Temps en moviment  27 minuts

Temps  56 minuts

Coordenades 327

Data de pujada 6 / de març / 2019

Data de realització de març 2019

-
-
126 m
72 m
0
0,6
1,1
2,24 km

Vista 15 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de la Clota, Catalunya (España)

Mina de can Travi.
La mina de can Travi és una mina de Barcelona que està formada de tres túnels excavats a terra que tenen el seu inici prop l'actual Pavelló de la República, en l'encreuament del carrer Berruguete i avinguda Cardenal Vidal i Barraquer i a l'antiga masia de can Travi: convergeixen els tres sota els jardins de Rosa Luxemburg, tocant a l'avinguda de l'Estatut de Catalunya.
En aquest Parc començo la ruta que portará fins la torre d'aigua del Carrer Cartellá amb Pitagòres.

Història.
El 1857 Vicenç Travi va fer canalitzar una mina d'aigua que des d'Horta arribava al caseriu de Santa Eulàlia. Es va formar l'Associació de Propietaris de la Mina de can Travi, que encara existeix.

Cadascú té una mesura concreta en plomes (2, 3, mitja...), segons Joan Puigbó (un dels propietaris en tercera generació), l'aigua omple una canonada de 15 cm. de diàmetre. Aquesta aigua s'escorre per si sola pel sistema de vasos comunicants i va a parar a les torres d'aigua. Fins i tot en períodes de sequera l'aigua mai ha parat de córrer.

Segons testimoni de Joan Oliver (un altre dels propietaris; la torre d'aigua del carrer Cartellà era de la fàbrica de ca n'Oliver). La mina té 1.900 metres de longitud i està a 20 metres de profunditat. La mina segueix pel carrer Jerez i prop el número 34 hi ha l'entrada. El recorregut d'aquest ramal d'aigua fins a la torre d'aigua de Cartellà és per carrer Jerez, carrer de la Plana, carrer Santpere i Miquel, carrer Rajoler, carrer Horta, plaça Castelao i carrer Cartellà.
En l'encreuament amb el carrer Pitàgores és on hi ha la torre d'aigua o pilar de distribució. En aquest recorregut també es troben les torres d'aigua del carrer de la Plana en l'encreuament amb la baixada de la Plana, al carrer de Santpere Miquel en l'encreuament amb el carrer Rajoler i al carrer Horta en l'encreuament amb el carrer La Galla.
Abans d'iniciar la ruta a Can Travi, he passat per el carrer Campoamor per relacionar també la seva torre d'aigua. “La mina de Can Cortada subministrava aigua a gairebé tot el carrer Campoamor, algunes cases del carrer Capí i de Sant Gaudenci. La canalització baixava pel torrent de la Font del Gos (del Notari) passava l’antiga carretera per on, abans, hi havia un camp de tir en uns terrenys de Can Cortada – avui camp d’espots dels Salesians – passava per la banda esquerra de la masia fins a trobar el Passeig de l’Ensenyança i allí, entrava al convent de les Dominiques on hi havia el primer el primer pilar d’aigua, des d’on anava al segon al carrer de Campoamor, davant del carrer de Sant Gaudenci, a la vora d’una font avui sense ús. La mina donava aigua a 24 usuaris en un total de 12 plomes diàries. Bloc “Memòries dels Barris “ La Carme Martín. Te una forma diferent a les antres Torres d’Aigua existents a Horta, no es ni rodona, ni ovalada, ni quadrada, tot el contrari, és irregular en la seva estructura general, sembla rodona i amb reforços en cada costat. Amb tres finestres a diferent altura i centrades a la cara de la paret i ovalades amb una reixa.
El parc de les Rieres d'Horta, nom aportat pel veïnat de l’entorn, permet connectar i apropar els barris de la Clota i Horta, històricament separats per una franja viària que actuava de frontera. La proximitat amb Collserola converteix el parc en un connector de biodiversitat entre la serra i la ciutat. S’assenta sobre el dipòsit de regulació d’aigües pluvials de les Rieres d’Horta i el parc de neteja del serveis de neteja viària del districte d’Horta-Guinardó. El parc ofereix nombrosa vegetació i incorpora importants innovacions en matèria de renaturalització, com ara la plantació d’arbrat de port natural, que permet obtenir una alta densitat de biomassa i potenciar la connexió amb Collserola, i criteris d’autosuficiència energètica, amb la presència d’una pèrgola fotovoltaica de 642 m2, que aprofita l’energia del Sol, o enllumenat públic per LED telegestionat segons demanda. https://www.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/parc-de-les-rieres-d-horta_99400323039.html
Torre d'aigua del carrer Santpere i Miquel, prop de les escales del carrer Rajoler. Va ser la primera de les torres que va ser restaurada, el 2003.
Tal com molt bé explica en Desideri Díez en el seu llibre sobre la història d'Horta, el nom de Plaça d'Eivissa data del 5 d'octubre de 1907 però, abans la plaça havia rebut altres noms: Plaça del Progrés i Plaça del Mercat, donat que durant molt temps va ser l'espai on s'ubicava l'antic mercat d'Horta. Entre 1888-89, es va bastir la plaça davant de l'edifici més antic de l'indret que data de 1777 i és el que es pot apreciar en la foto de sota i que sortosament encara perviu, en terres de Pere Pau. En principi se li van donar el nom de Plaça del Progrés, nom que també rebia el primitiu C. Fulton i té una extensión de 924 m2. El dia de Corpus de 1889, s'instal·la l'enllumenat de gas públic. En 1895 es va decidir que en la plaça s'ubicaria el mercat i en 1896 s'hi es van construir les 28 barraques del mercat d'abastos i el nom de la plaça canvia pel de plaça del Mercat . En 1907, poc desprès que la vila fos agregada a Barcelona, li van canviar el nom i la van batejar com la plaça d'Eivissa que és per el que se la coneix fins ara. Aleshores prengué el protagonisme que fins el moment tenia la Plaça de la Vila o de la Constitució, avui anomenada Santes Creus. La seva història anterior però, ve marcada pel fet de contenir el mercat municipal fins que en 1951, es va traslladar a la Riera d'Horta (C. Tajo), en terres de Can Bransii i van desaparèixer les barraques de l'antic mercat. A la plaça hi ha l'escultura "La Dama d'Eivissa", de l'escultor Joan Centelles inaugurada per l'alcalde de Barcelona Porcioles el 19 de març de 1965. No recordem exactament quan però, cap els 80 va patir l'atac d'uns brètols que la van malmetre i la van haver de restaurar.
La Torre te la particularitat de que no es ni rodona ni quadrada, es ovalada. Disposa d’una porta i de tres estretes finestres que l’aigua va a parar a una sola pica. Al seu costat hi ha una font de dos aixetes dins d’una cavitat amb el sostre en forma semi circular, tot el seu conjunt està adossat a la paret o mur d’una antiga finca.
Va ser la plaça Major de Sant Joan d'Horta. Hi havia la casa del Comú (de la Vila), on avui hi ha serveis socials municipals. La font de la plaça és una rèplica de la font de Canaletes, a les Rambles de Barcelona. Va ser un regal de l'Ajuntament de Barcelona a la vila d'Horta en ocasió de l'annexió el 1904 de l'antic municipi a la ciutat. On ara es troba la plaça de les Santes Creus, junt a la Riera d'Horta, hi hagué el primer nucli de cases en l'any 1553, en que els nobles Jeroni Descoll i Jerònima Fiella donen principi a la plaça amb la construcció de quatre cases. La plaça de la Vila tenia tot l'aspecte d'una plaça de poble, allà es va construir la Casa del Comú (1), l'escola, la tenda de queviures, la casa del metge, el ferrer, l'ebenista, l'enquadernador, el sastre, el repartidor de serradures per estufes, l'escultor de les figures de terracota i el daguer, és a dir, s'hi aglutinava bona part del seu comerç. L'Escola del comú es va instal·lar en una habitació del mateix edifici del Comú. L'habitació feia 32 pams de llargada i 24 d'amplada i era totalment insuficient per a la mainada del poble. El mestre tenia l'obligació d'ensenyar a llegir, escriure i comptes, això és, les quatre regles, la doctrina cristina i els rudiments de la fe Catòlica a tots els nens del terme d'Horta. Al segle XIX, la plaça de Santes Creus era escenari principal, cada setembre, d'al­guns actes de la festa major del barri --que es remunta al 1831--. Durant anys les dones desvelaven allà, en el ball principal, el seu secret més ben guardat: el vestit llarg confeccionat per a l'ocasió. Més tard, la plaça es va bressolar al ritme de les havaneres i el cremat. Va ser la plaça més important d'Horta, i tant era així que els vilatans no anaven pas a missa a l'església de Sant Joan d'Horta que estava a considerable distància del nucli central i el camí per arribar-hi era bastant impracticable, sobretot quan plovia, així que anaven a la Capella de Can Gras (masia del segle XVII) a la mateixa plaça. La contractació de jornalers en 1789, es feia en la Plaça Major, en sortir de missa a Can Gras. El diumenge era lloc de reunió. Els caps de colla pujaven les setmanades als obrers contractats a la mateixa plaça i en contractaven de nous per als conreus d'horts i de vinyes. https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2012/05/placa-santes-creus-dhorta.html
LA FÀBRICA DE MIDÓ D'EN JOAN OLIVER. La fàbrica en qüestió la va fundar el besavi de Joan Oliver i Vidal, Jacint Oliver Lasaleta en l'any 1933(tal com hem apuntat més amunt) i va estar en actiu un total de 150. La propietat de la fàbrica, avarcava el que ara és carrer Cartellà amb C. Pitagoràs per la dreta, fins arribar al carrer on ara es troba un conegut supermercat, pel darrera. Per l'esquerra pràcticament al llarg de tot el carrer Sabastida. En temps, l'adreça oficial de la Fàbrica era Riera d'Horta núm. 3. L'únic testimoni físic de la fàbrica de midó Oliver és la seva torre d'aigua, que l'Ajuntament ha restaurat i que contempla ara mateix un paisatge molt diferent al que tenia quan va ser construïda.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.