• Foto de Església de Sta. Eulàlia de Ronçana
  • Foto de Ca l'Espardenyer
  • Foto de Rec de Dalt
  • Foto de Aqüeducte del torrent de l'Areny
  • Foto de Pineda de la Torreta
  • Foto de Els pins de l'Arcada

Temps  una hora 6 minuts

Coordenades 644

Data de pujada 8 / de març / 2018

Data de realització de març 2018

-
-
260 m
152 m
0
1,3
2,6
5,22 km

Vista 94 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Santa Eulàlia de Ronçana, Catalunya (España)

Track urbà per aprofitar una hora perduda per Santa Eulàlia de Ronçana. A la propera miraré d'evitar tanta "civilització" i mirar de passar per algun camí, però el que tenen les rutes improvitzades, sense plànols i amb limitació de temps és que no pots investigar.

Índex IBP: 23.
L'església de Santa Eulàlia de Ronçana fou reedificada el 1880, per tal com l'antiga havia esdevingut petita. L'actual, de grans proporcions però inexpressiva, aprofita de la vella la portalada del segle XVII, alguns trossos de mur i dues claus de volta, situades sobre el frontó triangular. Li fa costat un campanar de torre amb rellotge i ferramenta per campanes sobre el terrat. Segons una tradició local, abans que aquesta església i la dels segle XVI o XVII que la precedí, n'hi hagué una altra al lloc conegut per l'Església Vella de l'heretat de Can Brustenga. Aquest mas, un dels més antics del terme, apareix al segle XIV com a situat prop de l'església.
Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix "1839 / ME FECIT ANDREAS MAS". Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter.
El rec de Dalt és una sèquia que antigament havia proveït d'aigua els molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. Al llarg de la seva existència, el traçat del ramal principal del rec ha variat en diverses ocasions. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa del molí de Can Barri, transcorre sota el pont de Ca l'Unyó, passant per llevant d'aquesta casa i segueix paral·lel a la carretera en direcció sud. A l'alçada del molí d'en Barbany passava per la seva bassa, avui desapareguda, i fa el salt d'aigua que antigament havia accionat el molí. El següent tram creua sota la carretera i passa pel torrent de l'Areny sobre un aqüeducte, des d'on està soterrat i torna a creuar la carretera. A partir d'aquí, el rec antic amplia d'aigua el molí de la Casa Vella i desguassava pel seu costat de llevant, passant per ponent de Can Ferrarons fins a la bassa del molí d'en Burch. Des d'aquí hem de suposar que es reprenia el rec, suposem que coincidint amb el rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Des de la bassa d'aquest darrer, el rec omplia la bassa del molí de Can Sabater. Seguint d'aquest, anava fins al molí d'en Comas de Lliçà, des d'on regava els camps de cultiu. Actualment, després de creuar l'Areny i la carretera, el rec transcorre paral·lel a aquesta, passant soterrat sota les cases del Rieral, fins a morir a la bassa de Can Falgar. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec.
Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on el rec de Dalt salva el desnivell del terreny. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell, fet amb encofrat d'encanyissat i morter. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb formigó. A uns 20 metres aigües amunt n'hi ha un altre, que presumiblement va construir-se amb posterioritat.
La pineda de la Torreta està situada entre la carretera i la casa homònima. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa, alguns dels quals força inclinada, caracteritzada per l'escorça marró rogenc.
Els pins de l'Arcada estan situats al torrent de Can Burguès, davant de la carretera. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera .Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa amb escorça rogenca, que s'inclinen sobre la carretera formant una arcada.
A l'entorn de l'església de Santa Eulàlia hi ha un conjunt de cases que constitueixen un petit passatge. Es tracta de quatre edificis entre mitgeres construïts entre els segles XVII i XVIII, coneguts com Can Bassa, Cal Mestret, Can Minguell i Ca l'Elies. Durant el segle XX i XXI han estat molt reformats. La casa de Can Colom ha estat reconstruïda i no manté la tipologia pròpia. La casa de Can Bassa està situada a l'extrem de ponent, pel que és a tres vents. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos pòrtics d'arc escarser de les golfes. Les cases de Cal Mestret i Can Minguell són a dos vents i tenen la façana principal orientada a migdia. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. Finalment, la casa de Ca l'Elies és a tres vents i està orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi ha gravat un camper. Al coronament de l'edifici hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes de tramuntana de totes quatre cases han estat molt reformades i s'hi han obert diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, excepte els dos primers nivells de Ca l'Elies, que estan repicats i presenten la pedra vista.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.