Finca pública Son Real

La Finca Son és una possessió situada al municipi de Santa Margalida, a la costa nord-est de Mallorca, la finca compta amb 395 hectàrees i va ser adquirida per la Generalitat de les Illes Balears l'any 2014. Son Real es troba gairebé al bell mig de la badia d'Alcúdia i és una finca que ha estat habitada de manera contínua des de la prehistòria més remota fins als nostres dies. Aquí s'hi poden trobar restes de presència humana, de fa 4.500 anys, a sobre d'aquestes hi trobem restes de l'època pretalaiòtica (4.000 anys) després de l'època talaiòtica (uns 3.000 anys), després romana (poc més de 2.000 anys). ) Èpoques islàmiques, medievals i fins als nostres dies. Quan parlem de Son Real, estem parlant d'un dels referents més importants pel que fa al patrimoni arqueològic de les Illes Balears, prova d'això són els coneguts cementiris o necròpolis prehistòrics situats a s'Illot des Porros i la Punta . des Fenicis . A banda de la riquesa arqueològica, Son Real està molt lligada al rural mallorquí, i per això trobem una possessió formada per diferents edificis de diferents èpoques que són testimonis d'un passat no tan llunyà on l'economia girava al voltant de l'agricultura i la ramaderia. Son Real és una finca agrícola-ramadera situada al terme municipal de Santa Margalida, a mig camí entre Can Picafort i Son Serra de Marina, entre el mar i la carretera d'Artà a Can Picafort. La finca agrícola compta amb edificis de gran valor patrimonial, així com una extensa zona agrícola, turons baixos amb pins carrasses, platges naturals així com un tram de dunes litorals. Les platges, les dunes, els torrents i la vegetació conformen un paratge natural tan divers com important. Però també conté monuments i restes arqueològiques d'incommensurable valor com: restes d'un poblat pretalaiòtic, coves utilitzades com a sepultures, sepulcres megalítics, una necròpolis talaiòtica, etc. Les cases que hi ha a la finca van ser construïdes durant l'edat mitjana, conformant un conjunt d'edificis tradicionals (Can Morell, Ca n'Apol·lònia i Ca s'Amitger, sa Casa Nova). Aquest conjunt arquitectònic inclou les cases pairals, així com les cases dels treballadors, un pati, una torre de defensa, una capella, magatzems, estables, porquers, etc. A les Cases Noves, construïdes durant el segle XX, alguns dels antics coberts s'han convertit en el centre d'informació de Son Real, inaugurat l'any 2008, de temàtica etnològica, mentre que la Casa dels Senyors (casa senyorial). casa) acull el museu arqueològic, que té informació i restes arqueològiques descobertes als diferents assentaments de la finca. A la granja hi viuen races d'animals autòctons (ovelles, porcs negres, gallines, galls d'indi, rucs, etc.) que s'hi crien i estan ben cuidats. L'agricultura de la finca és totalment ecològica, sent els conreus d'ametllers, garrofers i figues els més importants. La riquesa i varietat paisatgística és sorprenent (pinedes, alzines, dunes de sorra, vegetació als costats dels torrents, terres de conreu i turons baixos) així com la diversa flora i fauna, de la qual s'alça una població de tortugues mediterrànies. fora. A les zones de caça reservades només es permeten els tradicionals filats o la caça amb xarxes col·locades en un pas estret entre arbres. D'altra banda, Son Real encara conserva alguns elements d'intervenció humana sobre el paisatge (pedreres de gres i sorres, camins antics, un búnquer, i les torres construïdes al llarg de la badia d'Alcúdia per a exercicis submarins durant la postguerra, per ajudar a trobar les línies de posició). L'accés a la platja és preciós, s'hi poden trobar una gran varietat de vegetació i elements biològics. Son Real és una gran finca rural que des de l'antiguitat ha funcionat com a unitat de producció agrícola i ramadera, que localment es coneix com a possessió; amb nombrosos béns històrics, paisatgístics, culturals, socials, mediambientals i patrimonials.

Molt interesant i molt didàctic. Centre d'Informació i Museu Arqueològic Dues de les cases que formen el conjunt arquitectònic de Son Real, “Es Sestadors” i “La Casa dels Senyors”, han estat rehabilitades i convertides en centre d'informació i museu. El prestigiós arquitecte premiat (disseny nacional 2001), Dani Freixes, va estar al darrere del disseny del centre d'informació. Al llarg del centre hi ha diferents elements audiovisuals que donen al visitant una visió general de la finca, explicant-ne la història, i els valors arqueològics, etnològics i ecològics. El recorregut permet conèixer com era la vida a Son Real, un estil de vida basat en el coneixement de la natura i l'harmonia entre les estacions, un estil de vida que girava al voltant de la terra, el mar, els boscos i les mans de les persones que en van fer la seva. mitjans de vida i supervivència. L'entrada al centre i al museu és gratuita.

La finca disposa de 4 itineraris senyalitzats que permeten conèixer tots els diferents espais naturals i agrícoles de Son Real, a més de conduir als principals punts d'interès de la finca: el talaiot des Figueral, la necròpolis de la Punta des Fenicis, el dolmen. , el refugi, la platja... 1. Itinerari Es Figueral 2. Camí de l'Illa des Porros 3. Itinerari necròpolis Punta des Fenicis 4. Itinerari Son Bauló: Aquesta ruta uneix la urbanització de Son Bauló amb les cases de Son Real. , una part es troba pel GR 222 (itinerari Artà –Lluch). Totes les rutes es poden fer a peu i en bicicleta. Al centre d'informació trobareu un servei de lloguer de bicicletes.

Situat a prop de la platja, aquest edifici ha estat reformat i transformat en un refugi que forma part de la xarxa de refugis de la Generalitat de les Illes Balears, gestionada per l'IBANAT. El refugi de Son Real és el que antigament era l'antiga casa de banys. Per arribar-hi cal caminar 1,8 km per una pista de terra que comença al costat de la cisterna d'aigua. El refugi de Son Real està tot en una sola planta, hi ha un bany, sala d'estar amb foc de llenya i una sala comuna. Té 48 m2 i hi poden dormir 8 persones. A l'interior del refugi hi ha una taula, un banc, quatre lliteres, i un bany amb accés per a minusvàlids, una llar de foc, una farmaciola i un extintor. El refugi disposa d'electricitat solar i aigua corrent (no potable). A l'exterior hi ha una dutxa i un banc de pedra. El refugi també disposa de llenya i zona de reciclatge. Per a informació sobre el refugi, si us plau, visiteu el següent enllaç a l'IBANAT (versió en català): www.caib.es i si preferiu el castellà al següent enllaç: www.caib.es Per reservar un refugi: Les reserves es fan per internet o a través de la pàgina web de l'IBANAT, en català i castellà al següent enllaç: www.caib.es

Aquestes estructures en forma d'obelisc, originalment pintades de blanc amb detalls de color vermell, es van utilitzar per fer senyals de llum als submarins durant la Guerra Civil (1936-1939).

La necròpolis de Son Real és un jaciment arqueològic d'extraordinària importància. Aquesta necròpolis va ser construïda durant el període talaiòtic (primera edat del ferro, al voltant del s. VII aC), i es va fer servir fins al s. II aC. Ha romàs abandonada molts anys fins que es va promoure la seva conservació i la represa del seu estudi a partir dels anys noranta del segle xx. Actualment és un jaciment consolidat i amb bon estat de conservació. És probable que la població que s'enterrà a les necròpolis de Son Real i l'illot des Porros hagués viscut en un poblat que se situa al voltant de les cases de possessió de Son Real.

Aquests pedreres, dedicades a l'extracció de blocs de marès per a la construcció, arribaven just a la vorera de mar. Part d'aquesta pedrera ja està submergida. Si bé no en sabem l'origen exacte, segons notícies orals sabem que foren abandonades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Ben probablement part del material de construcció extret va servir per aixecar les primeres cases d'estiueig a Can Picafort a partir de 1908; en concret, a la zona de Son Bauló. En el camí que encara avui és transita es poden veure les profundes marques de les roderes dels carros que se'n duien els blocs tallats. A les pares de la pedrera s'hi poden apreciar les marques de l'extracció feta a mà utilitzant eines molt senzilles. A cada bancada els trencadors, com se'ls anomenava, deixaven un escaló que servia per pujar i davallar. Si trobaven bona pedra podien eixamplar el replà. De vegades podien picar anys en un mateix lloc. Un trencador treia un màxim d'una dotzena de pedres cada dia. Els trencadors solien dormir en barraques durant la setmana i el cap de setmana tornaven als seus pobles. Una d'aquestes barraques encara és pot reconèixer a tocar d'aquesta pedrera.