Temps  4 hores 19 minuts

Coordenades 108

Data de pujada 17 / d’agost / 2019

Data de realització d’agost 2019

-
-
636 m
483 m
0
1,6
3,2
6,44 km

Vista 52 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Excursió corresponent a la Festa Major de l'any 2019 de l'Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes.

L'objectiu de l'itinerari era can Joanet, al Serrat de l'Ocata, on hem fet un interessant taller de pa romà amb en Pep Salsetes.

En els diferents waypoints es va explicant l'itinerari per on cal anar seguint.

Índex IBP: 32.
Arquitectura religiosa

Sant Bartomeu de Mont-ras

Sant Bartomeu de Mont-ras és una capella que es troba a un extrem de la urbanització del Serrat, en el límit dels termes municipals de Bigues i Riells i de l'Ametlla del Vallès, en la vessant meridional del Puig-Graciós a la zona de la Vall Roja, a uns 510 metres d'alçada. És accessible a partir de la carretera de Sant Bartomeu, que és un trencant de la que va de l'Ametlla al Santuari de Puig-Graciós. Edifici d'origen romànic, edificat al segle XII, consta d'una nau de planta rectangular dividida en quatre parts mitjançant arcs torals, i absis carrat a la zona de ponent. L'antiga porta romànica es troba al mur de migdia. Les reformes que van fer-se a l'ermita durant el segle XVII consistiren el la construcció d'una nova porta d'accés, de llinda plana, i de la d'un campanar d'espadanya amb dues arcades de mig punt al mur de llevant, on hi havia l'antic presbiteri. Al mur de llevant també hi trobem un petit ull de bou. Ens dirigim a la urbanització del Serrat de l'Ocata. Passem primer per davant de can Ciurans i després anem pujant per la Carretera de Sant Bartomeu.
Intersecció

Plaça del Serrat de l'Ametlla

Hi passem dues vegades. D'anada creuarem la plaça i seguirem a llevant per la carretera de Sant Bartomeu, en suau baixada. És un dels carrers principals de la urbanització del Serrat de l'Ametlla, pel que es recomana sempre que sigui possible anar per la vorera (compte, que en alguns trams no està en molt bon estat que diguem). De tornada hi arribarem pel carrer d'Eduard Toldrà, en forta baixada. Creuem el carrer de la Tórtora i seguim a la dreta, a ponent, en forta baixada, en direcció a l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, tot desfent el camí d'anada.
Intersecció

Plaça dels Cingles de Bertí

Plaça on la carretera de Sant Bartomeu i la carretera de Puiggraciós se separen. Antigament hi havia hagut un pi gegantí. Si tirem un moment vers el sud-est veurem les vinyes de can Sous. L'itinerari principal segueix pel camí de terra que se'n va al nord, entre el bosc.
panoràmica

Vinyes de Can Sous

En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom. Donada l'absència de documentació d'aquest edifici al llarg de l'època moderna, i a tall d'hipòtesi podem dir que la construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII o si més d'aquest moment daten algunes reformes en l'estructura. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agrícola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu de Sant Pau de Montmany es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent
Riu

Torrent de can Beia

Al creuar aquest torrent, habitualment sense aigua com pràcticament tots els d'aquesta zona, hi ha una raconada ben ombrívola ideal per explicar quatre coses i esmorzar.
Intersecció

Cruïlla de camins

S'ha acabat l'anar planejant i baixant suaument. A partir d'ara toca pujar i suar el que acabem d'esmorzar (tampoc cal molt, perquè la calor hi ajuda). Seguim a l'esquerra, iniciant la pujada que ens portarà a les Planes del Tremolencs.
Collada

Les Planes dels Tremolencs

Important cruïlla de camins. Entre d'altres, per aquí transita el PR C-33 o Petit Recorregut Garriguenc. Si seguíssim vers el nord baixaríem a Figaró i vers a llevant tenim dues opcions diferents per baixar a la Garriga. Seguirem cap a l'esquerra, a en direcció a ponent, vers el Serrat de l'Ametlla. Quan arribem a la pista asfaltada, la seguirem a la dreta en direcció ascendent i, al primer revolt, la deixarem per seguir pel camí que s'endinsa, sempre en pujada, pel bosc.
panoràmica

Vistes del Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. L'església té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. Es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi, i que actualment és un petit monestir d'una comunitat benedictina depenent de Sant Pere de les Puel·les.
Edifici d'interès

El Serrat de l'Ocata

El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata. Està situat al nord del terme municipal, a tocar dels termes municipals del Figaró i de Bigues i Riells. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggraciós, que s'estructurà com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Estava dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten íntegres una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel, Can Joan Badia) si bé les feines agrícoles han estat abandonades. Seguim pel corriolet que baixa entre can Joanet i ca l'Arcís, que mena a una altra pista que seguirem a l'esquerra. Al següent trencall, farem un gir de 180 graus.
Intersecció

Trencant

Deixem el veïnat del Serrat de l'Ocata per un trencant que baixa a l'esquerra, un camí de terra que de sempre es troba molt xaragallat i amb bastantes herbes que, malgrat tot, no n'impedeixen el pas. A mesura que anem baixant, el camí va millorant i, finalment, mena en un tram asfaltat.
Intersecció

Puig-Llonell

És una placeta on finalitza el carrer de Joaquín Rodrigo. A la dreta tenim l'accés a la finca del mas Puig-Llonell, un dels masos històrics de la zona. Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Seguim de front, entre els murs d'una parcel·la no edificada, on hi ha un corriol que és una drecera al carrer d'Eduard Toldrà, que seguirem a la dreta fins a la Plaça del Serrat de l'Ametlla.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.