was already a major city at the forefront of European culture. Its heritage of Catalan Modernist works is unparalleled in both quality and quantity. Modernist buildings belong to an age of economic and urban expansion in which a cultivated upper class engaged in sponsorship of the arts and strove to leave the mark of its prosperity on the face of the city.

Modernist buildings have been tastefully renovated through a programme of municipal grants which has brought to light buildings and other features that previously went unnoticed, thus confirming Barcelona’s status as the Modernist city par excellence. Of special interest is the Eixample district, planned from 1860 onwards by the engineer Ildefons Cerdà outside the old walled city. In this advanced and original model of city planning, the streets run parallel or at right angles to the sea, forming eight-sided blocks with chamfered corners.

The way to discover Modernist Barcelona is to stroll about the streets, allowing oneself to be captivated by this city brimming with vitality which continues in our own times to assimilate the very latest trends in culture, art and design. Modernism is one of the key features of the two-thousand-year-old heritage that Barcelona has succeeded in preserving.

Other interesting buildings are located in the districts of Gràcia, Sant Gervasi and Sarrià, formerly separate towns which were joined to Barcelona at the end of the 19th century. Some were built by religious teaching orders while others were great mansions belonging to upper class families who turned this into a residential area.

Finca Sansalvador Josep M. Jujol i Gibert (Pg. de la Mare Déu del Coll, 79-Pineda, 9).

Torre Sant Jordi Salvador Valeri (Sant Eudald, 11). Mansion (1906) standing in a garden. Curved lines, characteristic lantern on top.

La Rotonda Adolf Ruiz i Casamitjana (av. del Tibidabo, 2). Built as a hotel (c. 1905) on the initiative of the Andreu family. Noteworthy ornamented corner tower from which it takes its name.

Casa Rialp Joan Rubió i Bellver (Dominics, 14). Mansion (1908-10) built of brick and masonry. The window frames, the Solomonic columns, the gable of the corner balcony, the belvedere tower, etc. are all brick.

El Frare Blanc o Casa Roviralta Joan Rubió i Bellver (av. del Tibidabo, 31). Mansion (1903-13), mostly brick with Gothic features. The building and decoration bear witness to the great skill of the workmen of the period. The building currently houses a restaurant.

Casa Muntadas Josep Puig i Cadafalch (av. del Doctor Andreu, 48). Mansion (1901) at the foot of the Tibidabo. Design evocative of a Catalan masia (manor farmhouse) with Baroque inspired undulating finial over the façade.

El Pinar Enric Sagnier (Manuel Arnús). Mansion (1903) at the foot of the Tibidabo built for a banker named Arnús. Distinctive spire; noteworthy gallery, tower and windows, all in stone. Interesting wrought iron gate for carriages.

Sagrat Cor (summit of the Tibidabo). Lower church begun in 1909. Interesting doorway with Baroque connotations. Sculptures and highly realistic decorative plant motifs by Eusebi Arnau. The death of the architect (1931) and the Civil War halted the building work, which was continued by his son.

Asil de cecs de l’Empar de Santa Llúcia “Cosmocaixa” Josep Domènech i Estapà (Isaac Newton, 26)
Convent de Valldonzella Bernardí Martorell (Cister, 41). Convent of Cistercian nuns (1910) built on the lower slopes of the Tibidabo. The influences of Gaudí and Domènech i Montaner merge in this highly personal adaptation of Gothic art with its massive forms and exemplary use of brick.

Convent del Redemptor Bernardí Martorell (Bellesguard, 50). Convent (1926) near Gaudí’s Casa Bellesguard. Similar style to the Convent de Valldonzella but more modest.

Bellesguard Antoni Gaudí (Bellesguard, 16). House (1900-09) built on the site of the ancient palace of Martin I “the Human” (d. 1410), the last king of the native Catalan dynasty. For this reason Gaudí’s design is based on Gothic style, though he greatly elongates the proportions. At the top of the tower are the four horizontal stripes of the Catalan flag and a six-armed cross.

El Castell Joan Rubió i Bellverd (Tibidabo). Sanatorium (1903). Auxiliary building composed of cylinders of different heights around a large circular hall, with brick facings and cone-shaped roofs covered with trencadís.

Casa Muley Josep Puig i Cadafalch (Pg. de la Bonanova, 55)


Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016


Finca Sansalvador
Torre Sant Jordi
La Rotonda
Casa Rialp
Frare Blanc o Casa Roviralta
Casa Muntadas
El Pinar-Casa Arnús
Temple del Sagrat Cor
Asil de Cecs l'Empar de Santa Llúcia
Convent de Valldonzella
Convent del Redemptor
Bellesguard
El Castell
Casa Muley Afid

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.