Coordenades 43

Data de pujada 5 / d’abril / 2019

-
-
78 m
18 m
0
0,6
1,2
2,36 km

Vista 1 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Tarragona, Catalunya (España)

Itinerari que realitzaran els nois de Pons d'Icart de Tarragona i Col·legi el Camí de Barcelona en un intercanvi d'experiències formatives i col·laboratives entre el CDA Ciutat de Tarragona i el CDA de Barcelona en un projecte comú del 2018-19. Moment 2 viatge de tornada
La muralla va ser la primera gran construcció que els romans van dur a terme, poc després d'establir-se a l'indret. Aquest assentament militar primigeni fou l'origen de la futura ciutat de Tàrraco. Cal suposar que la primera muralla devia consistir en una simple estacada de fusta. El fet que ràpidament el nucli es convertís en cap de pont per l'arribada de reforços des de Roma es va traduir, en l'àmbit urbanístic, en la necessitat d'enfortir les defenses que hi havia fins llavors. Així doncs, entre el 217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra. Des d'un punt de vista arquitectònic, consisteix en panys ciclopis reforçats amb torres als punts més vulnerables. L'altura dels murs perimetrals era de 6 metres i el gruix de 4,5 metres amb torres més altes. D'aquesta època es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la de Minerva. L'opinió més estesa és que entorn als anys 150 i 125 aC la muralla es va transformar força i va créixer en extensió, alçada i amplada. D'aquesta forma va passar a englobar tota la ciutat fins al port. Cal pensar que, a partir d'aquest moment, la muralla ja no va complir una funció merament defensiva sinó que es va convertir en l'element definidor de l'espai urbà. La muralla de la segona fase presenta un basament megalític més baix, entre 1,5 i 2 metres d'alçada (una o dues filades de pedres). Per sobre del basament la construcció s'aixeca mitjançant paraments de carreus formant compartiments. Molts anys més tard, el bàndol vencedor de la Guerra Civil imposà un règim totalitari de partit únic, amb simpaties explícites amb el feixisme italià i el nazisme alemany. La reposició de l’estàtua d’August a Tarragona, que havia estat donada pel Duce l’any 1934, es va fer coincidir amb la visita a Espanya de Galeazzo Ciano, ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia. Aquí podeu veure imatges d’aquell acte de l’11 de juliol de 1939, procedents d’un noticiari cinematogràfic italià:
Joc referent a les muralles
Els arqueòlegs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica han fet públic que tenen importants inidicis que al subsòl de la catedral de Tarragona hi ha importants restes d'un gran temple romà construït el segle I. Després de les projeccions geofísiques que s'han fet, els experts creuen que amb tota probabilitat es tracti del mític temple d'August, una magnífica construcció que s'havia descrit en alguns còdexs i en diverses monedes. D'aquí un any, es començaran a fer cales al subsòl de la catedral per analitzar els fonaments de la construcció romana. La grandària dels fonaments del temple romà que s'han trobat al subsòl de la catedral de Tarragona han dut els arqueòlegs a concloure que es podria tractar del temple d'August. "Segons tots els indicis", les restes que s'han trobat sota la nau central apuntarien a aquest important temple imperial, que va servir de model per a d'altres a tota la Hispània conquerida pels romans. La troballa s'ha fet sense necessitat de fer excavacions gràcies als radars i electrodes que s'han utilitzat. Però sí que es preveu que, aproximadament d'aquí a un any, es comencin a fer excavacions selectives, coincidint amb l'inici de la quarta fase de restauració de la catedral. Segons la directora de l'Institut Català d'Arquelogia Clàssica, Isabel Rodà, el temple tindria "una gran plataforma", que significaria una potentíssima estructura de 25 per 40 metres. La troballa, si es confirma que es tracta del temple d'August, tindria un gran valor arqueològic, ja que en el seu moment hauria erigit Tarraco com a capital pronvincial de l'Imperi. L'optimisme dels experts, doncs, no es dissimula, sobretot perquè "la lògica diu que aquest és el temple" que s'està buscant.
Joc referent al Temple d'August
Cap a l'any 73 dC, en època de l'emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funció de dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic. L'òrgan rector de la nova xarxa administrativa va ser el Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris (Consell Provincial) del qual el governador formava part activa. El lloc escollit per establir les dependències governamentals va ser la part més alta de la ciutat, un espai de propietat estatal des d'època fundacional amb una extensió total que es devia acostar a les 7,5 hectàrees. El Fòrum Provincial s'articulava en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial i sota, la plaça de representació. En una tercera terrassa s'hi devia trobar el circ que, construït uns anys més tard, va completar el conjunt monumental. La plaça de representació era l'edifici des d'on es gestionava tota la província. S'hi trobaven espais tan importants com el tabulari (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de l'Estat). Per facilitar l'accés als diversos sectors de l'edifici es van habilitar una sèrie de torres laterals que van servir de caixes d'escala. El complex provincial s'articulava d'una forma unitària a través d'un eix de simetria que, en sentit nord-oest / sud-est, enllaçava el temple de culte imperial, a la part més alta, amb el pulvinar del circ mitjançant una via processional que creuava longitudinalment la terrassa intermèdia. A banda i banda d'aquesta via es distribuïen tota una sèrie d'estàtues de les quals només es conserven els pedestals. L'estudi epigràfic ens mostra com la majoria d'aquestes estàtues es van dedicar als flamines imperials (sacerdots encarregats del culte imperial) després d'abandonar el càrrec anual. El Fòrum Provincial va deixar de funcionar estructuralment a principis del segle V. A partir d'aquest moment, l'àrea administrativa va quedar reduïda a uns espais molt menors que són, ara com ara, desconeguts. Pel que fa a l'arquitectura, la major part dels edificis altimperials van entrar en un procés continuat de desmantellament de murs i materials que van ser reutilitzats en la construcció dels edificis civils i religiosos de la Tàrraco tardoromana i medieval.
El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més popularitat al món romà. En aquest recinte es disputaven les curses de carros, tirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues). L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, i formava part del gran complex monumental provincial, del qual ocupava la terrassa inferior. El seu estat de conservació és excepcional. El circ romà de Tàrraco tenia unes dimensions aproximades de 325 metres de llargada i una amplada d'entre 100 i 115 metres. Es va construir damunt de potents voltes de ciment que complien una doble funció: per una banda, eren la fonamentació sobre la qual s'assentaven les grades, les escales i la plataforma superior; de l'altra, servien de corredors interns que possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l'edifici. Sobre aquesta xarxa de voltes descansaven la plataforma superior de l'edifici i les grades, disposades al llarg de tres dels costats, mentre que al quart se situaven les carceres o punt de sortida dels carros. La graderia estava separada de l'arena (l'espai on es desenvolupava l'espectacle) per un mur de més de 2 metres d'alçada, el podi, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun tipus d'accident (naufragium) durant l'espectacle. Aproximadament al centre d'un dels costats llargs del circ, el septentrional, i unit als edificis que conformaven el fòrum provincial, hi havia el pulvinar. Un dels costats curts de l'edifici estava ocupat per les carceres, en què s'obrien generalment dotze cambres de sortida, sis a cada costat d'una porta principal. Recents excavacions arqueològiques han localitzat aquestes estructures al subsòl de l'actual edifici de l'Ajuntament de Tarragona. Les carceres estaven flanquejades per una torre. Tot el sector es coneixia amb el nom d'oppidum. L'organitzador dels jocs (editor spectaculorum), que tenia l'honor de donar la sortida, gaudia d'un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que als magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l'ordre d'arribada, se'ls reservava una tribuna (tribunal iudicum). Les dades actuals insinuen que durant el segle V l'edifici va perdre, almenys parcialment, la funció original. Algunes de les voltes que el formaven van passar a ocupar-se com a espais d'habitació.
El circ va ser, sense cap mena dubte, l'espectacle de masses de més popularitat al món romà. En aquest recinte es disputaven les curses de carros, tirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues). L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià, i formava part del gran complex monumental provincial, del qual ocupava la terrassa inferior. El seu estat de conservació és excepcional. El circ romà de Tàrraco tenia unes dimensions aproximades de 325 metres de llargada i una amplada d'entre 100 i 115 metres. Es va construir damunt de potents voltes de ciment que complien una doble funció: per una banda, eren la fonamentació sobre la qual s'assentaven les grades, les escales i la plataforma superior; de l'altra, servien de corredors interns que possibilitaven la distribució dels espectadors per tot l'edifici. Sobre aquesta xarxa de voltes descansaven la plataforma superior de l'edifici i les grades, disposades al llarg de tres dels costats, mentre que al quart se situaven les carceres o punt de sortida dels carros. La graderia estava separada de l'arena (l'espai on es desenvolupava l'espectacle) per un mur de més de 2 metres d'alçada, el podi, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun tipus d'accident (naufragium) durant l'espectacle. Aproximadament al centre d'un dels costats llargs del circ, el septentrional, i unit als edificis que conformaven el fòrum provincial, hi havia el pulvinar. Un dels costats curts de l'edifici estava ocupat per les carceres, en què s'obrien generalment dotze cambres de sortida, sis a cada costat d'una porta principal. Recents excavacions arqueològiques han localitzat aquestes estructures al subsòl de l'actual edifici de l'Ajuntament de Tarragona. Les carceres estaven flanquejades per una torre. Tot el sector es coneixia amb el nom d'oppidum. L'organitzador dels jocs (editor spectaculorum), que tenia l'honor de donar la sortida, gaudia d'un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que als magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l'ordre d'arribada, se'ls reservava una tribuna (tribunal iudicum). Les dades actuals insinuen que durant el segle V l'edifici va perdre, almenys parcialment, la funció original. Algunes de les voltes que el formaven van passar a ocupar-se com a espais d'habitació.
L'Amfiteatre va completar la trilogia d'edificis d'espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d'una ciutat romana de primer nivell, capital d'una de les províncies imperials. La construcció és el resultat de la donació evergètica d'un flamen provincial (sacerdot imperial) el nom del qual es desconeix, però que se sap que va viure a principis del segle II dC. L'edifici es va situar fora del nucli urbà, encara que molt a prop de la ciutat. Aquest emplaçament no és ocasional, ja que es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que s'endinsés a la ciutat, i a prop de la platja, on es descarregaven els animals que havien de participar als espectacles. A l'Amfiteatre s'hi organitzaven dos tipus d'activitats: les lluites de gladiadors (munera) i les lluites o caceres de feres (venationes). A més, l’Amfiteatre també era el lloc on s'ajusticiaven els condemnats a mort. L'edifici és de planta el·líptica. L’arena, o espai on es desenvolupava l'espectacle, té unes dimensions de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava a Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors. Així mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de 3,25 metres d'alçada. Les grades o càvea estaven dividides en tres sectors o maenianae. Aquestes grades es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la resta de l'edifici. S'han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i una part molt petita de la façana. L'edifici es va reformar l'any 221, durant el regnat d'Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l'Amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.