Coordenades 61

Data de pujada 28 / de març / 2018

-
-
429 m
403 m
0
0,4
0,8
1,51 km

Vista 73 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de L' Espluga de Francolí, Catalunya (España)

Ruta basada en la novel·la homònima del famós autor de valls, Narcís Oller; L'Escanyapobres, escrita el 1884.
En el llibre se situa a Pratbell (en la realitat es tracta de l'Espluga de Francolí) on l'Oleguer, un jove que treballava de traginer canvia d'aires i comença a treballar en un petit magatzem de gra. Té per amistat al notari del poble, don Magí Xirinac, i a la seva muller, donya Tuies. Tots tres conformen una banda d'avars de qui tot el poble malparla i critica a les esquenes, i amb raó! Per casualitats de la vida, l'Oleguer acaba casat amb Tuies i vivint en un castell mig enrunat on gràcies a aquest defecte del castell, podrà fer de qualsevol forat un bon amagatall per a les seves preuades monedes.

Veure més external

Poble a la vora de l'Espluga de Francolí, es creu que al llibre, es tracta de Malgual.
Poble protagonista, al llibre anomenat Pratbell.
Inaugurada aquesta el 25 de juny de 1865. L'Estació de Ferrocarril de Pratbell fou inaugurada el 16 de juny de 1865 (Casualment aquell dia era Corpus).
Mas de l'Oleguer ''l'Escanyapobres'', La Coma.
Antic camí per on es creu que l'Eloi passa i per on duu a l'Oleguer raptat.
Es creu que es la mina on l'Eloi va deixar morir a l'Oleguer.
Antic camí que duia de l'estació de tren al poble de l'Espluga de Francolí. Al llibre, l'autor el cita com el camí per on van l'Oleguer ''l'Escanyapobres'' i el notaria Magí Xirinac de tornada al poble. Per aquest, hi ha un moment des d'on es veu una panoràmica del poble.
Pont que creua per sobre el riu Francolí. A banda i banda, es troben els terrens de l'Oleguer ''l'Escanyapobres'', les Parades de Dalt i l'Hort dels Mínims.
En el llibre anomenades Parades de Dalt, són unes propietats del protagonista, l'Oleguer ''l'Escanyapobres''.
En el llibre s'agrupa en un sol terreny anomenat Hort dels Mínims, és una propietat del protagonista, l'Oleguer ''l'Escanyapobres''.
En el llibre s'agrupa en un sol terreny anomenat Hort dels Mínims, és una propietat del protagonista, l'Oleguer ''l'Escanyapobres''.
És possible que per aquest carrer, es situïn les Oficines de la Carbonífera de Malgual, però tampoc se'n diu gaire del carrer ni es dona cap pista destacable de l'espai.
En el llibre només es parla d'una església amb un campanar romànic. Tot i això, en aquella època ni mai hi ha hagut cap església amb aquest tipus de campanar. En quant a la seva datació, la única que hi coincideix es aquesta, ja que l'altre es posterior, i va ser construïda amb pedres del castell.
En el llibre només es parla d'una església amb un campanar romànic. Tot i això, en aquella època ni mai hi ha hagut cap església amb aquest tipus de campanar. En quant a la seva datació, la única que hi coincideix es l'església vella de Sant Miquel, ja que aquesta es posterior, i va ser construïda amb pedres del castell. Actualment resta tancada per perill d'ensorrament.
Possible Notaria del llibre L'Escanyapobres de Narcís Oller. A l'Espluga de Francolí de finals del s. XIX hi havia dos notaris però Joan Oromí i Torrent, que hi va exercir entre 1856 i 1884, va tenir un paper important en el de venir del castell, ja que va promoure la urbanització en el terreny d'aquest. En el llibre, el notari Magí Xirinac és qui adquireix el castell, que per herència passa a donya Tuies i aquesta el ven pedra per pedra fent que l'antic castell es vegi en un futur transformat en una fàbrica tèxtil.
Possible Notaria del llibre L'Escanyapobres de Narcís Oller. En el Carrer Nou, es trobaria situada una de les dues antigues notaries, aquesta activa a partir de 1881, per tant queda descartada perquè es posterior a la novel·la. Tot aquest embolic de notaries s'aclara seguint un ordre cronològic basat en el període d'activitat com a notari de don Joan Oromí, i la data de construcció dels edificis, sent aquest el resultat: Joan Oromí fou actiu des de 1856 fins 1884, i una de les notaries data del 1881, llavors l'actual polleria seria la primera notaria on treballà don Joan i després en la notaria del carrer Nou, és a dir, aquesta.
De les Roques del Guineu podem treure conclusions relacionades amb el sobre-nom de l'Oleguer, mal-anomenat Escanyapobres, un clar paral·lelisme amb una família del poble que era molt avar.
Es creu que és el magatzem de gra de l'Oleguer.
Es creu que es el Pallol del llibre.
Antigament anomenat carrer de la Pedrera, actualment carrer de Sant Vicenç de Paül, es on es creu que es troba el magatzem de gra del protagonista, l'Oleguer. En el llibre però, surt mencionat com el carrer de la Roca, el nom que li dona l'autor té un sentit, fent referència a les Roques del Guineu (part de la cantera que es troba al final del carrer).
En relació amb la novel·la de ''L'Escanyapobres'' de Narcís Oller, es tractava de l'Hostal de Sant Roc. Hostal que rep aquest nom arran d'un carrer que ens trobem en la següent parada, l'antic carrer de Sant Roc. En aquest hostal, el protagonista, l'Oleguer, hi feia tractes on arrendava les seves propietats ja que no tenia interès en tenir propietats sinó en tenir diners, com a bon avar que era.
Costa que voreja el castell, a sobre les bases d'aquest s'hi va edificar cases.
El fragment que es veu que es una torre, correspon a la Torre del Matxo.
Suposat Castell que surt al llibre. Castell que adquireix el Notari don Magí Xirinac abans de morir, i que després l'adquireix donya Tuies i l'Oleguer com a herencia. És on acaben residint tots dos junt amb la seva criada, la Coixeta. Finalment, donya Tuies el ven a pedres. Curiosament en la realitat, el notari don Joan Oromí i Torrent va adquirir el castell, així que es suposa que tant don Magí com don Joan serien la mateixa persona.
Aquesta es trobava a l'antic carrer de Sant Roc. L'emblema s'hi representava Sant Roc acompanyat del seu gos guardià. En el llibre s'anomena Hostal de Sant Roc, fent referència al sant, i es defineix els viatgers com a mandrosos i gossos, que es relaciona amb el gos que l'acompanyava (al sant). Durant la guerra civil, es va tirar per terra la imatge de Sant Roc, per desgràcia no s'ha pogut recuperar l'estàtua i és aquesta la raó per la qual la capella resta buida. El carrer on es troba s'anomena actualment carrer de Mossèn Ramon Muntanyola, antigament carrer de Sant Roc (a causa d'aquesta capella).

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.