Coordenades 928

Data de pujada 19 / de juliol / 2013

-
-
170 m
28 m
0
4,1
8,1
16,24 km

Vista 1104 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Sarrià de Ter, Catalunya (España)

Confluència entre el Sistema Transversal i les Gavarres, i entre les planes del Gironès i el Pla de l'Estany. Materials calcàries, sedimentaris, formes travertíniques, coves, afloraments, etc.
Resseguint el camí del Congost trobem el canal de Sant Jordi, derivació d’aigua del Ter que permet el reg dels conreus d’aquesta part del municipi fins a riera Ramema a la conjuminació dels termes Vilopriu – Colomers – Sant Jordi Desvalls, i que ocasiona l’accident d’animals de tant en tant.
Priorat: Temple del primer romànic de tres naus cobertes amb volta de punt rodó, absis central i dues absidioles, amb arcs llombards ornamentals i coberta amb plaques de pissarra. Actualment dedicada als Sants Metges Cosme i Damià (patrons honorats durant la Festa Major). Cova: De difícil accès, es localitza al costat del camí que voreja la muntanya, per sobre del Ter i al davant de Can Sant Vicenç. Formada per dues cambres, va ser cova sepulcral des d'abans de la nostra era fins el 1800 i puntualment, lloc d'enterrament. S'hi trobaren restes humanes, terrissa, ossos d'animal, mol•luscs, estris de pedra, objectes d'ós i una sivella de cinturó de bronze d'època visigòtica.
Connector biològic entre l'Estany de Banyoles i el riu Ter que inclou zones molt interessants geològicament, com ara penya-segats, formes travertíniques, coves, afloraments, etc. En aquest punt, el Ter presenta un traçat meandriforme, cabal abundant, illes al•luvials i codolars, i biòtops poc abundants que alberguen un bosc de ribera ben conservat.
Cau de les Goges: Situats als contraforts orientals de la muntanya, estava formada per tres cavitats i va servir per localitzar una gran quantitat d'estris de pedra, objectes ornamentals, restes de mamut, cavall, cérvol, conill, linx, ase i una notable quantitat de mol•luscs. Ocupació esporàdica de caçadors del paleolític superior.
Plantacions de pollancres, plàtans, kiwis i eucaliptus situades al Pla de Can Font - Riberes del Ter.
Arbres caducifolis estretament lligats al nivell freàtic: vernedes, salzedes, alberedes, freixenedes, etc., dels quals cals destacar el bosquetons d'arbre blanc. Formacions, en alguns casos, substituïdes per plantacions de pollancres.
Conreus herbacis extensius de regadiu, de secà i fruiterars. Prats sabanoides d'albellatge i fenassars. Espais oberts beneficiosos en cas d'incendi i utilitzats per moltes espècies d'aus com a àrea de caça. Estadi avançat de degradació del bosc.
Pinedes de pinastre, pi pinyoner i pi blanc secundàries o transitòries cap a l'alzinar amb un sotabosc propi de l'alzinar litoral. Formacions d'espècies piròfites clarament afavorides per l'home per la seva capacitat de creixement ràpid o per la recol•lecció de pinyons.
Temple del primer romànic de tres naus cobertes amb volta de punt rodó, absis central i dues absidioles, amb arcs llombards ornamentals i coberta amb plaques de pissarra. Actualment dedicada als Sants Metges Cosme i Damià (patrons honorats durant la Festa Major).
Castellum: Fortificació del segle IV de control de la via que va passar a mans dels visigots quan va desaparèixer l’imperi romà d'occident. Vers el 500 s’enderrocaren algunes construccions i se n’elevaren de noves sense variar els objectius d’una fortalesa la tasca de la qual era mantenir operativa la calçada que unia aquestes terres amb les situades al nord dels Pirineus. En el segle VIII fou abandonat. Aquest jaciment arqueològic ha estat adaptat a la visita. Capella del Castellum: Edifici ben fonamentat amb sòcols de pedruscall i morter de calç i paret de vista obrada exteriorment amb grans blocs tallats de gres i, en algun punt, decorats. El sòl interior era de morter i restes de ceràmica, teules, etc. A dins i a redós de la capella es va generar un cementiri on eren sebollits els estadants de la fortalesa. Les restes són visibles a l’exterior de la capçalera de l’església dels Sants Metges.
El cim de la muntanya fou ocupat per un poblat iber des del segle VI fins el segle I abans de la nostra era. Des del segle V aC, el poblat fortificat es va estendre, resseguint la carena de la muntanya. Les muralles del poblat ibèric: Els forts pendents de la muntanya presentaven una defensa natural prou sòlida que feia innecessària cap protecció específica més enllà de les mateixes parets de les cases. Malgrat això es construí una muralla que envoltava el poblat. Més tard, ja en època romana les muralles foren àmpliament reformades. Actualment aquest sector està en procés d’excavació arqueològica. Això no obstant, es pot gaudir d’una panoràmica d’aquestes defenses des de la plataforma del Castellum.
Fortificació contemporània de planta trapezoïdal, perímetre de 660m., nivells sobreposats amb laberint de passadissos, dependències i escales. Propietat privada.
No es pot considerar bosc primari ni secundària ja que són plançons introduïts per l'home per l'aprofitament de la fusta, bàsicament perxades, tot i que hi ha una certa regeneració espontània. Estrat arbori format per castanyers, roures martinencs i alzines amb el sotabosc típic de l'alzinar.
Bàsicament alzinar amb marfull i bosc mixt d'alzines i pi (majoritàriament pi blanc).

2 comentaris

  • Foto de david comas

    david comas 23/07/2013

    Gracies per la ruta, es molt interessant. Hem disfrutat molt!!

  • JosepMFlores 25/01/2016

    Una consulta per curiositat. El cau de les goges i la mina de barita és el mateix lloc?

Si vols, pots o aquesta ruta.