ch122e

Coordenades 62

Data de pujada 26 / de novembre / 2014

-
-
115 m
70 m
0
1,1
2,2
4,36 km

Vista 1029 vegades, descarregada 23 vegades

a prop de Horta, Catalunya (España)

L'Horta actual era fins 1904 el municipi independent de Sant Joan d'Horta, a uns 6 quilòmetres de la Barcelona antiga i situada en la vall compresa entre el vessant barceloní de la serra de Collserola i els turons de la Peira, per una banda, i la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll, per l'altra.

Aquell municipi era més extens que el territori d'ara. Arribava fins a Vallcarca, llindant amb Sant Gervasi de Cassoles (també municipi independent), i amb Cerdanyola del Vallès per l'altra banda. I tot el territori dels barris actuals de Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d'Hebron i gran part del Carmel. L'origen del municipi era la parròquia de Sant Joan d'Horta, inicialment sufragània de Sant Genís dels Agudells, però a l'inici del segle XIII es va constituir en parròquia a part.

Horta ha estat sempre rica en aigua i per això era un nucli rural ja des d'època romana. Com que el conreu de la terra ha estat l'activitat principal, d'aquí ve la gran proliferació de masies (més de cinquanta), moltes desaparegudes.

Horta també ha estat lloc d'estiueig per a la gent de Barcelona. I moltes masies i cases de pagès es van transformar en cases senyorials, algunes de categoria i dimensions considerables com els jardins i el palau del marquès d'Alfarràs (Laberint), la Granja Vella (Seminari de Martí-Codolar) o can Gallart (el Palau de les Heures).

El fet de tenir una gran abundància d'aigua va propiciar que es desenvolupessin indústries que la necessitaven: fàbriques d'adob de pells, la més gran i important va ser can Fontaner; la indústria casolana de la bugaderia; la fàbrica de midó de la família Oliver (la torre d'aigua del carrer Cartellà hi pertanyia); bòbiles o fàbriques de totxos. També proliferaven molts oficis relacionats amb l'aigua: aiguaders, pouataires i tots els oficis ja desapareguts relacionats amb l'adob de la pell: assaonadors, blanquers, pellaires, etc.
Itinerari i notes: Carlota Giménez

Veure més external

fotografia

Ca l'Eudald

Inicialment es considerava una casa del carrer d'Aiguafreda, però en desaperèixer el torrent de Carabassa i urbanitzar-se com a carrer Llobregós, va passar a pertànyer a aquest carrer. El 1854 Eudald Barnet Antonés i la seva dona Narcisa Molins Baliarda van comprar el terreny on després van edificar la casa. Eudald Barnet era rajoler i fabricava rajoles de la terra que treia del terreny de la seva finca (avui horts), d'aquí ve que aquest terreny sigui molt més baix que on està situada la casa. I la seva dona era bugadera i rentava roba de gent benestant dels carrers Princesa i Montcada de Barcelona i quan tenia molta feina llogava dones perquè l'ajudessin a rentar. Tenien cinc pous amb els corresponents safareigs. Actualment conserven dos pous i dos safareigs en molt bon estat. Maria Rovira Barnet és de la cinquena generació de la família que viu a la casa.
fotografia

Cases del carrer d'Aiguafreda

Aquest entorn és un espai únic a Horta a l'actualitat, però era un estil de vivendes que també es trobava a d'altres indrets: les cases del torrent de Carabassa, les de can Travi... desaparegudes per remodelacions urbanístiques modernes. Tenen aigua abundant provinent dels pous que té cada casa i era l'element imprescindible per rentar la roba en els safareigs que encara es conserven. Sovint se les anomena les cases de les bugaderes, però les dones que feien de bugaderes, la majoria no s'hi dedicaven exclusivament, sinó que a més a més de tota la feina que ja era inherent en les dones de l'època, rentaven roba aliena a casa seva, en aquest cas en els seus propis safareigs, per obtenir un ingrés complementari per a la família. A Horta va existir una indústria casolana, no per això menys important, de rentar roba de la gent que es podia permetre pagar la feina que, en el cas de Barcelona, no podien fer a casa per manca d'espai i d'aigua. Està documentat que des començaments del XVII fins ben entrat el segle XX molta part de la roba de gent benestant de Barcelona es rentava a Horta. Recollien la roba bruta els dilluns i la tornaven neta els dissabtes. La carretera d'Horta a Barcelona era el recorregut que feien les bugaderes fins a Barcelona entrant pel Portal Nou. Encara existeix un camí per sota dels horts de les cases del carrer d'Aiguafreda que en deien el camí de Barcelona i era per on passaven persones i carruatges per anar a buscar la carretera d'Horta a Barcelona, tenint en compte que per sota passava el torrent de Carabassa.
fotografia

Can Bacardi (col·legi de la Immaculada Concepció)

Els Bacardí eren una família de comerciants de robes a l'últim terç del segle XVIII, que després es va ennoblir pels seus mèrits i van adquirir el de abans del cognom. Tota la finca ocupava els terrenys que anaven des del Carmel a la riera d'Horta. A dins del seu terme hi quedaven els masos de can Grau, ca n'Andalet, can Don Joan i can Mans. Can Bacardí era de l'estil de les finques d'estiueig del segle XVIII, amb grans jardins i una gran bassa que servia per regar; no era una finca agrícola, però se n'aprofitava una part per a horta i fruiters per al consum de la família. A primeries del segle XX can Bacardí va ser venuda i va adquirir el nom de Vista Alegre. El 1950 una part de la finca va ser adquirida per les religioses de la Immaculada Concepció. Posteriorment la resta de la finca va ser parcel·lada i convertida en pisos.
fotografia

La riera d'Horta

Era el curs d'aigua més important del sistema hidrogràfic del pla de Barcelona, format pels torrents i rieres que baixaven principalment de la serra de Collserola. Els torrents que baixaven del vessant de la serra confluïen a actual carrer Lisboa amb l'avinguda de l'Estatut i allí es reunien les aigües que engrossien el cabal de la riera, que passava per sota l'antic pont (avui l'encreuament del carrer Tajo i passeig Maragall). Una mica més avall també hi anava a parar el torrent de Mariner. La riera seguia pel carrer Cartellà i encara rebia a la dreta el torrent de Carabassa (que baixava del turó del Carmel recollint petits torrents que baixaven d'aquest turó i del de la Rovira), per on avui conflueixen els carrers Pitàgores i Cartellà. El curs continuava pel carrer que encara s'anomena Riera d'Horta (a Sant Andreu), pels carrers de Rovira i Virgili i del pare Manyanet (antigament paral•lel a la riera de Sant Andreu), travessava les vies del ferrocarril, amb una llera elevada sobre els terrenys veïns, i per la rambla de Prim s'abocava al mar (en aquest últim tram era paral•lel al riu Besòs). Tots aquests torrents regaven, abans de l'edificació massiva, un espai on hi havia des de cases senyorials, a grans masies i explotacions agràries i jardins d'esbarjo, bòbiles, teuleries i diverses indústries que requerien molta aigua. La Clota i Horta, que rebien part d'aquestes aigües, es van convertir en un dels indrets més ben regats del terme i es van omplir d'hortes, safareigs, jardins senyorials i torres residencials. Per això la riera d'Horta va ser un element molt important per l'economia rural i indústries i oficis que necessitava molta aigua (ferrers, bugaderia, pellaires, bòbiles, fabricació de midó etc.). La riera era un element molt important per la gent d'Horta i està en l'imaginari de les persones que la van viure i estimar.
fotografia

Camí de Sant Genís

El camí d'Horta a Sant Genís comunica des de temps antic ambdós nuclis de població. Encara hi ha un parell de trams que es conserven bastant bé, malgrat les profundes transformacions que han patit la Clota i la zona de l'entorn del passeig de la Vall d'Hebron, i que va fins a l'església romànica de Sant Genís dels Agudells. Un dels trams és el que va des de la Clota fins a l'avinguda Cardenal Vidal Barraquer i encara ens podem fer una idea de l'entorn rural que va ser aquesta zona fins fa només uns vint anys. L'altre tram passa per un espai entre l'antiga finca de Martí-Codolar, can Paronet i el Convent de les Mínimes. A partir de la moderna avinguda de Can Marcet el paisatge queda profundament transformat i el camí desapareix. Ens el podem imaginar, ara passant per asfalt i vies ràpides, fins a la mil·lenària església de Sant Genís dels Agudells, al vessant de Collserola.
fotografia

Els Mistos

L'escultura representa una capsa de mistos caiguda a terra, amb mistos escampats en diversos punts i amb una altura màxima de 20 m. Estan pintats en colors vius, negre, groc, vermell i blau. És una obra de l'escultor i dissenyador Claes Oldenburg i la critica d'art i restauradora Coosje van Bruggen. El 1987 van rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a un parc urbà de la ciutat de Barcelona, i van dissenyar aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, reproduïts a gran escala, i en aquest cas mesuren 20 x 9 x 13 metres. Es va inaugurar el gener de 1992. Torre Jussana. Havia existit la torre de defensa anomenada Jussana de la qual no en queda cap vestigi (la torre Sobirana encara existeix al recinte del palau del marquès d'Alfarràs, al Laberint). La casa que avui coneixem per torre Jussana havia estat una extensa finca i el segle XV es coneixia com mas Soler i pertanyia als Sabastida. El 1644 junt amb la Granja Vella era propietat del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Actualment és un equipament municipal. Pavelló de la República. En la remodelació de la zona pels jocs olímpics, es va construir el Pavelló de la República, rèplica exacta del que es va construir en la Exposició Internacional de París el 1937, obra de Josep Lluís Sert i on s'hi va exhibir el Gernika de Picasso. L'edifici va adquirir una finalitat bàsicament cultural i de propaganda per fer saber al món la situació que s'estava vivint a Espanya. Actualment en la rèplica del Pavelló de la República s'hi allotja el Centre d'Estudis Històrics Internacionals i la Biblioteca del Pavelló de la República que posseeix un dels fons més importants a nivell mundial sobre Segona República, Guerra Civil, franquisme, exili i transició a Espanya, i especialment a Catalunya. La riera d'en Marcel·lí. El nom li ve per Marcel·lí Oliva Yglesias, pagès d'Horta. Can Marcel·lí està allà mateix i la família encara hi viu. Les aigües dels torrents d'en Duran o de la Font de la Llet, de Pomaret o Generet i de Montbau, que baixaven de Collserola s'unien i anaven avall per on avui passa el carrer Jorge Manrique, i així es formava la riera Marcel·lí que baixava pel fondal on ara hi ha les pistes de tennis del club esportiu. Existeix el carrer amb el nom de riera Marcel·lí que va a parar a l'avinguda de l'Estatut, l'antic punt de trobada d'aigües per formar la riera d'Horta. Club Esportiu Hispano Francès (antic can Montalt). estat una planta embotelladora de l'aigua Montalt. Des del 1968 s'hi va ubicar el Club Esportiu Hispano Francès després d'haver de marxar dels terrenys de can Santpere, al Guinardó.
fotografia

Can Travi Nou

Està situada a l'antic camí de San Cebrià i els seus antics propietaris provenien de la masia de can Travi Vell, ben a prop. La masia nova és de l'inici del segle XVIII. Llavors el conreu principal era la vinya perquè encara no s'havia descobert la riquesa d'aigua que tenien al subsòl. L'activitat principal de la masia des del començament va ser la rural, però a l'inici dels anys vint del segle XX la van transformar en casa senyorial sense deixar el seu aire de masia. Ja fa uns anys es va convertir en un restaurant. Hort d'en Marcel·lí. Es pot dir que Marcel·lí Oliva Payerol és l'últim pagès d'Horta. Prové de can Marcel·lí i el seu avi, Marcel·lí Oliva Yglesias va ser molt popular a Horta i portava un carro que repartia els fardells de roba de les bugaderes anant i venint de Barcelona. Al nét encara se'l pot veure conreant tota mena de productes hortícoles al seu camp prop de casa seva, a l'antic camí de Sant Cebrià.
Ruïnes

Església antiga de Sant Joan d'Horta

A la segona meitat del segle XII Guillem d'Horta va fer construir una església amb una torre de defensa a les seves terres. En els fets de la Setmana Tràgica (1909) va ser cremada i va quedar parcialment derruïda. En els terrenys desafectats perquè es va construir la nova església més avall, es va situar el Club Tennis d'Horta el 1912, encara en actiu avui dia. El campanar d'origen romànic que havia quedat en peu després de l'incendi va ser incomprensiblement enrunat el 1929.
fotografia

Can Cortada

L'origen d'habitatge en aquest indret ve de l'època romana. La vil·la romana es va trobar en el subsòl de les seves terres el 1987. La masia conserva encara les restes de la torre rodona de defensa; a l'Edat mitjana era un casal fortificat que es va convertir en mas al segle XVI. Era una de les zones hortícoles més importants d'Horta per la gran quantitat d'aigua que tenia (mina, torrent...) i fins als anys noranta es van vendre els seus productes al mercat d'Horta. Actualment és un restaurant.
Ruïnes arqueològiques

Vil·la romana de Can Cortada

El juliol de 1987 i a causa de la gran remoguda de terres per obrir l'avinguda de l'Estatut, es va descobrir una vil·la romana en terres que havien estat de can Cortada al capdamunt del carrer Campoamor. Era una de les moltes villae romanes que es van assentar al pla de Barcelona al segle II aC. Segons manifestacions del Servei d'Arqueologia del Museu d'Història de Barcelona que van documentar l'excavació, la importància d'aquesta vil·la és que mai s'havia trobat una villae sencera que permetés conèixer com era la vivenda, la part residencial o la part rústica dedicada a l'activitat industrial. Un cop fets els treballs arqueològics es va seguir amb l'obra d'obertura de l'avinguda. Les villae eren cases de camp dedicades principalment al conreu i la ramaderia. A la casa hi havia: les dependències reservades als propietaris, les destinades als treballadors; termes o banys, estables, magatzems amb sitges per guardar blat, instal·lacions per elaboració d'oli o vi, i diversos contenidors, dipòsits i canals per conservar la producció. El juliol de 2007 unes obres del clavegueram en la cruïlla dels carrers Rembrandt i Salses van fer aflorar una pedra de dimensions importants a 50 cm. sota terra. Després d'alertar el Servei d'Arqueologia es van documentar diversos objectes que se'ns dubte pertanyien a la vil·la romana. En l'informe que van emetre manifestaven que es tractava d'una premsa de pedra (d'oli o de vi) amb unes dimensions considerables: 2,5x1,5x0,60 m. Després de valorar què calia fer amb els objectes materials trobats, es va tornar a tapar tot. L'autor de la imatge de l'excavació és Andrés Paredes.
Ruïnes

Can Fontaner

Era una gran finca situada en un barri dins del municipi de Sant Joan d'Horta com un dels nuclis de població dispersos en el seu bast territori. Se situava en el que avui són els carrers de Coïmbra, Fàtima i Fontanet (deformació de Fontaner) i prop de la plaça de la Ciutadella. Datava del segle XVII concebuda com a finca d'esbarjo, la primera de la qual se'n té notícia a Horta. Segons està documentat tenia un magnífic jardí amb jocs d'aigua, un estany... A final segle XVIII la finca es va convertir en una adoberia de pells, una de les més importants del sector, perquè tenien tota l'aigua que volien. El 1912 la finca estava en total abandonament, tot i que encara tenia terres de conreu, arbres fruiters i vinya. Avui tot són pisos. Torre del moro. Dita popularment així perquè en una de les dues finestres gòtiques hi ha el cap d'un home amb un turbant. És l'única casa existent de l'antic veïnat de la Ciutadella, format per cases de remarcat aire rural (totes desaparegudes), que formava part de l'antic barri de can Fontaner. Està en molt mal estat i descontextualitzada del seu entorn. S'ha salvat únicament perquè les dues finestres gòtiques li van valdre la categoria patrimonial de B. Molt probablement és una resta del conjunt medieval de la finca de can Fontaner.
Ruïnes

Mina de can Travi

Està formada de tres túnels excavats a terra que tenen el seu inici prop l'actual Pavelló de la República, en l'encreuament del carrer Berruguete i avinguda Cardenal Vidal i Barraquer i a l'antiga masia de can Travi: convergeixen els tres sota els jardins de Rosa de Luxemburg, tocant a l'avinguda de l'Estatut de Catalunya. El 1857 Vicenç Travi va fer canalitzar una mina d'aigua que des d'Horta arribava al caseriu de Santa Eulàlia. Es va formar l'Associació de Propietaris de la Mina de can Travi, que encara existeix. Cadascú té una mesura concreta en plomes (2, 3, mitja...), segons Joan Puigbó (un dels propietaris en tercera generació), l'aigua omple una canonada de 15 cm. de diàmetre. Aquesta aigua s'escorre per si sola pel sistema de vasos comunicants i va a parar a les torres d'aigua. Fins i tot en períodes de sequera l'aigua sempre córrer. Segons testimoni de Joan Oliver (un altre dels propietaris; la torre d'aigua del carrer Cartellà era de la fàbrica de ca n'Oliver). La mina té 1900 metres de longitud i està a 20 metres de profunditat. La mina segueix pel carrer Jerez i prop el número 34 hi ha l'entrada. El recorregut d'aquest ramal d'aigua fins a la torre d'aigua de Cartellà és per carrer Jerez, carrer de la Plana, carrer Sanpere Miquel, carrer Rajoler, carrer Horta, plaça Castelao i carrer Cartellà. En l'encreuament amb el carrer Pitàgores és on hi ha la torre d'aigua o pilar de distribució. En aquest recorregut també es troben les torres d'aigua del carrer de la Plana en l'encreuament amb la baixada de la Plana, al carrer de Sanpere Miquel en l'encreuament amb el carrer Rajoler i al carrer Horta en l'encreuament amb el carrer Castelló.
fotografia

Can Mariner

Situada al carrer d'Horta en confluència amb el carrer del Vent. Era una de les masies més important del Pla de Barcelona. Les primeres notícies de la masia corresponen al 1516. L'any 1870 l'últim hereu de can Mariner va parcel·lar la finca en petits solars edificables amb la condició que fossin cases més baixes que la masia. Després de la remodelació que se'n va fer actualment és la Biblioteca Horta-Can Mariner. Plaça Eivissa. Té aquest nom des de 1907 i va assumir el protagonisme de la plaça major després de l'agregació. Va ser la plaça del mercat fins el 1951. A l'entorn de la plaça s'hi aplegaven moltes entitats polítiques i culturals d'Horta.
fotografia

Plaça Santes Creus (antiga plaça Major)

Va ser la plaça Major de Sant Joan d'Horta. Hi havia la casa del Comú (de la Vila), on avui hi ha serveis socials municipals. La font de la plaça és una rèplica de la font de Canaletes, a les Rambles de Barcelona. Va ser un regal de l'Ajuntament de Barcelona a la vila d'Horta en ocasió de l'annexió el 1904 de l'antic municipi a la ciutat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.