Coordenades 98

Data de pujada 12 / de setembre / 2016

Data de realització de setembre 2016

-
-
51 m
13 m
0
1,1
2,2
4,3 km

Vista 329 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Eixample Dreta, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (1.5) El Passeig de Sant Joan: l'empremta de l'Exposicio Úniversal de 1888




Aquesta proposta de recorregut constitueix la cinquena de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (1.0) Barcelona

L’itinerari
La capital de Catalunya, ja aleshores gran ciutat i un dels focus europeus de cultura, presenta el conjunt d’obres del Modernisme català més important, tant en qualitat com en quantitat. Les edificacions d’aquest estil coincidiren amb un moment de creixement econòmic i d’expansió urbanística protagonitzat per una alta burgesia culta, impulsora de les arts i amb voluntat de deixar l’empremta de la seva prosperitat també en el paisatge urbà.

La rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic, realitzada amb encert i sensibilitat, impulsada per un programa municipal d’ajuts, ha fet sorgir a la contemplació edificis i elements que abans passaven desapercebuts. Amb aquesta recuperació, Barcelona s’aferma com una ciutat modernista per excel·lència, especialment a l’Eixample, la zona d’expansió de l’antiga ciutat emmurallada, dissenyada per l’enginyer lldefons Cerdà a partir del 1860 —seguint una xarxa regular de carrers paral·lels i perpendiculars a la mar, amb illes de cases octogonals per supressió dels angles—, model avançat i original de planificació urbanística.

Visitar les obres del Modernisme barceloní és també, i sobretot, passejar, descobrir i deixar-se seduir per una ciutat plena de vida, que segueix incorporant les tendències de cultura, d’art i de disseny més noves als seus carrers. La Barcelona modernista és un dels llegats importants que ha sabut conservar la ciutat bimil·lenària.

Vora l’antic recinte emmurallat, al parc de la Ciutadella, trobem algunes construccions de l’Exposició Universal del 1888, que significà un reconeixement internacional de la ciutat i del progrés de la indústria catalana i unes millores urbanístiques com aquest parc urbà on participaren els arquitectes joves més progressistes del moment, com Domènech, Vilaseca o Falqués; del primer és el notable edifici del cafè-restaurant (dit el Castell dels Tres Dragons), una de les obres precursores, com el Palau Güell, del Modernisme.

També s’hi troba el Born, a prop del parc de la Ciutadella, que fou molts anys mercat central, obra de Josep Fontserè i Mestre (urbanitzador del parc) i de l’enginyer Josep M. Cornet (1876), dins el model de Les Halles parisenc, cobert per una bella piràmide octogonal; hi han estat excavades interessants ruïnes de la part de la ciutat enderrocada a partir del 1714.

Palau Macaya Josep Puig i Cadafalch (pg. de Sant Joan, 108). Residència urbana bastida el 1901, de façana blanca amb esgrafiats i obertures amb decoració escultòrica, es destaca el pati interior, amb una curiosa escala coberta. Pertany a la Fundació “la Caixa”.

Monument a Mossèn Cinto Verdaguer Josep M. Pericas (av. Diagonal-pg. de Sant Joan). Característic monument (1913-24) format per una llarga columna, amb escultures dels germans Oslé, dedicat al gran poeta de la Renaixença catalana.

Església de les Saleses Joan Martorell i Montells (pg. de Sant Joan, 92). Església (1882-85) que representa un interessant precedent del Modernisme, en la qual Martorell renovà de manera personal les formes neogòtiques mitjançant un ús intel·ligent del maó, aplicat per primera vegada en un edifici religiós, i enriquit amb l’ús del color, especialment a la façana-campanar.

Casa Planells Josep M. Jujol (av. Diagonal, 332). Casa d’habitatges (1923-24) que sembla inspirada en la Pedrera de Gaudí, simplificada al màxim; hi destaca la gran tribuna ondulada.

Plaça de toros Monumental Ignasi Mas i Morell (Gran Via, 749). La més gran de les dues places de toros barcelonines, obra de 1913-15 feta en col·laboració per Mas i Joaquim Raspall, que adapta lliurement l’arquitectura islàmica.

Monument al Dr. Robert Josep Llimona (pl. de Tetuan). Monument realitzat en 1904-10 a la plaça de la Universitat, dedicat pels barcelonins al seu alcalde Bartomeu Robert, home molt estimat. Desmuntat en època franquista, es recuperà el 1979 i s’instal·là en el nou indret. La qualitat plàstica del basament, que sosté els grups al·legòrics del treball, del metge, etc., ha fet que s’atribuís, erròniament, a una intervenció de Gaudí.

Hidroelèctrica de Catalunya Pere Falqués (av. de Vilanova, 12). Antiga fàbrica d’electricitat, feta el 1897 utilitzant ja una estructura de ferro vist combinat amb maó; conserva la interessant maquinària. Ha estat restaurada amb encert.

Arc de Triomf de l’Exposició del 1888 Josep Vilaseca (pg. de Lluís Companys). Arc d’accés al recinte de l’Exposició Universal del 1888, dins les proporcions dels arcs de triomf clàssics però resolt amb maó vist i aplicacions de ceràmica (escenes figuratives i frisos amb motius vegetals).

Palau de Justícia Enric Sagnier (pg. de Lluís Companys). Obra feta conjuntament per Sagnier i Josep Domènech i Estapà en 1887-1911, un dels primers edificis públics moderns de la ciutat; monumental i sever, d’acord amb la seva funció, té dos cossos centrats per patis i coronats per torres angulars; el nucli central, amb porxo característic i interessant reixa, allotja la gran sala amb columnes de granit rosa i elevada coberta d’arcs de ferro a la vista. El decorà el pintor Josep M. Sert.

«Castell dels Tres Dragons» Lluís Domènech i Montaner (pg. de Picasso). Edifici construït com a cafè-restaurant amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, és l’obra més clarament racionalista de Domènech, on experimenta amb els murs dobles de maó exteriorment aparent (gran novetat en arquitectura no industrial), utilitza estructura de ferro laminat a la gran sala superior i redueix la volumetria de l’edifici a formes geomètriques simples concentrant en espais ben delimitats els elements decoratius de filiació gòtica (merlets, escuts i torre). Forma part del Museu de Ciències Naturals.

Hivernacle Josep Amargós i Samarach (Parc de la Ciutadella).

Umbracle Josep Fontserè i Mestre (Parc de la Ciutadella).

El Born Josep Fontserè i Mestre (Pl. Comercial,12).


[ES] Rutas del Modernismo (1.5) El Paseo de Sant Joan: la huella de la Exposición Universal de 1888




Esta propuesta de recorrido constituye la quinta de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (1.0) Barcelona

El itinerario
La capital de Cataluña, ya entonces ciudad y uno de los focos europeos de cultura, presenta el conjunto de obras del Modernismo catalán más importante, tanto en calidad como en cantidad. Las edificaciones de este estilo coincidieron con una época de crecimiento económico y de expansión urbanística, protagonizada por una alta burguesía culta, impulsora de las artes y con una voluntad de dejar la huella de su prosperidad en el paisaje urbano.

La rehabilitación de este patrimonio arquitectónico, realizada con acierto y sensibilidad e impulsada por un programa municipal de ayudas, ha hecho surgir a la vista edificios y elementos que antes pasaban desapercibidos. Con esta recuperación, Barcelona se ratifica como una ciudad modernista por excelencia, especialmente en el Eixample, la zona de expansión de la antigua ciudad amurallada, diseñada por el ingeniero lldefons Cerdà a partir de 1860 (siguiendo una red regular de calles paralelas y perpendiculares al mar, con manzanas de casas octogonales por supresión de los ángulos), modelo avanzado y original de planificación urbanística.

Visitar las obras modernistas barcelonesas es sobre todo pasear, descubrir y dejarse seducir por una ciudad llena de vida que sigue incorporando las tendencias culturales, artísticas y de diseño más avanzadas en sus calles. La Barcelona modernista es uno de los legados importantes que ha sabido conservar la ciudad bimilenaria.

En el Parque de la Ciutadella, cerca del antiguo recinto amurallado, encontramos algunas construcciones de la Exposición Universal de 1888, que significó un reconocimiento internacional de la ciudad y del progreso de la industria catalana y unas mejoras urbanísticas como es el caso de este parque urbano, donde participaron los arquitectos jóvenes más progresistas del momento, como Domènech, Vilaseca o Falqués; del primero es el notable edificio del café-restaurante (llamado «Castell dels Tres Dragons»), una de las obras precursoras, como el Palau Güell, del Modernismo.

También se puede visitar el Born, cerca del parque de la Ciutadella, que fue durante muchos años el mercado central; se trata de una obra de Josep Fontseré i Mestre (urbanista del parque) y del ingeniero Josep M. Cornet (1876), realizada dentro del modelo de Les Halles de París, cuya cubierta es una hermosa pirámide octogonal; se han excavado interesantes ruinas de una parte de la ciudad demolida a partir de 1714.

Palau Macaya Josep Puig i Cadafalch (pg. de Sant Joan, 108). Residencia urbana construida en 1901, de fachada blanca con esgrafiados y aberturas con decoración escultórica. Destaca el patio interior, con una curiosa escalera cubierta. Centro Cultural de la Fundació “la Caixa”.

Esglesia de les Saleses Joan Martorell i Montells (P. de Sant Joan, 92). Iglesia (1882-85) que representa un precedente interesante del Modernismo, en la que renueva de manera personal las formas neogóticas mediante el uso inteligente del ladrillo, aplicado por vez primera a un edificio religioso y enriquecido con la utilización del color, especialmente en la fachada-campanario.

Casa Planells Josep M. Jujol (Av. Diagonal, 332). Edificio de viviendas (1923-24) que parece inspirado en «La Pedrera» de Gaudí, simplificada al máximo. A destacar la gran tribuna ondulada.

Plaza de toros Monumental Ignasi Mas i Morell (Gran Via, 749). La más grande de las dos plazas de toros barcelonesas, obra de 1913-15 realizada por Mas en colaboración con Joaquim Raspall, que constituye una libre adaptación de la arquitectura islámica.

Monumento al Dr. Robert Josep Llimona (Pl. de Tetuan). Monumento realizado en 1904-10 en la plaza de la Universitat dedicado por los barceloneses a su alcalde Bartomeu Robert, hombre altamente estimado. Desmontado en época franquista, fue recuperado en 1979 e instalado en el nuevo lugar. La calidad plástica del basamento que sostiene el grupo alegórico del trabajo, del médico, etc., ha hecho que se atribuyera erróneamente a una intervención de Gaudí.

Hidroeléctrica de Catalunya Pere Falqués (Av. de Vilanova, 12). Antigua fábrica de electricidad, construida en 1897 utilizando estructura de hierro visto combinado con ladrillo; conserva la interesante maquinaria. Ha sido restaurada con acierto.

Arco de Triunfo de la Exposición de 1888 Josep Vilaseca (P. de Lluís Companys). Arco de acceso al recinto de la Exposición Universal de 1888, dentro de las proporciones de los arcos de triunfo clásicos pero con ladrillo visto y aplicaciones de cerámica (escenas figurativas y frisos con motivos vegetales).

Palacio de Justicia Enric Sagnier (P. de Lluís Companys). Obra realizada conjuntamente por Enric Sagnier y Josep Domènech i Estapà de 1887 a 1908. Se trata de uno de los primeros edificios públicos modernos de la ciudad; monumental y austero, de acuerdo con su función, tiene dos cuerpos centrados por patios y coronados por torres angulares; el núcleo central, con porche característico de interesante reja, aloja la gran sala con columnas de granito rosa y elevada cubierta de arcos de hierro visto. Fue decorado por el pintor Josep M. Sert.

«Castell dels Tres Dragons» Lluís Domènech i Montaner (pg. de Picasso). Edificio construido como café-restaurante con motivo de la Exposición Universal de 1888. Es la obra más claramente racionalista de Domènech, donde experimentó con los dobles muros de ladrillo aparente exteriormente (gran novedad en arquitectura no industrial). Utiliza estructura de hierro laminado en la gran sala superior y reduce la volumetría del edificio a formes geométricas simples concentrado en espacions simples bien delimitados los elementos decoratives de filiación gótica (almenas, escudos y torre). Actualmente es sede del Museo de Zoologia.

Invernadero Josep Amargós i Samarach (Parc de la Ciutadella).

Umbráculo Josep Fontserè (Parc de la Ciutadella).

El Born Josep Fontserè i Mestre (Pl. Comercial,12).


[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (1.5) Passeig de Sant Joan: the mark of the 1888 Universal Exposition




This proposed trail corresponds to the fifth of the four-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (1.0) Barcelona

The itinerary
In Modernist days the Catalan capital was already a major city at the forefront of European culture. Its heritage of Catalan Modernist works is unparalleled in both quality and quantity. Modernist buildings belong to an age of economic and urban expansion in which a cultivated upper class engaged in sponsorship of the arts and strove to leave the mark of its prosperity on the face of the city.

Modernist buildings have been tastefully renovated through a programme of municipal grants which has brought to light buildings and other features that previously went unnoticed, thus confirming Barcelona’s status as the Modernist city par excellence. Of special interest is the Eixample district, planned from 1860 onwards by the engineer Ildefons Cerdà outside the old walled city. In this advanced and original model of city planning, the streets run parallel or at right angles to the sea, forming eight-sided blocks with chamfered corners.

The way to discover Modernist Barcelona is to stroll about the streets, allowing oneself to be captivated by this city brimming with vitality which continues in our own times to assimilate the very latest trends in culture, art and design. Modernism is one of the key features of the two-thousand-year-old heritage that Barcelona has succeeded in preserving.

In the Parc de la Ciutadella, near the ancient walls of the city, stand several buildings from the Universal Exhibition of 1888. The Exhibition won international acclaim for Barcelona and for Catalan industrial development and gave rise to projects of urban renewal including the park itself. The most progressive young architects of the day, such as Domènech, Vilaseca and Falqués, were involved in designing it. The remarkable Cafè-Restaurant by Domènech, known as the “Castell dels Tres Dragons”, was, like the Palau Güell, a precursor of Modernism.

Foremost among the markets is El Born, near the Parc de la Ciutadella, which for many years was the central wholesale market. It was designed in 1876 by Josep Fontserè i Mestre (who was also responsible for the park) and the engineer Josep M. Cornet after the model of Les Halles in Paris with a handsome octagonal pyramid roof well worth a visit is the exhibition and site of part of the city demolished after 1714 by Philip V.

Palau Macaya Josep Puig i Cadafalch (pg. de Sant Joan, 108). City mansion (1901): white façade with sgraffiti and openings with sculptural decoration. Fine courtyard with unusual covered staircase. Cultural Centre of the Fundació “la Caixa”.

Monument to Mossèn Cinto Verdaguer (Avinguda Diagonal-Passeig de Sant Joan). Original monument (1913-24) to Verdaguer, the great poet of the Catalan Renaixença. One large column with sculptures by the Oslé brothers.

Església de les Saleses Joan Martorell i Montells (pg. de Sant Joan, 92). This church (1882-85) provides an interesting foretaste of Modernism. Neo-Gothic forms undergo a personalized renewal through the skilful use of brick, applied for the first time in Modernism to a religious building and enriched by the use of colour, especially on the belltower facade.

Casa Planells Josep M. Jujol (av. Diagonal, 332). Apartment block (1923-24), apparently inspired by Gaudí’s “Pedrera” in a highly simplified form. Note the large undulating gallery.

Plaça de toros Monumental Ignasi Mas i Morell (Gran Via, 749). The larger of the two Barcelona bullrings (1913-15) built by Mas and Joaquim Raspall in a free adaptation of Islamic architecture.

Monument to Dr. Robert (Plaça de Tetuan). Monument (1904-10) dedicated by the citizens of Barcelona to their well-loved mayor Bartomeu Robert. Originally on Plaça de la Universitat, it was dismantled during the Franco era, recovered in 1979 and placed on its present site. The plastic quality of the base which supports the allegorical group representing work, the doctor, etc. caused it to be erroneously attributed to Gaudí.

Hidroelèctrica de Catalunya Pere Falqués (av. de Vilanova, 12). Former power station, now electricity company offices. Built in 1897, already with a visible iron structure combined with brick. Interesting machinery is preserved inside. It has been well restored.

Arc de Triomf de l’Exposició del 1888 Josep Vilaseca (pg. de Lluís Companys). Entrance to the 1888 Universal Exhibition site. Same proportions as classical triumphal arches but made of brick with ceramics (figurative scenes and plant motif friezes).

Palau de Justícia Enric Sagnier (pg. de Lluís Companys). Built jointly by Enric Sagnier and Josep Domènech i Estapà (1887-1911). One of the city’s first modern public buildings. Imposing and austere, in keeping with its function as a Court of Justice, it comprises two buildings with courtyards in the middle and towers at the corners. The main building, with its characteristic porch and interesting ironwork, contains the grand hall with rose granite columns and a high roof with visible iron arches. Decorations by the painter Josep M. Sert.

«Castell dels Tres Dragons» Lluís Domènech i Montaner (pg. de Picasso). Built as a café and restaurant for the 1888 Universal Exhibition. In his most clearly rationalistic work, Domènech experimented with double brick walls with no outer coating (a great novelty in non-industrial architecture). He used a sheet iron structure in the large upper room and reduced the spatial proportions of the building to simple geometrical shapes, concentrating the Gothic-inspired decoration (merlons, coats of arms and tower) in well defined spaces. Now it’s part of the Museu de Zoologia.

Hivernacle Josep Amargós i Samarach (Parc de la Ciutadella).

Umbracle Josep Fontserè i Mestre (Parc de la Ciutadella).

El Born Josep Fontserè i Mestre (Pl. Comercial,12).

Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Palau Macaya
Monument a Mossèn Cinto Verdaguer
Església de les Saleses
Casa Planells
Plaça de toros La Monumental
Monument al Dr. Robert
Hidroeléctrica de Catalunya
Arc de Triomfde l'Exposició de 1888
Palau de Justicia
Castell dels Tres Dragons
Hivernacle
Umbracle
Mercat del Born

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.