Temps  una hora 22 minuts

Coordenades 325

Data de pujada 8 / de desembre / 2015

Data de realització de desembre 2015

-
-
174 m
102 m
0
0,9
1,8
3,52 km

Vista 288 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de La Sagrera, Catalunya (España)

És una ruta per recordar com va ser el moviment obrer durant la primera meitat del segle XX, identifcant els espais del Barri del Guinardó que van permetre la organització i el desenvolupament de revoltes populars. Es centra sobretot en el moviment anarquista de Barcelona, mostrant organitzacions sindicals i personatges destacats que van participar en els moviments obrers de l'època.

Es treballa sobretot a partit de dos grans fets històrics: la Setmana Tràgica i la Guerra Civil Espanyola amb el seu component revolucionari. De manera que a partir de les localitzacions marcades es pretén explicar el context social, polític i econòmic, el paper del poble i com es van utilitzar els diferents espais segons les necessitats requerides en cada moment.
Setmana Tràgica. El 9 de Juliol 1909. El govern inicia una nova ofensiva bèl·lica a Marroc, territori en el que hi havia interessos miners. Per dur-la a terme va haver de cridar a la lleva de reservistes, és a dir, civils que serien soldats de l'exèrcit. Els reservistes amb alt poder adquisitiu van pagar a altres persones per substituir-los. Això va indignar al poble que no podia defugir d'aquesta obligació, i els portaria a una situació de pobresa familiar perquè ja no arribaria el sou a casa. El 26 de juliol els obrers enceten la revolta popular: inicien una vaga general contra els patrons que s'escapaven de la responsabilitat i alhora incendiaven les esglésies, edificis que representaven al poder eclesiàstic. La revolta doncs, pretenia atacar als dos sectors que conformaven la classe dominant: la causant de la seva pobresa estructural. Es van alçar barricades en tota la ciutat de Barcelona, es varen tallar totes les comunicacions que permetien el transport de mercaderies. Es van cremar un total de 80 edificis religiosos i van ser col•lectivitzats els seus béns. Al barri del guinardó s'expropien les esglésies de Pares Mínims, el punt aquí marcat que es situa en el carrer de l'Oblit. També l'església de Nostra Senyora Verge de Montserrat, un altre dels punts marcats en la ruta. Finalitzats els disturbis, el dia 2 d'agost s'inicia una repressió brutal. Durant els fets van morir aproximadament 115 persones, van quedar ferides unes 441 i 2000 persones van haver d'exiliar-se a França. Entre el 1909 i 1910 es detenen gairabé a 2000 persones més i es celebren 216 consells de guerra. Ferrer i Guàrdia, pare de l'Escola Moderna va ser acusat d'haver promogut la revolta i va acabar executat, malgrat la resposta social que demanava el seu alliberament. Per altra banda, l’Església també era una institució que era un element
La vida de Federica Montseny va estar dedicada a la mobilització dels obrers. Els seus pares van estar lligats a l'educació i a la premsa de l'època. Gràcies a ells Federica creix amb referències polítiques i militarà a sindicats prohibits i clandestins en la dictadura de Primo de Rivera. Entre 1936 i 1937 es va fer càrrec, en plena guerra civil, del Ministerio de Sanidad y Asistencia Social en el govern republicà de Largo Caballero. En el seu mandat promulgà una llei per l'avortament lliure i creà els centres d'atenció a les prostitutes, on se'ls oferia allotjament i cursos de formació per aprendre un ofici. En cabar la guerra es va exiliar a França, on també va haver de fugir dels nazis. A la Borgonya va ser empresonada, de manera que el govern franquista, en saber-ho va demanar la seva extradició, la qual va ser denegada a causa del seu embaràs. Després de tot, es va instal•lar a Toulouse, la ciutat on viuria la resta de la seva vida. Al 1997 va tornar a l'Estat Espanyol, va visitar Madrid (on va nèixer) i Barcelona, on va desenvolupar la seva tasca política. Va viure al carrer que marca aquest punt. Malgrat que en l'actualitat ja no es conserva la seva casa, es conserven fotografies de la tornada de Federica a Barcelona.
El ms era propietat de Salvador Riera, el mateix amo que posseïa el Mas Guinardó. Històricament, les masies del Guinardó havien estat de la noblesa, però al llarg del segle XIX van ser adquirides per la burgesia de Barcelona que volia tenir la seva residència fora de la ciutat o bé especular amb els terrenys i obtenir beneficis a partir d'aquests. Durant la Guerra Civil va ser la seu del Comité revolucionari del barri del Guinardó, és a dir, la seu del sindicat CNT-FAI. Al 38, en un moment on l'exèrit republicà i el Partit Comunista controlaven l'ofensiva en la Guerra va passar a ser controlat per Servei d'Intel•ligència Militar, el qual estava dominat pels comunistes.
Aquest edifici és un exemple d'un dels processos ecònomics i socials amb més importància que es van produir durant la Guerra Civil: les col•lectivitzacions. Tenen el seu origen en el Mutualisme, és a dir, les societats de socors mutu fundades i adminitrades per petits nuclis agraris. Donat que la salut era un dels problemes més importants que patia la població obrera fruit de la misèria, la col•lectivització dels serveis sanitàris va ser un dels punts forts. S'hi van teixir xarxes de solidaritat i suport mutu per combatre urgències sanitàries i elevar la dignitat de la vida: les malalties venèries que patien per manca d'higiene i accés, així com la mortalitat infantil que encara elevada o el servei d'avortament per a les dones. Al 1937 es crea el sindicat de Sanitat de Barcelona, el qual estava adherit a la CNT. Amb més de 7000 afiliats es va dedicar a gestionar i coordinar t els 35 centres hospitalaris de Barcelona. Moltes intervencions van passar a ser gratuites, es va igualar el sou a tot el personal, es varen establir tarifes concrets, proporcionaren formació mèdica bàsica per intervencions i prevencions, alhora que es varen expropiar els sectors propers que eren gestionats pel règim, com farmàcies.
Església Mare de Déu de Montserrat
Al 1901 l'associació de veïns del barri lloga al senyor Riera (propietari també del Mas Viladomat) la casa del Mas. Converteixen l'edifici en un espai de trobada, tot i que va ser clarament influenciat pel partit burgès de la Lliga Regionalista. Al 1923 s'inaugura el Casal Federal del Guinardó (Carrer Sales i Ferrer) i al 1931 s'imaugura l'Ateneu Català del Guinardó (Carrer Renaixença). L'ultim va ser contemporani amb l'Ateneu Llibertari del Guinardó, situat al mateix carrer. Refugi antiaèri. Durant la guerra civil es va habilitar un espai subterrani per a que la població es refugiés del bombardejos que executaven els Nacionals. Alguns eren els baixos de les cases. Al Mas Guinardó, les anarquistes del barri en van habiliatr un de més extensió per acollir un nombre més elevat de persones. També van habilitar dues sales d'infermeria i els serveis d'aigua i de llum. Caserna de dones lliures. Un altre funció que va acollir el Mas Guinardó va ser aquesta. A l'abril de 1936 es va crear la secció de Dones Lliures dins del sindicat de la CNT, un espai no-mixte on van poden desenvolupar la tasca feminista, donat que es veien ignorades dins de l'estructura general del sindicat. Acollia a dones obreres, aprenents, criades, costureres, operadores, pageses i prostitutes que van poder participar en la política a través d'assembles, tallers de formació, i alhora van poder aprendre a usar fusells per anar als fronts de combat i a les barricades.
Aquesta torre d'origen romà, al segle XIX va ser reformada pels seus propietaris conservant l'estil de la masia. En el 1915 va ser venuda a Joan Roig i Mallofré, un burgés que la va adquirir i la convertí en una torre modernista, seguint les dinàmiques de segona residència burgesa explicades en els altres punts. Durant la Guerra Civil va ser confidcada i va ser destinada a albergar la seu de l'Escola Natura. Aquesta escola es va crear a la dècada de 1920, guiada per Puig Elias, que va implementar la pedagogia racionalista. En el seu inici s'ubicava en el barri del Clot i estava mantinguda pel Sindicat Tèxtil i Fabril. La mestra Roca i el professor Blanco es van encarregar de l'Escola Natura quan es va traslladar a Torre de Pardals. A l'Escola Natura també es preparaven als mestres per a que poguessin apropar-se millor a les necessitats dels alumnes, des de l'horitzontalitat. Es concebia l'educació com la base de la revolució, es contemplava l'aprenentatge en un sentit ampli (racional i emocional) i amb un entorn natural. És per això que algunes masies es conficaren per a poder dur a terme una educació en contacte amb la naturalesa.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.