-
-
722 m
580 m
0
1,7
3,5
6,91 km

Vista 7 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Matadepera, Catalunya (España)

Una caminada molt senzilla que en permet acostar a les poques masies habitades aque encara queden al terme de Matadepera. Comencem la nostra caminada a l'aparcament que hi ha al costat de la Torre de l'Angel.
La torre de l’Angel Casa d'estiueig projectada per Lluís Muncunill l'any 1907. L'aspecte massís de les cases pairals, amb murs de pedra barrejada amb morter, es conjuguen amb les línies modernistes, arcs parabòlics utilitzats en portes i finestres i en la galeria lateral i el perfil de la casa, on s'insinua la forma de dues piràmides trucades unides per la cúspide. La distribució de l'habitatge és de planta, pis i golfes. L'edifici es pot definir com una fusió entre l'estil tradicional de la masia catalana i el Modernisme vigent a l'època. L'ús del maó vist i del trencadís i del ferro forjat en són també elements característics. El nom diuen que és perquè el seu propietari es deia Àngel, segons explica Joaquim Verdaguer.

Aparque el cotxe i baixem per la pista que hi ha i que ens baixa a la Riera, passem pel costat de les restes del pont de Can Robert, ensorrat amb els aiguats de l'any 1962, i tombem als peus de una senyal pintada que indica La Mola. Seguirem aquesta pista fins a Can Garrigosa.

Can Garrigosa (segle XI) llinda per llevant i migdia amb Can Robert. Coneguda antigament com a mas Comelles. La masia data del segle XI i, segons un document de l’any 1.505, Macià Garrigosa, fill de Cal Garrigosa de Súria, comprà a Pau Comelles, forner de Barcelona, el mas anomenat Comelles, situat a la parròquia de Matadepera. Arribant a la porta que dona acces a la casa, continuarem vorejant la casa deixant-la a la Nostra dreta, es possible que hi veiem cavalls i burros quje cuiden els habitants de aquesta bonica masia. Continuem el camí que passa pel costat i seguim el camí que ara s'enfila una mica més pronuciadament. Continuem avant fin arribar a Can Pèlacs. Can Pèlacs (Sa Busqueta) té l'origen el 1561. La construcció actual, del segle XX, només conserva un finestra que queda de l’antiga masia del 1.561 dita antigament “Sa Busqueta”. anem seguint el amí ben carcat i travessem la cadena que barra el pas als vehicles. Seguim avant per la pista que ens tornara a dur a la llera de la riera de les arenes, la travessem i pugem la pujada que ens dura a la carretera, seguim la carretera uns metres en direcció Terrassa i pugem pel cami asfaltat que ens dura a La Barata. La Barata potser és el més famós de tots els hostals del camí Ral. Aquest mas sempre ha estat un dels més importants del massís. Es deia que l'hostaler es comunicava amb els saltejadors mitjançant un codi de senyals basat en la col·locació i el color de les peces de roba dels estenedors. En arribar a l'era de la casa, la deixem a la nostra dreta sense deixar la pista principal i en uns minuts, arribarem a La Casa Salvans. Torre Salvans és situada sobre la carretera de Talamanca. La Torre Salvans va ser acabada de construir el 1929, sota la direcció de l'arquitecte Marià Espinal i la participació activa del seu propietari, Francesc Salvans, que era president de l'empresa tèxtil Saphil (que donava feina a més de 3.000 treballadors). A partir del 1933 també va ser diputat al Congrés en representació de la Lliga Catalanista.
Salvans va edificar la casa, que ocupa una finca de 8.625 metres quadrats, per anar-hi a estiuejar amb la família. La casa té 983 metres quadrats, que estan distribuïts en tres plantes i un sotan. Les principals habitacions van ser decorada amb una important i valuosa col.lecció de quadres, escultures, porcellanes i tapissos.
La història de la casa i la família Salvans va canviar radicalment amb l'esclat de la guerra. Un dies després de l'inici del conflicte, el 24 de juliol de 1936, es van trobar assassinats Francesc Salvans i el seu fill, Joan; juntament amb altres sis industrials i personalitats. L'assassinat múltiple es va produir en un indret situat prop de l'Alzina del Sal.lari, on hi ha un monument funerari. Els autors van ser els membres del grup anomenat "Los Chicos del Pedro", en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel.
Després d'aquests fets, la família Salvans va marxar a Barcelona i, més tard, a Sevilla i Burgos, al bàndol nacional. Per a protegir el seu patrimoni artístic, l'Ajuntament de Terrassa es va fer càrrec de la casa i va col.lectivitzar Saphil.
Amb l'avançament de les tropes nacionals i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà va buscar casa pel President Manuel Azaña i el novembre de 1937 van inspeccionar la Casa Salvans.
Els tècnics van considerar que reunia les condicions adequades si es feia un refugi als sotans (el veritable búnquer de l'Azaña) i, a més, sobre la casa, al peu de la Roca del Corb, es situava una base de protecció antiaèria, amb un petita construcció per emmagatzemar artilleria. Per error una antiga edició del mapa de l'Alpina va catalogar aquesta obra com a búnquer i, a més, en lloc d'Azaña, li deien Lasaña. Ara hi estan fen obres de acondicionament i de vegades, no s'hi pot accedir. Continuem uns metres mes i trobem la Casa de la Dida. Continuem caminant per la pista seguint el track i travessem un torrent força gran. En uns minuts mes, arribarem a l'area de Esplai del torrent de l'Escaiola i baixarem fins a la carretera, tornarem a baixar direcció a Terrassa i passarem benbe per davant de la Torre de l'Angel arribant al cotxe.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.