Forn de calç Can Guich, Font Musquera, Rajoleria i Forn de Can Taverner desde Celrà

Ruta circular des de Celrà passant per:
- Forn de calç Can Guich
- Font Musquera (1.3 km)
- Rajoleria (1.7 km)
- Forn de calç Can Taverner (2.4 km)

Petit passeig pel bosc de la Pedrera
Primer ens trobem amb el forn de calç Can Guich: també dit de can Taverner, data de la dècada dels quaranta. No va funcionar durant gaire temps degut a que de seguida a Girona es van instal·lar empreses moderns productores de calç. Això ha afavorit que es trobi en molt bon estat de conservació.

Després de seguir el sender, arribem a la font Musquera: aquesta font era explotada pel Mas Garriga per a les feines domèstiques. Es poden observar també les parets que delimiten el bosc tancat i els termes de batlliu que marquen els límits dels pobles de Celrà i Juià.

Seguidament ens trobem la Rajoleria del Mas Garriga. Aixecada a mitjans del segle XVIII encara es conserva el forn, els clots d'extracció de les argiles i la bassa de colar. A l'hivern es netejaven totes les estances i s'esmerçava el temps en recollir grans quantitats de feixines de bruc i sotabosc per a la cocció de les peces. L'hivern també s'aprofitava per arrancar l'argila del subsòl. Ja entrada la primavera i durant l'estiu era el moment de preparar l'argila. Es buidava a la bassa per tal de colar-la i eliminar les impureses que podien malmetre la producció. Tot seguit s'havien d'elaborar les peces a l'obrador : teules, toves, rajols, cairons, etc. Un cop les peces s'havien assecat, es col·locaven a l'interior del forn, sobre la graella. A la part inferior hi havia la foganya, on s'hi cremaven les feixines. Aquest procés de cuita durava entre una setmana i quinze dies, segons la capacitat del forn. Un cop feta la cuita s'havia de deixar refredar el forn. Un cop desenfornades, les peces s'emmagatzemaven i es venien.

I finalment ens trobem el forn de calç del Mas Garriga, que és de principis del segle XX. Es conserva en molt bon estat tot i la vegetació que hi ha crescut al damunt. El pou és una cavitat de forma rodona de 5-6 metres d'alçada, aixecat en un marge. Els carros descarregaven les pedres calcàries a l'interior del forn des de la part superior. A la part inferior s'encenia el foc amb feixines de bruc. Dues persones s'havien de quedar durant uns quants dies davant del forn per mantenir el foc viu. Un cop la pedra era calcinada, amb unes maces s'extreia la calç viva del forn i ja es podia vendre.