• Foto de Camí de la Senyoreta (Sant Julià de Lòria)
  • Foto de Camí de la Senyoreta (Sant Julià de Lòria)
  • Foto de Camí de la Senyoreta (Sant Julià de Lòria)
  • Foto de Camí de la Senyoreta (Sant Julià de Lòria)
  • Foto de Camí de la Senyoreta (Sant Julià de Lòria)
  • Foto de Camí de la Senyoreta (Sant Julià de Lòria)

Dificultat tècnica   Fàcil

Coordenades 183

Data de pujada 29 / d’agost / 2011

Data de realització d’agost 2011

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.261 m
897 m
0
0,5
1,0
1,98 km

Vista 5798 vegades, descarregada 86 vegades

a prop de Aubinyà, Parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra)

(CAT)
L’inici d’aquest itinerari es troba a la sortida de Sant Julià de Lòria en direcció a Espanya. Un rètol de fusta ens marca el punt de sortida. En les
escletxes de les parets de pedra properes al camí, s’hi amaga una planta
força especial, la saxifraga paniculada (Saxifraga paniculata), planta crassa
amb les fulles dentades.
En el camí hi trobem una vegetació força variada, presidida pel beç (Betula
pendula) i el cirerer (Prunus avium). A mesura que anem pujant, però, s’hi afegeixen d’altres espècies. Entre les més grans, l’alzina (Quercus rotundifolia) i el roure (Quercus pubescens). Ja més amunt, hi podem descobrir una espècie força escassa a Andorra, el castanyer (Castanea sativa), arbre caducifoli amb les fulles dentades, lluents i força grans. Ascendint el camí, ens endinsem en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris) amb boix (Buxus sempervirens) i, mésn amunt, ginebre (Juniperus communis) i argelaga (Genista scorpius). Les alzines i els roures trenquen l’hegemonia dels pins.
Entre els animals més abundants per aquests terrenys hi destaca bàsicament
el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el simpàtic esquirol (Sciurus vulgaris).
Les furgades dels senglars (Sus scrofa) en delaten la presència, ja que busquen
menjar al sòl dels boscos.
(ESP)
El inicio de este itinerario se encuentra en la salida de Sant Julià de Lòria
en dirección a España. Un rótulo de madera nos marca el punto de salida.
En las grietas de las paredes de piedra próximas al camino se esconde
una planta bastante especial, la saxífraga paniculada (Saxifraga paniculata),
planta carnosa con las hojas dentadas.
En el camino encontramos una vegetación bastante variada, presidida por el
abedul (Betula pendula) y el cerezo (Prunus avium). A medida que vamos subiendo,no obstante, se suman otras especies. Entre las más grandes, la encina
(Quercus rotundifolia) y el roble (Quercus pubescens). Ya más arriba, podemos
descubrir una especie bastante escasa en Andorra, el castaño (Castanea sativa),
árbol caducifolio con las hojas dentadas, brillantes y bastante grandes.
Ascendiendo el camino, nos adentramos en un pinar de pino rojo (Pinus sylvestris)con boj (Buxus sempervirens) y, más arriba, enebro (Juniperus communis)y aliaga (Genista scorpius). Las encinas y los robles rompen la hegemonía de los pinos.
Entre los animales más abundantes por estos terrenos destaca básicamente el
ratón de campo (Apodemus sylvaticus) y la simpática ardilla (Sciurus vulgaris).
Los hurgamientos de los jabalíes (Sus scrofa) delatan su presencia, ya que
buscan comida en el suelo de los bosques.
(FR)
Cet itinéraire débute à la sortie de Sant Julià de Lòria en direction de l’Espagne.
Un panneau en bois nous indique le point de départ. Dans les fentes
des murs en pierres près du chemin se cache une plante très spéciale, la saxifrage paniculée (Saxifraga paniculata), plante grasse aux feuilles dentées.
Sur le parcours on trouve une végétation fort variée, dominée par le bouleau verruqueux (Betula pendula) et le merisier (Prunus avium). Mais au fur et à mesure de l’ascension, d’autres espèces viennent s’ajouter. Parmi les plus grandes, le chêne vert (Quercus rotundifolia) et le chêne blanc (Quercus pubescens). Plus en hauteur, on peut découvrir une espèce fort rare en Andorre, le châtaigner européen (Castanea sativa), arbre feuillu aux très grandes feuilles dentées et brillantes.
Au cours de l’ascension, on pénètre dans une pinède de pins sylvestres
(Pinus sylvestris) avec du buis toujours vert (Buxus sempervirens) et, plus haut,du genévrier (Juniperus communis) et du genêt épineux (Genista scorpius). Les chênes verts et les chênes blancs brisent l’hégémonie des pins.
Parmi les animaux qui abondent le plus dans les parages, on cite principalement
le mulot sylvestre (Apodemus sylvaticus) et le sympathique écureuil
(Sciurus vulgaris). Les boutis des sangliers (Sus scrofa) trahissent leur présence,car ils cherchent de la nourriture dans le sol des bois.
(ANG)
This route begins at the exit of Sant Julià de Lòria heading toward Spain. A
wooden sign marks the starting point. In the cracks in the stone walls near
the path, you may be able to spot a very special fl eshy plant with toothed
leaves, white mountain saxifrage (Saxifraga paniculata).
You’ll see rather varied vegetation along the route, dominated by birch (Betula
pendula) and cherry trees (Prunus avium). However, as you ascend, you’ll start
to notice other species. Among the largest of these are the holm oak (Quercus
rotundifolia) and downy oak (Quercus pubescens). Even higher up, you’ll
be able to see a species that is quite rare in Andorra, the chestnut (Castanea
sativa), a deciduous tree with rather large and shiny serrated leaves. Going up
the path, you’ll enter a Scots pine forest (Pinus sylvestris) with boxwood (Buxus sempervirens) and, higher up, juniper (Juniperus communis) and gorse (Genista scorpius). The holm and downy oaks break up the hegemony of the pines.
The most prominent animals that abound in this area include the wood mouse
(Apodemus sylvaticus) and the ever-friendly squirrel (Sciurus vulgaris). The
rummagings of wild boars (Sus scrofa) betray their presence, as they tend to
search for food off the forest floor.
Waypoint
Waypoint
Waypoint
Waypoint
Waypoint

1 comentari

Si vols, pots o aquesta ruta.