arnauge
6 12 26

Coordenades 69

Data de pujada 17 / de maig / 2018

-
-
169 m
142 m
0
0,6
1,3
2,53 km

Vista 61 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Lleida, Catalunya (España)

Aquesta ruta amb inici i final als Camps Elisis és una passejada circular per visitar diferents punts d'interès de la ciutat de Lleida.
Al llarg d’aquesta ruta a banda de l’àmplia oferta comercial i de serveis, s’afegeix l’existència d’un conjunt monumental que aplega un bon nombre de construccions remarcables des del punt de vista històric i artístic.
En una de les places més característiques de la ciutat, es troba l'església de Sant Joan. Aquesta construcció, d'estil neogòtic, correspon al final del segle XIX i el disseny va ser obra de Julio de Saracíbar i Celestí Capmany. De l'interior en destaquen els vitralls de Jaume Bonet, i les tres rosasses representant l'Assumpció de Maria, l'Epifania i el Baptisme de Jesús.
El Palau de la Paeria és la seu del govern municipal de la ciutat i se situa al bell mig de l'Eix Comercial. El terme "paer" prové del llatí "patiari" que significa home de pau, i té el seu origen en el privilegi atorgat pel rei Jaume I el 1264. És un edifici de doble façana: una dóna a la plaça Paeria i és d'estil romànic civil, i l'altra, d'estil neoclàssic i remodelació neomedieval de 1929, al riu Segre. El resultat és una construcció perfectament equilibrada. L'edifici s'alça sobre "estrats" d'història que els tècnics municipals i de la Universitat de Lleida han posat al descobert després de successives excavacions. L'edifici va ser construït a principis del segle XIII, i el 1383, els propietaris, els Senyors de Sanaüja, el cediren a la ciutat per tal que aquest es convertís en la seu del govern municipal. El Palau de la Paeria, l'obra més representativa de l'arquitectura civil romànica a Lleida, també és una de les construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya. Avui dia, la Paeria, tal com la coneixen els lleidatans, és a dir, la casa del paer en cap (alcalde), acull nombrosos tresors que reflecteixen la identitat de la ciutat.
Edifici d'estil gòtic-plateresc construït entre els segles XV i XVI , la façana principal del qual se situa enfront de la Catedral Nova i que va albergar, durant molts anys, un hospital. De la façana situada al carrer Major en destaca el portal, així com la presència d'escuts amb blasons lleidatans. L'antic establiment sanitari és una magnífica construcció de la qual, per la seva singular bellesa, destaca el seu pati central, lloc on neix una magnífica escalinata de pedra que condueix que condueix a una galeria d'arcs ogivals. Actualment, aquest històric edifici és la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i acull en les seves sales, la Sala Montsuar i la Sala Gòtica, un espai d'exposicions temporals amb un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels i realitzat el 1738 per F. Escarpenter.
Entre 1761 i 1781, va tenir lloc la construcció de la Catedral Nova gràcies a les aportacions dels lleidatans, del rei Carles III i del bisbe Joaquín Sánchez. D'estil barroc i amb tendència al classicisme academicista francès, se situa en ple Eix Comercial, davant l'Antic Hospital de Santa Maria. Les escalinates, amb tres portes de ferro de mig punt i torretes laterals, donen accés a la porta principal, que llueix l'escut dels Borbons a la part superior. L'interior, amb una planta de tres naus, amaga l'esvelta columnata d'aire corinti que suporta els arcs de mig punt. El cor d'estil barroc, obra de Lluís Bonifas Massó, va ser destruït durant la Guerra Civil (1936). El temple acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat (la Moreneta), obra de Josep Obiols, patrona de Catalunya i punt de peregrinació el dia 27 d'abril. També es venera la Mare de Déu del Blau, que celebra la seva festivitat el dia 2 de febrer i, segons la llegenda, rep aquest nom pel blau que li va fer l'escultor en llançar-li un martell al front quan va veure que, mentre ell era de viatge, un dels seus deixebles havia acabat l'obra superant en escreix la capacitat artística del seu mestre.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.