-
-
675 m
304 m
0
1,2
2,5
4,91 km

Vista 2103 vegades, descarregada 41 vegades

a prop de La Bauma, Catalunya (España)

L'excursió segueix el mateix itinerari en l'anada i en la tornada per pistes i senders ben delimitats que, a més, estan senyalitzades amb fites verdes destacades amb color rosa. A més, l'itinerari ens ofereix l'oportunitat de retornar al punt d'inici des de qualsevol indret sense la necessitat de recorre'l en la seva totalitat.

Veure més external

fotografia

Casa Nova de l'Obach

El 1786, els Ubach iniciaren la construcció de la Casanova per resoldre les necessitats d'espai derivades de la prosperitat de l'activitat vinícola. S'encarregà del projecte l'italià Domènico Baguti, que ideà un mas de planta quadrada i teulada a quatre vents molt allunyat del típic mas català, però que comptava amb totes les eines per a l'elaboració de vins i aiguardents (premsa, cubs i tines). La rampa empedrada d'accés es dissenyà per a l'arribada, en carro, del raïm que es premsava al primer pis, des d'on s'abocava, per les obertures del terra, a les tines del celler de la planta baixa. La cuina i les estances dels masovers també es localitzaven al primer pis, la resta es reservà per a les dependències de la família. El conjunt es completà amb la capella de Sant Antoni, patró de la família, adossada a la façana. Després de superar l'incendi carlí del 1836, la decadència d'aquest mas vinícola s'inicià amb l'arribada de la fil·loxera al final del segle passat. El 1987, en estat precari, fou adquirit per la Diputació de Barcelona que l'acondicià com a centre cultural del parc.
Ruïnes arqueològiques

Casa Vella de L'Obach

El primer testimoni escrit del mas data del segle XIV, però la base quadrada de còdols escairats disposats en forma d'escates de peix situada al centre del recinte correspon a una torre de guaita construïda al segle IX per defensar dels sarraïns la població replegada a la muntanya. Al segle XII, l'establiment d'una cabana per al refugi d'una família fugitiva podria ser l'origen dels Ubach i del mas medieval que envolta la torre. Les seves dimensions testimonien la prosperitat que va seguir a la retirada sarraïna i amaguen els esforços d'aquests pagesos per afermar i treballar l'escàs sòl que l'accidentat relleu els deixava. El segle XVIII és molt pròsper per als Ubach, que, aprofitant l'obertura del mercat americà de l'aiguardent el 1778, s'especialitzaren en l'activitat vinícola. Els edificis més externs del conjunt són d'aquest període: l'ermita, el corral, el colomar i la torre que forma pont amb el camí del Correu Reial per defensar-se del bandolerisme. El turbulent segle XIX va ser el de la fi de la casa vella de l'Obac. El 1811, després de la crema de Montserrat, les tropes napoleòniques van cremar el mas com a represalia per l'ajut que aquest havia ofert a les tropes catalanes en retirada. Reconstruït, el 1836 va patir un segon incendi a mans dels carlins i s'abandonà definitivament. Reculant pel camí reprenem la pista i seguim endavant. Uns metres més enllà trobem a mà dreta un corriol que s'enfila pel bosc. Prenem el corriol i, de sobte, enmig d'una clariana, ens sorprèn un pou de glaç ben conservat.
font

Font de la Portella

Les surgències d'aigua en escletxes del rocam són nombroses a tot el parc natural a causa de les característiques del seu substrat. El tipus de roca (el conglomerat) i la seva fracturació en esquerdes verticals i horitzontals afavoreixen la formació de circuits, galeries i cavitats subterrànies per on s'escola i transcorre bona part de l'aigua de pluja fins a sortir de nou a la superfície per basament o perquè finalitza el circuit intern. La importància d'aquestes surgències resta palesa amb la gran quantitat de fonts que els pagesos, els carbonaires o els bosquerols obraven per tal de conservar i administrar millor l'aigua subterrània. La font de la Portella n'és un exemple, ja que té un dipòsit, una pica i, fins i tot, seients en un dels seus costats, per recollir l'aigua fresca que raja abundantment quasi tot l'any. Cal saber, però, que l'aigua no està potabilitzada.
Ruïnes arqueològiques

Pou de Glaç

El 1706, els Ubach van construir, a la carena del Pou, el pou de glaç de l'Estepar, incorporant a la seva economia l'obtenció i el comerç de glaç. El 1760, en plena expansió econòmica, van construir el segon pou, el de la Portella, que ara podem contemplar. Les tasques per obtenir i conservar el glaç començaven a l'hivern, quan l'aigua glaçada de les basses es tallava en blocs i s'introduïa en pous per evitar que es fongués durant la primavera. Per millorar l'aïllament del glaç, els pous s'excavaven en indrets obacs i boscosos i les seves parets es recobrien amb roca seca i es tancaven amb una cúpula. A les nits d'estiu, el glaç es portava en carro a les ciutats, on es venia per a fins medicinals i per refrescar les begudes de la burgesia. El 1990, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona va reconstruir-lo.
cim

Turo Roig

Ens trobem amb un clar exemple de l´efecte que produeix l´erosió sobre els materials sedimentaris (conglomerats en aquest cas) que deixen al descobert els diferents estrats dipositats al llarg del temps. Des d´aquest indret prenem un sender que davalla a mà dreta vers la font de la Portella endinsant-nos de nou en una humida i densa obaga.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.