Temps  27 minuts

Coordenades 103

Data de pujada 7 / de febrer / 2016

Data de realització de febrer 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
219 m
189 m
0
0,5
1,0
1,92 km

Vista 717 vegades, descarregada 18 vegades

a prop de Caldes de Montbui, Catalunya (España)

Caldes de Montbui és una vila que, a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu i natural.

Aquesta és una petita ruta per recórrer alguns dels atractius turístico-culturals que té Caldes, amb mostres de tot tipus i èpoques.

Índex IBP: 9.
Edifici d'interès

Safareig dels Calciners

Aquest safareig, de finals del segle XIX, el trobem al passeig de la Muralla, paral·lel a la riera i va del Safareig de la Portalera al Molí de l’Esclop. Es tracta d'un petit safareig d’aigua termal que ve de la Font del Lleó i es troba inserit dins la muralla, cobert per un sostre de volta. Estava reservat per rentar-hi la roba dels malalts. Es troba protegit per una reixa, però es pot veure perfectament.
Edifici d'interès

Safareig de la Portalera

La Portalera és un safareig públic d'aigua termal que va canviar el seu emplaçament a finals del segle XIX, ja que inicialment estava ubicat al carrer de Santa Susanna i actualment el trobem al carrer de la Muralla. L'aigua del safareig prové de la Font del Lleó i encara avui dia es buida i es neteja diàriament i s'omple de nou durant la nit. Encara s'utilitza i l'accés és lliure els matins de dilluns a dissabte. La Portalera és un safareig públic d'aigua termal que va canviar el seu emplaçament a finals del segle XIX, ja que inicialment estava ubicat al carrer de Santa Susanna i actualment el trobem al carrer de la Muralla. L'aigua del safareig prové de la Font del Lleó i encara avui dia es buida i es neteja diàriament i s'omple de nou durant la nit. Encara s'utilitza i l'accés és lliure els matins de dilluns a dissabte. A cavall de 2009 i 2010, l'Ajuntament del Caldes de Montbui ha substituït l'antiga coberta, que estava en mal estat de conservació, i ha enderrocat parcialment els murs de tancament del recinte. També ha millorat la instal·lació elèctrica i l'enllumenat de l'espai. Els elements demolits i substituïts no eren originals. La nova coberta s'aguanta damunt d'uns pòrtics metàl·lics i gaudeix d'un acabat exterior ceràmic i un acabat interior amb tauler de fusta. A més, s'ha retallat l'alçada de part dels murs que delimiten el recinte per obrir el carrer de la Muralla al paisatge de la Riera. Aquesta proposta millora considerablement la relació entre el safareig i el seu entorn i rehabilita un punt d'interès històric i turístic. Aquesta obra, pressupostada per 90254€, compta amb la col·laboració de la Generalitat, a través de la Llei de Barris. La segona fase de les millores al safareig ha inclòs la impermeabilització del vas del safareig, la construcció d'una coberta per a la pica d'esbandir i diferents arranjaments en el perímetre que tanca l'espai.
Edifici d'interès

Casa de les Trabucades

La casa de les Trabucades és un edifici de planta rectangular, construït entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants, de teula àrab. La planta baixa està composada per una petita porta estreta per on s'accedeix al primer pis i una porta de ferro galvanitzat on actualment hi ha un magatzem de pintures. Fa uns anys en el mateix lloc hi havia dues finestres amb les mateixes dimensions en sentit vertical. Per damunt de la porta del magatzem s'endevina la llinda de fusta, formant un arc carpanell. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb llinda de fusta. Al segon pis, hi ha dues obertures, una d'elles molt petita, de forma quadrada. La façana queda rematada per la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. La façana està molt malmesa, ja que en ella no s'hi ha fet cap tipus d'intervenció. Tot i que encara s'observen varis impactes de trabuc en el que queda d'arrebossat de la façana, l'altra part s'ha anat desprenent deixant l'obra vista que consisteix en pedra molt irregular, amb molts galets de riera, totxo i tàpia. Al primer pis, hi ha dues obertures en mal estat, amb una llinda de fusta. Al segon pis o golfes, hi ha dues obertures; la primera d'elles molt malmesa, amb una llinda de fusta, i a la seva esquerra, una obertura de dimensions molt reduïdes. El baixant de la canal que recull les aigües de pluja de la coberta entra dins d'un pati, per la façana que es troba orientada al sud-oest. Les trabucades de la façana són el resultat d'un enfrontament entre els partidaris de Carles, germà de Ferran VII , revoltats contra la reina Isabel II, i els carlistes, un seguit partidaris conservadors i absolutistes. Entre els anys 1833 i 1874 Catalunya va patir tres guerres Carlines. La forma més habitual d'actuar del bàndol carlí era la formació de guerrilles que assaltaven diferents viles, i les ocupaven, requisaven i extorsionaven la població. Durant la primera guerra carlina, (Guerra dels Set Anys,1833-1840) els carlins no van arribar mai a assaltar Caldes de Montbui. No obstant això cal deixar constància d'un episodi succeït el mes de febrer de l'any 1837, en un lloc conegut com el sot del Basté (entre Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana, quan dos pagesos anomenats Ignasi Basté i Valentí Marigó van cridar "ara passa la puta d'en Cordes" a la filla d'un masover, cap carlí de Santa Eulàlia. Com a represàlia van morir en un enfrontament varis homes, i a més a més, la població calderina va haver de pagar un impost i organitzar la seva pròpia defensa. El 1848, durant la segona Guerra Carlina (1846-1849) l'ajuntament no va prendre cap mesura quan els trabucaires del general carlí Castells van ocupar la vila i van causar diverses destrosses, sense que els calderins defensessin la vila. En arribar la tercera Guerra Carlina els carlistes van atacar la vila durant la nit del 29 al 30 de juliol de 1873, descontents perquè el municipi havia respost negativament al requeriment, de reclutar tots aquells homes entre 18 i 40 anys hàbils anar a combatre. El matí del dia 29, Francesc Puigjaner, comandant dels tres batallons de guies de la Diputació concentrats a Caldes, va reunir una junta de defensa al Balneari Rius, on s'allotjava. Els voluntaris calderins es van posar sota les ordres de Josep Margenat i Climent Torras. L'atac es preveia des de Sant Feliu, i per tant es van aixecar barricades als portals dels carrers de Vic, del Pont, de Bellit, i davant la fàbrica de Jaume Ferrer. Aprofitant que uns dels batallons de Guies havia anat a Granollers a cobrar sous endarrerits, Puigjaner va informar de la situació al coronel de la columna del Vallès, Asensi Vega. Aquest, però, per ordre del capità general de Barcelona no podia abandonar la capital vallesana. A les onze de la nit va començar la batalla a Caldes i durant tota la nit els calderins van resistir els atacs de les tropes enemigues des del raval del Remei, el Puigdomí i Sant Salvador. I finalment es van expulsar els carlins gràcies al suport de poblacions veïnes com Sentmenat i Sabadell així com d' una columna de soldats que es trobava a Granollers. Asensi Vega tenia prohibit intervenir; de manera que es va limitar a seguir als seus soldats. En acabar, Asensi Vega va ser sumariat i arrestat, tot ique per altra banda va ser nomenat fill adoptiu de Caldes de Montbui. Pel que fa al nombre de combatents que es van enfrontar a la batalla, les diferents fonts no coincideixen. Els carlins haurien perdut divuit combatents i cinc guies de la Diputació. A aquests cal afegir-hi la mort de tres calderins, un la mateixa nit de l'enfrontament i els altres dos dies després com a conseqüència de les ferides. També hi participaren membres del clergat a les dues bandes; en el bàndol carlí combatia com a líder mossèn Galzeran i en el bàndol calderí mossèn Ignasi Vilamala rector de la parròquia, que repartia les municions amagades sota la capella de la Santa Majestat.
Balneari

Safareig de Santa Esperança

Safareig d'aigua termal que es va construir a mitjan del segle XX perquè la gent pogués rentar-hi la roba. A Caldes de Montbui hi va haver fins a 6 safareigs. Avui dia es conserven i estan en funcionament el de la Canaleta i el de la Portalera. Cal destacar el valor d'aquests safareigs com a patrimoni arquitectònic i com a mostra d’una construcció funcional i utilitària pròpia de l’època. Després d'estar molts anys en estat d'abandonament, l'any 2008, en el marc de la MIAU (Mostra Internacional d'Art Urbà que organitza el Museu Thermalia), una artista va recuperar el Safareig de Santa Esperança per aquell esdeveniment cultural. El 2015 l'Ajuntament de Caldes de Montbui el recupera per donar-li un nou ús, el de banys públics. Els Banys Termals El Safareig, en són el resultat.
Edifici d'interès

Portal de Santa Susanna

El primer document on es parla de la capella de Santa Susanna data de l'any 1141, encara que es parli de que aquesta hauria estat consagrada l'any 1043. Se sap també que l'any 1156, Ramon de Caldes en va fer donació, juntament amb l'alou on es trobava edificada, a la canònica de la catedral de Barcelona. Mes tard, en els terrenys del voltant s'hi edificà l'Hospital de Pobres, incorporant a la construcció la capella. L'any 1979 es va transformar en Museu Municipal. La capella presidia un dels portals antics per on passava el camí que a través del pont medieval es dirigia cap a Ègara (Terrassa) i cap a Sentmenat. El subsòl d'aquesta capella fou excavat fa uns anys, localitzant-hi cinc tombes datades del segle IV dC. Quatre dels cinc enterraments es trobaren col·locats a l'interior d'unes antigues piscines termals. Actualment aquesta capella està dessacralitzada. Al seu interior hi ha exposades vàries peces arqueològiques trobades al municipi. L'estructura arquitectònica corresponent a l'antic portal de Santa Susanna, d'una alçada de 7'5 metres i una amplada que varia entre els 95 centímetres a la part més alta i els 1'85 metres a la base. El mur està format per blocs de pedra rectangulars, de color vermellós, procedents de la zona. Forma part d'un tram de muralla, que es dataria al segle XIV, que té una llargada de 27'40 metres i una amplada mitjana de 80 centímetres.
Arquitectura religiosa

Església de Santa Maria

Santa Maria de Caldes es començà a construir en el segle XVI, entre els anys 1589 i 1590. El 1622 fou obert al públic, malgrat que no fou acabat completament fins a l'any 1714. L'església està formada per una sola nau de 51 metres de llargada, 23 d'amplada i 22 d'altura, amb dotze capelles laterals amb arcades de mig punt a l'estil romà-bizantí del segon període. El 1701 fou construÏda la portalada d'estil barroc, iniciada per l'escultor francès Pierre Ruppin i represa per l'escultor calderí Pau Sorell. Es considera una de les obres mestres del barroc català. En una capella annexa es troba la imatge de la Santa Majestat, una talla de fusta policromada del Crist Majestat, d'estil bizantí i datada d'entre els segles XI i XII. Aquesta imatge fou destruïda durant la Guerra Civil, essent cremada al mig de la plaça. El poble en salvà el cap i la imatge va ser reconstruïda el 1939.
Edifici d'interès

Plaça de la Font del Lleó

L'origen de la Plaça de la Font del Lleó remunta a l'època romana, quan els romans construeixen el gran complex termal. En època imperial, aquest complex s'estenia per l'antic Hospital, actual Museu Thermàlia, part del Balneari Rius i pel Balneari Broquetes, fins a la Font del Lleó. L'edifici termal original quedava situat a mig pendent del terreny per tal d'aprofitar l'aigua termal que brollava de la part superior de l'actual plaça. Les termes perduraren fins a l'Edat Medieval, ja que es tenen dades documentades del segle X, concretament de l'any 937. Llocs d'interès: Font del Lleó: És el brollador d'aigua termal més característic de la població de Caldes de Montbui, amb l'aigua que surt a 74ºC de temperatura. Es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps. La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut el símbol de la vila. Ca n'Alrich: Durant molts anys va ser un balneari. En el segle XIX era conegut com Can Alrich, i en el segle XX per Balneari Alrich o del Remei. També pren el nom popular de Can Targa. Després de la guerra, cap als anys 40, va desaparèixer com a balneari i es va enderrocar quasi totalment, transformant-se en tres cases unifamiliars entre mitgeres, disposades en fileres. De l'antic balneari sols s'aprofitaren els fonaments i els murs portants de la planta baixa. Antic hospital de Santa Susanna: Al segle XIV, a Caldes de Montbui existien tres hospicis. Dos d'aquests eren de dos germans de cognom Lunes i un tercer d'un calderí anomenat Jaume Carrera el qual era sota el domini del Reverend Garcia, Bisbe de Vic, que posseïa alou sobre dit establiment. Pere Lunes i Bernat Lunes varen concebre el projecte de transformar l'establiment d'en Carrera en Hospital, cosa que necessitava la conformitat de Garcia pel domini o alou que s'ha esmentat. Ho sol·licitaren al canonge de Vic, Joan Bonet, procurador d'aquell bisbat, que acabà concedint els drets de Garcia i per fi davant del Notari de Vic, Nicolau Mateo, s'autoritzà el document de redempció de l'alou en 13 de gener de 1386 creant l'Hospital de Santa Susanna, situat a la Plaça del Lleó de Caldes de Montbui. Des del segle XIV fins a principis del XX, l'Hospital va anar realitzant les seves funcions d'asil i hospital, evolucionant adaptant-se als temps i amb èpoques més o menys florescents, segons el devenir de la Història. Termes romanes: Els conquistadors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aqua Calidae. Es va iniciar així el període de prosperitat de les quals les famoses termes, del segle I aC, en són una mostra. La funció primordial d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània romana. La sala que es veu és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s'estenia per l'Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l'actual plaça de la Font del Lleó. Fins al moment, s'han localitzat quinze àmbits del conjunt termal romà. Actualment, hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular, central, d'aigua termal i, per una altra, dues més en forma d'exedres semicirculars frontals que fan de banys individuals. Balneari Broquetas: La seva activitat s'inicià el 1729, quan el seu fundador, Salvador Broquetas, edificà la primera casa de banys on ara hi ha l'actual balneari, al qual dona el seu nom. La primera reconstrucció de la qual hi ha constància és del 1770, quan s'amplià el balneari inicial amb l'adquisició de l’hostal de Can Vicenç. Inicialment, el balneari era un edifici de tres plantes que, al llarg dels més de dos segles de la seva història, s'ha seguit ampliant per incorporar, fins i tot, un parc privat per als clients. L'estil predominantment modernista conviu en harmonia amb zones més heterogènies derivades de les successives transformacions.
Ruïnes

Molí de l'Esclop i muralles medievals

El molí de l'Esclop es situava al peu de la vila de Caldes, just tocant a la muralla. Possiblement i segons dades històriques, el Molí ja existís l'any 1167. Amb el pas del temps, aquest molí ha rebut varis noms; entre ells cal destacar "el Molí d'en Carles", "el Molí d'en Pere Roig", "el Molí d'en Pere Llunes, l'any 1410". També es tenen dades documentades de l'any 1566 on es parla del Molí "al peu de la Torre d'en Llunes", o de l'any 1730, es troba citat "lo moliner del molí d'en Palmes, alias escloper", o encara una altra citació "lo molí fariner cituat sota les muralles". Se sap també que un dels propietaris d'aquest molí fou el Dr. Palmés, més tard d'en Joseph Puigsaulens i que l'any 1763 passà a mans de bonaventura Vall-Llosera, i l'any 1793 fou d'en Joseph Vall-Llosera, i finalment, l'any 1851 del Sr. Llobet. El nom de Molí dels Esclops, prové segurament del segle XIX. Es troba en ruïnes, la coberta ja ha desaparegut i només resten parts de la planta baixa i pis. No obstant això s'endevina que aquesta era de teula àrab. La muralla de Caldes de Montbui té elements comuns a altres muralles excavades al Vallès, com les bestorres, que es reparteixen al llarg del parament cada 20 o 25 metres. El tram de muralla situat prop del molí de l'Esclop i del portal i la capella de Santa Susanna té una llargada de 27'40 metres i una amplada mitjana de 80 centímetres. Presenta una cara vista a l'exterior de blocs de pedra seca sense treballar i ben alineats, i un rebliment intern. L'alçada conservada varia dels 3'5 als 4'1 metres.
Edifici d'interès

Torre de la presó

L'any 1102 es documenta l'existència de la muralla que envolta la vila de Caldes de Montbui i que s'anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L'estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d'un dels portals d'entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s'habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l'actualitat. En el portal de Vic cal destacar la localització d'altres restes de l'antiga muralla de Caldes de Montbui. Es troba situada a la cantonada entre els carrers Major i Bigues i està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Parc

Parc de can Rius

El Parc de Can Rius es troba a Caldes de Montbui, al marge occidental de la riera. Es tracta d'un parc de 13000 m² que compta amb una zona de jocs infantils que dispararà la imaginació dels més petits. Són jocs de fusta que simulen vaixells, torres de defensa, animals etc.. La zona de jocs és molt àmplia i poden anar amunt i avall, d'un joc a l'altre i ho passaran d'allò més bé. A banda d'aquest espai trobarem una taula de tennis de taula (caldrà que portem pales i pilota), una pista de bàsquet, un petit camp de futbol amb porteries i una zona de jocs de taula on les mateixes taules porten el tauler incorporat (haurem de portar nosaltres les fitxes, ja siguin d'escacs, dames etc...) En aquest Parc tots els membres de la família trobaran el seu espai. Hi ha taules per fer pícnic i una zona de barbacoes (les barbacoes no funcionen tot l'any. A partir de l'Abril està prohibit fer foc). També es pot fer una passejada i gaudir del conjunt de vegetació del parc (pi blanc, cedre d'Atlas, lledoner, oliveres, teix, roure martinenc, photinia o quercus surer). Alguns arbres i arbustos porten el nom en plaques que podrem veure a terra. L'any 1878 es van plantar la majoria d'arbres que actualment encara es conserven. El Parc es trobava al costat del balneari Can Rius i els banyistes i vianants hi venien a passejar. Des de l'Ajuntament de Caldes de Montbui s'ha volgut conservar la vegetació original i mantenir l'essència de jardí de passeig i esbarjo que va tenir fa anys. Al final del jardí trobem un mirador des d'on veurem la riera, l'església i un dels balnearis que formen part de la vila termal de Caldes de Montbui.
Pont

Pont romànic

Pont romànic bastit pels voltants de l'any 1226 que formava part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent de la població. Per aquest pont passava el camí de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Egara (Terrassa). El pont consta de dos arcs de mig punt, d'amplada diferent, que descansen en un pilar central i dos estreps laterals que enllacen amb els marges de la riera. L'arc més gran és el que salva el pas de l'aigua. Damunt del pilar central, entre els dos arcs, hi ha una obertura coronada amb un petit arc de mig punt que actua de descàrrega. La calçada és de doble pendent, del tipus d'esquena d'ase, amb el punt més alt situat sobre l'eix de l'arc més gran.
Edifici d'interès

Can Rius

Aquest equipament situat al centre històric data del segle XVI, moment en què era propietat de Joan Destorrent. Al llarg dels segles, el balneari passa per les mans de diferents famílies catalanes: els Bou, els Rius i, finalment, els de Sans. Amb tot, va ser el cognom Rius el que va quedar com a nom del centre termal calderí. Les principals transformacions i millores es produeixen durant el segle XIX, època de màxima esplendor dels balnearis a Catalunya. És durant aquest segle que els Rius ordenen la construcció d'un saló destinat a menjador de primera classe. Diferents documents de l'època situen la construcció i ampliació del gran menjador amb vista a la riera entre els anys 1864 i 1893, i a l'arquitecte Enric Sagnier i Villacecchia com a responsable de l'obra. Per tant, és a finals del segle XIX que aquest menjador es converteix en l'espai que coneixem i que enguany s'ha restaurat i obert al públic, aquesta vegada a càrrec de la societat Rodon Arquitectes. En el segle XIX, el Balneari Rius ocupa 2000 m² i va adequant les instal·lacions per oferir tractaments per a diferents afeccions. També millora les habitacions i té diferents espais i preus per a clients de diferents classes socials. Cal fer esment que, entre les personalitats que van visitar el balneari, hi trobem la reina Isabel II i la seva mare, Maria Cristina. Durant la primera meitat del segle XX els balnearis travessen una època de declivi. Per al Balneari Rius suposa la fi del seus dies com a centre termal i passa en mans d'una comunitat religiosa. L'any 2003, l'Ajuntament de Caldes de Montbui adquireix el Balneari Rius. La recuperació del menjador o pavelló de Can Rius, com se l'ha anomenat tradicionalment, és la primera materialització del centre cultural que s'està projectant en aquesta zona termal de Caldes. El 17 d'abril de 2010 s'inaugura l'Espai Can Rius, un cop finalitzada la reforma que va començar el maig de 2009 i que ha comptat amb una inversió de 992643€ a càrrec del Fons Estatal d'Inversió Local.

1 comentari

  • jotorba 07/10/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta fàcil. Molt bones explicacions

Si vols, pots o aquesta ruta.