Temps  8 hores 15 minuts

Coordenades 1608

Data de pujada 17 / d’agost / 2016

Data de realització d’agost 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.674 m
1.192 m
0
4,4
8,8
17,57 km

Vista 1256 vegades, descarregada 21 vegades

a prop de Llívia, Catalunya (España)

Recorregut un pel llarg si es vol fer amb la família, però sense cap dificultad ja que transcorre quasi sempre per pistes amples de terra o per sols asfaltats. Únicament una mica dura la pujada al monestir de Bell-lloc però que amb paciència es pot fer. Clar que abans ens hem d'aturar a gaudir de les aigües sulfurades dels Bains Romains on per 5 euros tens vestidors, taquilles per deixar la motxilla i dutxes per després del bany.
Durant tot el trajecte no hem trobat cap establiment on serveixin begudes excepte als banys romans. Cal doncs dur la suficiente aigua personal.
A Llívia hi ha nombrosos llocs on deixar el vehicle si ens apartem una mica del eix central com es la Avinguda de Catalunya. Nosaltres ens hem decidit pel carrer de Puigcerdà.
Pugem pel carrer Bell-lloc i ens creuem amb el Carrer Camí Ral que seguirem cap a la dreta fins arribar al carrer d'Angostrina per on sortirem de la població.
A la cantonada trobem un pal de senyalització vertical.
El camí passa primer per horts i poc a poc es torna assolat, de quan en quan els pals de senyalització ens indiquen el camí a seguir. Com a indicació la ruta pedestre inicial que seguim es la 312.
Per Vilanova de les Escaldes no hi passarem, sinó que la deixarem a la nostre esquerra, pero de moment hem de seguir el camí indicat al pal de senyalització vertical, Aquest camí a Catalunya esta senyalitzat con Sender de la Cerdanya 312 (SC 312) i a la part francesa com a BTT ruta 10.
La importància d'aquests camins radica amb el manteniments que els habitants de la zona i feien degut a que eren els principals eixos de comunicació entre els pobles. Trobar trams empedrats indiquen que eren camins rals.
El camí creua el riu d'Angostrina per un pont i passa a prop del càmping Sòl i Neu i surt a la carretera que per l'esquerra du a Vilanova de les Escaldes i per la dreta a Angostrina que es a on ens dirigirem.
No ho se del cert, però un cop hem conegut el poble, he pensat que el nom li ve donat per lo estret dels seu carrer principal. El poble no es gaire gran i es veu que ha crescut a lo llarg de la carretera. Anirem per la vorera de l'esquerra fins trobar una esvelta església, es Sant Andreu d'estil neogòtic (1889) i girarem la cantonada tot seguint el carrer fins al final que inicia una pujada just al passar pel davant d'una bonica font. La pujada va en direcció al cementiri.
Curiosament les dues esglésies del poble es diuen casi igual, clar que l'una es molt més antigua que l'altra. En concret aquesta es romànica. Está edificada al costat del cementiri i nosaltres passem a tocar la porta.
El camí ral continúa pel empedrat fins que l'asfalt el substitueix.
El camí acaba, i encara que seguim cap els banys romans, aquest camí ja no es empedrat com era a l'antigor, l'asfalt el ha substituït.
Sembla que unes antigues instal·lacions que no passen gens desapercebudes amb una munió d'edificis que per lo vist alguns encara funcionen es denominen Les Escaldes, el que si que es cert es que a la banda dreta de la carretera apareix enorme l'església de la Mare de Déu de Gràcia.
En una corba un rètol ens crida l'atenció, no es res més que un indicador d'un bocí de sender que talla la carretera. El seguim cap a la esquerra.
Tornem a la carretera i al poc s'eixampla en un parking no gaire gran, es el lloc on s'ha de deixar el vehicle de tots aquells que hi arriben sense fer gents d'esport.
Es tracta d'unes surgències d'aigües sulfuroses que brollen entre 38 i 41 graus amb propietats conegudes des de l'antigor. Es a partir de l'any 1990 que s'urbanitzen i donen un servei a totes aquelles persones que vulguin comprobar el seus efectes. Aquí, a Dorres, el preu d'entrar es de 5 euros i t'ofereixen duches, vestuaris, taquilles tancades i lavabos.
Poble que conserva bona part de la seva estructura medieval però sense cap tipus de servei a excepció d'aigua en font pública i servei de bus. Un hotel que existia va tancar les portes l'any 2015 i encara que està en venda ningú s'ha interessat per tornar a obrir-lo. A l'església de Sant Joan de Dorres es venera la imatge d'una Mare de Déu negre provenien de l'església de Santa Maria de Bell-lloc
Quasi a la sortida de la població ens trobem amb un bonic pal indicatiu de camins. Com que esperàvem trobar el camí a Bell-lloc per la Mageta i en l'indicador no hi figuraba, vàrem optar per seguir per la carretera fins que vàrem fer cap a una cruïlla amb un camí de terra on hi havia un pal de senyalització vertical. Allí vam deixar la carretera i amb un gir de 90 graus a la dreta ens vam enfilar pel camí amunt.
Ja feia estona que anàvem pujant pel camí quan ens trobem una bifurcació amb una tanca de fusta que indicaba el camí de Dorres per la Mageta. Llàstima!, no vàrem saber trobar el camí des de Dorres. Seguim per la pujada descansant de tan en quant.
Abans d'arribar a l'església encara trobem un altre cruïlla amb una pista, es veu que es una pista força planera que dona tot el tomb a la muntanya tot passant pel coll de Joell, la creuem i seguim pujant fins fer cap a la banda de la porta del edifici. l'edifici es del segle XIII i la primera data on apareix documentada es el 14 de setembre de 1260. Dins la nau trobem una reproducció de la imatge de la verge (retrat)
La nostra idea per tornar a Llívia era fer-ho per Ur, però no ho teníem gens clar ja que en cap mapa apareixia dibuixat cap camí de baixada, així que fent servir tota la experiència acumulada amb els anys de excursionisme i amb l'estreta col·laboració amb la intuïció de la meva dóna, vàrem anant cercant un camí. Primer sortim camp a través per davant del espadat de l'església fins trobar la pista senyalitzada pels francesos com a BTT 10, i la seguim cap a la dreta. Poc després girem cuasi 360 graus a l'esquerra sempre seguint la pista i baixant fort (fins aquí cap problema).
La pista es torna planera, sempre amb els ulls ficats a la dreta albirant les cases d'Ur i recercant un possible sender, corriol o quelcom semblant. Passem entre els Camps de la Creu i la Costa de Bell-lloc. Veiem un corriol sense cap senyalització, aparentment sense fites, l'observem i segueix paral·lel a la pista uns metres per sota.
Un toll d'aigua enmig de la pista ens fa disminuir la marxa, observem que hi ha una desdibuixada pista força herbada que bifurca cap a la dreta i que es casi paralela a la nostra, no ens ho pensem més i la seguim baixant un xic i cuasi en sentit contrari a la que duiem.
Dúiem uns cent i escacs metres seguint la pista quan apareix a l'esquerra un corriol senyalitzat amb dues o tres fites. La pista segueix recta cap uns camps, però no veient que tingui intenció de baixar cap el poble ens decidim a avançar pel corriol costa avall.
Hem encertat!, pensem ja quan veiem que el corriol baixa decidit i al fons apareixen les primeres cases d'Ur. El corriol fa cap a un ample camí vorejat per un rec i el seguim baixant molt fort cap a l'esquerra. Just entrem a Ur pel carrer del castell i anem passant carrers en direcció a l'església de Sant Martí.
Girem una cantonada en direcció al riu d'Angostrina i trobem senyalització del camí de Llívia. creuem el riu per un magnífic pont de pedra i passem de la ruta BTT 9/10 a la ruta dels Senders de Cerdanya 153 (SC 153), entre el Pladalls a l'esquerra i el mas Rodonell a la dreta fem l'entrada a Llívia pel mateix Camí Ral que hem trepitjat al marxar.

2 comentaris

  • Foto de Miquel_1224

    Miquel_1224 21/08/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta agradable, fácil y con vistas panorámicas.
    La única pega es el exceso de asfalto.

  • Foto de Joan Marquès Griñó

    Joan Marquès Griñó 30/08/2018

    Me alegro de que te gustara. Respecto al asfalto a mi tampoco me gustó pero ahí yo no puedo hacer nada. Probaste los baños Romanos de aguas sulfurosas en Dorres?. Saludos, Joan

Si vols, pots o aquesta ruta.