Coordenades 36

Data de pujada 12 / de setembre / 2016

Data de realització de setembre 2016

-
-
31 m
16 m
0
0,7
1,4
2,8 km

Vista 191 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Ciutat Vella, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (1.3) Al voltant de la Rambla: racons modernistes a Ciutat Vella i el Raval




Aquesta proposta de recorregut constitueix la tercera de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (1.0) Barcelona

L’itinerari
La capital de Catalunya, ja aleshores gran ciutat i un dels focus europeus de cultura, presenta el conjunt d’obres del Modernisme català més important, tant en qualitat com en quantitat. Les edificacions d’aquest estil coincidiren amb un moment de creixement econòmic i d’expansió urbanística protagonitzat per una alta burgesia culta, impulsora de les arts i amb voluntat de deixar l’empremta de la seva prosperitat també en el paisatge urbà.

La rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic, realitzada amb encert i sensibilitat, impulsada per un programa municipal d’ajuts, ha fet sorgir a la contemplació edificis i elements que abans passaven desapercebuts. Amb aquesta recuperació, Barcelona s’aferma com una ciutat modernista per excel·lència, especialment a l’Eixample, la zona d’expansió de l’antiga ciutat emmurallada, dissenyada per l’enginyer lldefons Cerdà a partir del 1860 —seguint una xarxa regular de carrers paral·lels i perpendiculars a la mar, amb illes de cases octogonals per supressió dels angles—, model avançat i original de planificació urbanística.

Visitar les obres del Modernisme barceloní és també, i sobretot, passejar, descobrir i deixar-se seduir per una ciutat plena de vida, que segueix incorporant les tendències de cultura, d’art i de disseny més noves als seus carrers. La Barcelona modernista és un dels llegats importants que ha sabut conservar la ciutat bimil·lenària.

La ciutat antiga no té gaires mostres d’arquitectura modernista, ja que en aquest moment d’expansió no disposava de bons espais edificables (I’obertura de la via Laietana en 1908-13 aporta un estil arquitectònic més classicitzant). Hi ha, però, mostres del més gran interés com ara el Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla, la primera obra mestra de Gaudí per a aquesta família, que el protegí durant anys. El que sí que es pot trobar encara pels carrers del barri vell són belles mostres de botigues de decoració modernista incorporades als edificis antics.

Cal mencionar comerços com l’antiga Farmàcia Genové (Rambla, 77), obra d’Enric Sagnier (1911) amb motius gòtics a la façana (les farmàcies formaren un grup especialment receptiu als nous corrents i resta un bon nombre d’establiments que mantenen aquesta decoració); l’Antiga Casa Figueras (Rambla, 83), decorada per Antoni Ros i Güell (1902) que conserva mobiliari i vitralls i la interessant façana amb el rètol de mosaic i un magnífic relleu a l’angle que representa una segadora amb la garba de blat al braç; la Filatèlia Monge (Boters, 2), que conserva perfectament la façana de fusta goticitzant i els elements de mobiliari interior; i la botiga de robes El Indio (Carme, 24), amb façana que respon a les orientacions més internacionals de l’Art Nouveau (inici del s. XX).

En l’apartat decoratiu també té especial interès el Cercle del Liceu, club privat de difícil accés, integrat dins l’edifici del Gran Teatre del Liceu, d’òpera, restaurat (1999) després de l’incendi de la sala i l’escenari (1994); el Cercle, fundat el 1847, que no sofrí danys, renovà bona part de la decoració al tombant dels segles XIX-XX, segons projecte de Josep Pascó i d’Alexandre de Riquer (que en dissenyà els mobles), amb vitralls d’Oleguer Junyent de tema wagnerià; hi ha una magnífica col·lecció de pintura de l’època (Masriera, Urgell, Causachs, Rusiñol, Mir, etc.), sobretot els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit La Rotonda, bellíssim compendi de la sensibilitat modernista.

La ciutat compta amb una sèrie de mercats, centres plens de vitalitat i animació popular que, si bé responen a una tipologia anterior al moviment estricte, ja que la construcció s’inicia a mitjan s. XIX, mostren ja la preocupació pels nous materials (estructures de ferro que suporten la coberta) i tenen elements decoratius afegits, molts plenament modernistes. El mercat de Sant Antoni (Comte d’Urgell/Tamarit) és obra d’Antoni Rovira i Trias (1872-82) i incorpora l’experiència constructiva de l’anterior; el mercat de Sant Josep o de la Boqueria (Rambla), edificat en diverses etapes (1840-1914), el més vital i ben assortit de la ciutat, que ofereix un bigarrat contrast de colors, olors i cridòria de venedors, té una gran porta d’entrada decorada amb motius modernistes, de ferro i vitralls, i ha estat remodelat.

Palau Güell Antoni Gaudí (Nou de la Rambla, 3). Residència urbana dels Güell (1886-88) que acredita Gaudí com a gran creador d’ambients, que van des dels soterranis (les antigues quadres), on es demostra la capacitat expressiva i constructiva del maó, o el recorregut de l’escala, que va descobrint els diferents nivells de l’edifici, fins a la sorprenent gran sala central, coberta amb una cúpula parabòlica que travessa tot l’edifici i sobresurt en forma de con a la terrassa, rodejada de xemeneies escultòriques on Gaudí usa per primera vegada la tècnica del «trencadís» (recobriment de superfícies amb fragments de ceràmica irregulars), molt usada pel Modernisme. Altres anticipacions són el treball sinuós de la forja i la utilització de l’arc parabòlic a la façana i els interiors. En la restauració del 1992 es feren recreacions d’algunes xemeneies. Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco.

Monument a Pitarra Pere Falquès (pl. del Teatre). Monument al dramaturg català Frederic Soler, dit «Pitarra», inaugurat el 1907, amb escultura d’Agustí Querol; Falqués en féu el pedestal, molt abarrocat, dit popularment el «número dos» per la seva forma.

Fonda o Hotel Espanya Lluís Domènec i Montaner (Sant Pau, 9). En un hostal ja existent, Domènech decorà (1902-03) la planta baixa en col·laboració amb l’escultor Eusebi Arnau (notable xemeneia d’alabastre) i el pintor Ramon Casas (esgrafiat de tema subaquàtic); cal destacar l’arrambador de fusta amb medallons de ceràmica al·lusius a les províncies espanyoles. Manté la funció hotelera.

Cercle del Liceu (Rambles, 65). Club privat de difícil accés, integrat dins l’edifici del Gran Teatre del Liceu, d’òpera, restaurat (1999) després de l’incendi de la sala i l’escenari (1994); el Cercle, fundat el 1847, que no sofrí danys, renovà bona part de la decoració al tombant dels segles XIX-XX, segons projecte de Josep Pascó i d’Alexandre de Riquer (que en dissenyà els mobles), amb vitralls d’Oleguer Junyent de tema wagnerià; hi ha una magnífica col·lecció de pintura de l’època (Masriera, Urgell, Causachs, Rusiñol, Mir, etc.), sobretot els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit La Rotonda, bellíssim compendi de la sensibilitat modernista.

Casa Francesc Martí i Puig Josep Puig i Cadafalch (Boqueria, 12).

Casa Quadros Josep Vilaseca (Rambla, 82). Casa d’habitatges (1891-96) i antiga paraigüeria, de la qual manté les característiques ornamentals, amb un drac que sosté un fanal i un paraigua, composició de ferro de regust oriental.

Farmàcia Genové Enric Sagnier (Rambla, 77).).

Antiga Casa Figueras Antoni Ros i Güell (Rambla, 83).

Mercado de Sant Josep o de la Boqueria (Rambla, 91, en el sector conocido como Rambla de les Flors). Mercado edificado en varias etapas (1840-1914), es el más vital y bien surtido de la ciudad, y ofrece un abigarrado contraste de colores, olores y griterío de vendedores, tiene una gran puerta de entrada decorada con motivos modernistas de hierro y vidrieras; ha sido remodelado.

Filatèlia Monge (Boters, 2).

El Indio (Carme, 24).

Iglesia del Carme Josep M. Pericas (Bisbe Laguarda). Iglesia (1910-14) con fachada de ladrillo que muestra la conjunción de elementos de la arquitectura centroeuropea del momento, sobre todo en el campanario y en la fachada principal (Sant Antoni), mientras que la lateral tiene formas más inspiradas en la obra de Gaudí.

Mercat de Sant Antoni Antoni Rovira i Trias (Comte d’Urgell/Tamarit.


[ES] Rutas del Modernismo (1.3) Alrededor de la Rambla: rincones modernistas en Ciutat Vella y el Raval




Esta propuesta de recorrido constituye la tercera de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (1.0) Barcelona

El itinerario
La capital de Cataluña, ya entonces ciudad y uno de los focos europeos de cultura, presenta el conjunto de obras del Modernismo catalán más importante, tanto en calidad como en cantidad. Las edificaciones de este estilo coincidieron con una época de crecimiento económico y de expansión urbanística, protagonizada por una alta burguesía culta, impulsora de las artes y con una voluntad de dejar la huella de su prosperidad en el paisaje urbano.

La rehabilitación de este patrimonio arquitectónico, realizada con acierto y sensibilidad e impulsada por un programa municipal de ayudas, ha hecho surgir a la vista edificios y elementos que antes pasaban desapercibidos. Con esta recuperación, Barcelona se ratifica como una ciudad modernista por excelencia, especialmente en el Eixample, la zona de expansión de la antigua ciudad amurallada, diseñada por el ingeniero lldefons Cerdà a partir de 1860 (siguiendo una red regular de calles paralelas y perpendiculares al mar, con manzanas de casas octogonales por supresión de los ángulos), modelo avanzado y original de planificación urbanística.

Visitar las obras modernistas barcelonesas es sobre todo pasear, descubrir y dejarse seducir por una ciudad llena de vida que sigue incorporando las tendencias culturales, artísticas y de diseño más avanzadas en sus calles. La Barcelona modernista es uno de los legados importantes que ha sabido conservar la ciudad bimilenaria.

La ciudad antigua no tiene muchas muestras de arquitectura modernista, ya que en ese momento de expansión no disponía de buenos espacios (la apertura de la Via Laietana en 1908-13, conllevó un estilo arquitectónico de aspecto más clásico). Sin embargo hay obras de gran interés como el Palau Güell, en el Carrer Nou de la Rambla, la primera obra maestra de Gaudí para esta familia que le protegió durante años. Lo que sí puede encontrarse todavía por las calles del barrio antiguo son bellos ejemplos de tiendas de decoración modernista incorporadas a los edificios antiguos.

Destacan comercios como la antigua Farmacia Genové (Rambla, 77), obra de Enric Sagnier (1911) con motivos góticos en la fachada (las farmacias formaron un grupo especialmente receptivo a las nuevas corrientes y se conserva un buen número que mantienen su decoración); la Antigua Casa Figueras (Rambla, 83), decorada por Antoni Ros i Güell (1902), que conserva mobiliario y vidrieras así como la interesante fachada con el rótulo de mosaico y un magnífico relieve en el ángulo que representa a una segadora con gavilla de trigo en el brazo; Filatelia Monge (Boters, 2) que conserva perfectamente la fachada en madera de aspecto gótico y los elementos del mobiliario interior; y la tienda de ropa El Indio (Carme, 24), cuya fachada responde a las orientaciones más internacionales del Art Nouveau (inicio del s. XX).

En el apartado decorativo también cabe mencionar por su particular interés el Cercle del Liceu

La ciudad cuenta con una serie de mercados, centros llenos de vida y animación popular, que si bien responden a una tipología anterior al movimiento estricto, puesto que se inicia su construcción a mediados del siglo XIX, nos muestran ya una preocupación por los nuevos materiales (estructuras de hierro soportando la cubierta), y poseen elementos decorativos añadidos, muchos de ellos totalmente modernistas. El mercado de Sant Antoni (calles de Comte d’Urgell/Tamarit) es obra de Antoni Rovira i Trias (1872-82) e incorpora la experiencia constructiva del anterior. El mercado de Sant Josep o de la Boqueria (Rambla, en el sector conocido como Rambla de les Flors), edificado en varias etapas (1840-1914), es el más vital y bien surtido de la ciudad, y ofrece un abigarrado contraste de colores, olores y griterío de vendedores, tiene una gran puerta de entrada decorada con motivos modernistas de hierro y vidrieras; ha sido remodelado.

Palau Güell Antoni Gaudí (Nou de la Rambla, 3). Residencia urbana de los Güell (1886-88), que acreditó a Gaudí como un gran creador de ambientes que van desde los subterráneos (las antiguas cuadras), donde queda patente la capacidad expresiva y constructiva del ladrillo, o el recorrido de la escalera, que va descubriendo los distintos niveles del edificio, hasta la sorprendente gran sala central, cubierta con cúpula parabólica que atraviesa por completo el edificio y sobresale en forma de cono en la terraza, rodeada de chimeneas escultóricas, donde usó por primera vez la técnica del trencadís (que consiste en el recubrimiento de superficies con fragmentos irregulares de cerámica vidriada), muy utilizada en el Modernismo. Otras anticipaciones son el trabajo sinuoso de la forja y el uso del arco parabólico en la fachada e interiores. En la restauración de 1992 se recrearon algunas chimeneas. Patrimonio de la Humanidad según la Unesco.

Monumento a Pitarra Pere Falquès (pl. del Teatre). Monumento al dramaturgo catalán Frederic Soler, llamado «Pitarra», inaugurado en 1907, con escultura de Agustí Querol. Falqués hizo el pedestal, muy abarrocado, conocido popularmente como el «número dos» por su forma.

Fonda o Hotel Espanya Lluís Domènec i Montaner (Sant Pau, 9). En un hostal ya existente, Domènech decoró la planta baja (1902-03), con la colaboración del escultor Eusebi Arnau (a destacar la notable chimenea de alabastro) y el pintor Ramon Casas (esgrafiado de tema subacuático); hay que destacar el arrimadero de madera con medallones de cerámica alusivos a las provincias españolas. Mantiene su función hotelera.

Cercle del Liceu (Rambles, 65). Club privado de difícil acceso, integrado dentro del edificio del Gran Teatre del Liceu, de ópera, restaurado (1999) después del incendio de la sala y del escenario (1994); en el Cercle, fundado en 1847, que no sufrió daños, a finales de siglo XIX fue renovada buena parte de la decoración de acuerdo con el proyecto de Josep Pascó y Alexandre de Riquer (quien diseñó los muebles), con vidrieras de Oleguer Junyent de tema wagneriano; hay una magnífica colección de pintura de la época (Masriera, Urgell, Cusachs, Rusiñol, Mir, etc.), en particular los doce paneles de Ramon Casas en el salón llamado La Rotonda, hermosísimo compendio de la sensibilidad modernista.

Casa Francesc Martí i Puig Josep Puig i Cadafalch (Boqueria, 12).

Casa Quadros Josep Vilaseca (Rambla, 82). Edificio de viviendas (1891-96) y antigua paragüería de la que se mantienen las características ornamentales, con un dragón que sostiene el farol y un paraguas, composición en hierro de regusto oriental.

Farmàcia Genové Enric Sagnier (Rambla, 77). Con motivos góticos en la fachada (las farmacias formaron un grupo especialmente receptivo a las nuevas corrientes y se conserva un buen número que mantienen su decoración.

Antigua Casa Figueras Antoni Ros i Güell (Rambla, 83).

Mercat de Sant Josep o de la Boqueria (Rambla, 91). Mercat edificat en diverses etapes (1840-1914), el més vital i ben assortit de la ciutat, que ofereix un bigarrat contrast de colors, olors i cridòria de venedors, té una gran porta d’entrada decorada amb motius modernistes, de ferro i vitralls, i ha estat remodelat.

Filatèlia Monge (Boters, 2).

El Indio (Carme, 24).

Església del Carme Josep M. Pericas (Bisbe Laguarda). Església (1910-14) amb façana de maó que mostra la conjunció d’elements de l’arquitectura centreuropea del moment, sobretot al campanar i a la façana principal (Sant Antoni), mentre que la lateral té formes més inspirades en Gaudí.

Mercado de Sant Antoni Antoni Rovira i Trias (Comte d’Urgell/Tamarit)


[GB] Modernism Art Noveau in Catalonia (1.3) Near La Rambla: Modernist gems in Ciutat Vella and El Raval




This proposed trail corresponds to the third of the four-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (1.0) Barcelona

The itinerary
In Modernist days the Catalan capital was already a major city at the forefront of European culture. Its heritage of Catalan Modernist works is unparalleled in both quality and quantity. Modernist buildings belong to an age of economic and urban expansion in which a cultivated upper class engaged in sponsorship of the arts and strove to leave the mark of its prosperity on the face of the city.

Modernist buildings have been tastefully renovated through a programme of municipal grants which has brought to light buildings and other features that previously went unnoticed, thus confirming Barcelona’s status as the Modernist city par excellence. Of special interest is the Eixample district, planned from 1860 onwards by the engineer Ildefons Cerdà outside the old walled city. In this advanced and original model of city planning, the streets run parallel or at right angles to the sea, forming eight-sided blocks with chamfered corners.

The way to discover Modernist Barcelona is to stroll about the streets, allowing oneself to be captivated by this city brimming with vitality which continues in our own times to assimilate the very latest trends in culture, art and design. Modernism is one of the key features of the two-thousand-year-old heritage that Barcelona has succeeded in preserving.

Not many examples of Modernist architecture are to be found in Old Barcelona, since at the turn of the century there was no good building land available there (the development of Via Laietana in 1908-1913 gave rise to a more classical type of architecture). However, the old city has two works of great interest: the Palau Güell (Carrer Nou de la Rambla), Gaudí’s first masterpiece, built for the family which protected him for years, and the Palau de la Música Catalana by Domènech i Montaner (Carrer de Sant Pere Més Alt) which is a sort of compendium of Modernist ornamental techniques. Nonetheless in the streets of the old quarter some handsome shops decorated in Modernist style are still to be found in older buildings.

Noteworthy are shops such as the former Farmàcia Genové (Rambla, 77), by Enric Sagnier (1911; Gothic motifs on the façade), chemists were particularly receptive to new trends and a large number of establishments with this style of decoration still survive); Antiga Casa Figueras (Rambla, 83), decorated by Antoni Ros i Güell (1902) (furniture, stained glass, interesting façade with mosaic sign and magnificent relief on the corner showing a female reaper with a sheaf of wheat on her arm); the Filatèlia Monge (Carrer de Boters, 2; perfectly preserved Gothic-looking wooden façade and furniture inside). The façade of the draper’s shop El Indio (Carrer del Carme, 24; early 20th century) reflects the most international trends of Art Nouveau.

Of special interest is the Cercle del Liceu, a private club founded in 1847 to which it is difficult to gain admission. It is located inside Barcelona’s opera house, the Gran Teatre del Liceu, which was restored (1999) after the fire which destroyed the auditorium and stage (1994). Most of the decoration of the Cercle, which was not damaged by the fire, was renovated at the turn of the 20th century on the basis of plans drawn up by Josep Pascó and Alexandre de Riquer (who designed the furniture), with stained glass windows by Oleguer Junyent depicting themes from Wagner. It houses a magnificent collection of paintings from the same period (by Masriera, Urgell, Cusachs, Rusiñol, Mir and others). Of special note are the twelve panels by Ramon Casas in the salon called La Rotonda, a splendid compendium of Modernist artistic taste.

Barcelona has several popular, bustling markets. Though strictly speaking their design dates back to the pre-Modernist period, since building began in the mid-19th century, it already reveals a concern for new materials (e.g. iron roof trusses). The Mercat de Sant Antoni (1872-82, Carrer Comte d’Urgell - Carrer Tamarit) is by Antoni Rovira i Trias who drew upon the experience of El Born; The Mercat de Sant Josep or Mercat de la Boqueria (on the Rambla), the most lively and well-stocked in the city, was built in stages between 1840 and 1914 and has been remodelled. The great iron and stained glass door decorated with Modernist motifs opens onto a motley array of colours, smells and stallholders’ cries.

Palau Güell Antoni Gaudí (Nou de la Rambla, 3). The Güell family’s city residence (1886-88) which established Gaudí’s reputation as a creator of atmospheres ranging from the basement (former stables), where the structural and expressive potential of brick is revealed, to the staircase from which the different storeys are discovered one by one, and finally to the surprising large main room, with its parabolic cupola spanning the whole building and emerging, cone-shaped, on the roof amid sculpted chimneys in which, for the first time, Gaudí used the trencadís technique so frequent in Modernism (surfaces covered with irregular shaped pieces of glazed pottery). Other innovations are the curvilinear ironwork and the use of the parabolic arch on the façade and inside. During the restoration carried out in 1992 some of the chimneys were recreated. Classified as World Heritage by UNESCO.

Monument to Pitarra (Pla del Teatre). Monument to the Catalan playwright Frederic Soler (“Pitarra”), unveiled in 1907. Sculpture by Agustí Querol. Falqués made the very Baroque-looking pedestal known familiarly as the “Number 2” on account of its shape.

Fonda (or Hotel) Espanya (Carrer de Sant Pau, 9). Ground floor of an existing hotel decorated by Domènech (1902-03) with the collaboration of the sculptor Eusebi Arnau (remarkable alabaster chimney) and the painter Ramon Casas (sgraffiti representing an underwater subject). Also of note is the wooden wainscot with ceramic medallions evoking the Spanish provinces. It is still a hotel today.

Cercle del Liceu (Rambles, 65). A private club founded in 1847 to which it is difficult to gain admission. It is located inside Barcelona’s opera house, the Gran Teatre del Liceu, which was restored (1999) after the fire which destroyed the auditorium and stage (1994). Most of the decoration of the Cercle, which was not damaged by the fire, was renovated at the turn of the 20th century on the basis of plans drawn up by Josep Pascó and Alexandre de Riquer (who designed the furniture), with stained glass windows by Oleguer Junyent depicting themes from Wagner. It houses a magnificent collection of paintings from the same period (by Masriera, Urgell, Cusachs, Rusiñol, Mir and others). Of special note are the twelve panels by Ramon Casas in the salon called La Rotonda, a splendid compendium of Modernist artistic taste.

Casa Francesc Martí i Puig Josep Puig i Cadafalch (Boqueria, 12).

Casa Quadros Josep Vilaseca (Rambla, 82). Apartment block (1891-96). The decorations of the former umbrella shop have been preserved (dragon holding up a light and an umbrella). Oriental-type composition in iron.

Farmàcia Genové Enric Sagnier (Rambla, 77).).

Antiga Casa Figueras Antoni Ros i Güell (Rambla, 83).

Mercado de Sant Josep o de la Boqueria (Rambla, 91, on the Rambla de les Fl

Edifici d'interès

Barcelona. Palau Güell

Palau Güell
Edifici d'interès

Barcelona. Monument a Pitarra

Monument a Pitarra
Edifici d'interès

Barcelona. Fonda o Hotel Espanya

Fonda o Hotel Espanya
Edifici d'interès

Barcelona. Cercle del Liceu

Cercle del Liceu
Edifici d'interès

Barcelona. Casa Francesc Martí i Puig

Casa Francesc Martí i Puig
Edifici d'interès

Barcelona. Casa Quadros

Casa Quadros
Edifici d'interès

Barcelona. Farmàcia Genové

Farmàcia Genové
Edifici d'interès

Barcelona. Pastisseria Antiga casa Figueres

Pastisseria Antiga casa Figueres
Edifici d'interès

Barcelona. Mercat de la Boqueria

Mercat de la Boqueria
Edifici d'interès

Barcelona. Filàtelia Monge

Filàtelia Monge
Edifici d'interès

Barcelona. Botiga de robes El Indio

Botiga de robes El Indio
Edifici d'interès

Barcelona. Església del Carme

Església del Carme
Edifici d'interès

Barcelona. Mercat de Sant Antoni

Mercat de Sant Antoni

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.