Coordenades 159

Data de pujada 25 / de novembre / 2018

-
-
61 m
-3 m
0
1,7
3,5
7,0 km

Vista 58 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Ciutat Vella, Catalunya (España)

Ruta cultural per Barcelona, tant a prop i tant desconeguda. Agafem l'avió per visitar monuments a centenars o milers de km i al costat de casa tenim meravelles increïbles per descobrir.
Comencem a la parada de Metro Liceu. Per començar entrem al Mercat de La Boqueria, un dels més bonics mercats del món. Ofereix productes frescos de gran qualitat d'aquí i d’arreu.
Continuem Rambla avall fins el carrer Nou de la Rambla per visitar el Palau Güell, un dels primers encàrrecs importants que va rebre Gaudí a l’inici de la seva carrera. Eusebi Güell (industrial, polític i mecenes) va voler que Gaudí li construís aquest peculiar palau urbà com a ampliació de la casa familiar que tenia a la Rambla de Barcelona. Espectacular.
Seguim Rambla avall per visitar les Drassanes. Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de Barcelona. Es varen començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de l'armada del rei d'Aragó. Actualment són la seu del Museu Marítim de Barcelona.
L' entrada al Museu inclou la visita al Pailebot Santa Eulàlia, al Moll de la Fusta.
Continuem per el Passeig de Colom fins a la Via Laietana, girem a la dreta pels carrers Manresa i Argenteria fins a la Basílica de Santa Maria del Mar, el millor exemple del Gòtic Català que podeu trobar a Barcelona i amb una història lligada al poble de la ciutat de Barcelona. Poc després de l’arribada del cristianisme a la colònia romana de Barcino, l’actual Barcelona, nasqué una petita comunitat cristiana prop del mar, fora muralles. En aquest lloc va existir una necròpolis cristiana on fou enterrada la màrtir Santa Eulàlia l’any 303. Aquest podria ser el lloc d’una primera capella que, al principi, se’n va dir Santa Maria de les Arenes, que es va anant ampliant. Hi ha constància de que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar. Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement. Aquest progrés material i la pietat pròpia de l’època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l’anterior. Les autoritats eclesiàstiques van recolzar la iniciativa, els comerciants van aportar diners i el rei Pere III va donar el seu permís per extreure pedra i dedicar-la a la construcció de la basílica. Els obrers de càrrega i descàrrega dels vaixells (bastaixos de capçana), els pescadors i la gent senzilla hi posaren llurs mans, espatlles i barques per a transportar les pedres necessàries des de la muntanya de Montjuïc. La primera pedra del temple actual fou posada el 25 de març de 1329, com ho testimonien les dues làpides, una en català i l’altra en llatí, posades a cada banda de la porta del carrer de Santa Maria. La darrera clau de volta, la més propera a la porta principal, que porta l’escut de la ciutat, fou posada el 3 de novembre de 1383. Els autors del projecte foren Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Si no la coneixeu no us la perdeu.
Continuem fins a la Plaça Sant Jaume, amb el Palau de la Generalitat i l'edifici de l'Ajuntament. Seguidament a la Plaça de la Catedral per admirar la Porta Praetoria de l'antiga muralla romana de Barcino i finalment vam pujar pel Passeig de Gràcia per admirar una vegada més (mai ens cansarem de fer-ho), els seus edificis modernistes, un museu a l'aire lliure. Un passeig de gairebé dos quilòmetres escollit per la burgesia catalana del segle XIX per instal·lar les seves cases senyorials dissenyades pels principals arquitectes de l’època entre els quals destaquen Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Josep Vilaseca i Casanovas i Lluís Domènech i Montaner.
Vam acabar la caminada al Metro Diagonal.
Si us animeu a fer aquestes visites i porteu el carnet d'alguna biblioteca, el preu és reduit.
La riquesa ornamental dels interiors del Palau Güell és un exemple del desplegament de les arts decoratives i el treball artesanal que es produeix en el context del modernisme. Gaudí va saber formar un equip d’artistes i artesans brillants per treballar plegats i oferir una obra única.
A Catalunya, les primeres drassanes apareixen a l'Empordà al segle X, i a Tortosa el 945 ordenada per Abd al-Rahman III. La drassana, adraçana, dreçana o teraçana és el conjunt d'instal·lacions navals on es construeixen, reparen o conserven els vaixells. El terme prové de l'àrab hispànic dâr aṣ-ṣána (en àrab, dâr aṣ-ṣinâ'a) que significa casa de la construcció.
Goleta de tres pals que va ser avarada a la platja de Torrevieja l’any 1918. Batejada originalment amb el nom de Carmen Flores. L’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona va adquirir el Santa Eulàlia en subhasta i va ser restaurat amb el seu aspecte original de veler de tres pals. El pailebot va tornar a navegar i a realitzar activitats diverses com a vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona i de la ciutat.
L’arquitectura gòtica catalana del segle XIV té una forta personalitat palesa en la sòbria horitzontalitat dels edificis. Pot dir-se que l’arquitectura de Santa Maria del Mar de Barcelona és l’exponent més clar d’aquesta arquitectura i un dels millors exemples del gòtic català que podem trobar a Barcelona al llarg del segle XIV. Les naus laterals mesuren la meitat de la llum de la central i amb això es demostra que la composició geomètrica del projecte es basà en el sistema conegut a l’Edat Mitjana per “ad quadratum” en un dels exemples més significatius de tota la història del gòtic i la seva arquitectura. La sensació que provoca contemplar el temple és de lleugeresa i agilitat. Això ho produeixen les 16 columnes octogonals de 1,60 metres de gruix que podem contemplar just entrem a Santa Maria del Mar. Dels seus capitells arrenquen els arcs creuats que enllacen els 13,2 metres d’amplada que té la nau central.
Damunt els fonaments de la primitiva basílica paleocristiana, i de la Catedral romànica posterior, es construí l'actual Catedral d'estil gòtic. Les obres s'iniciaren el dia 1 de maig de 1298, durant el pontificat del bisbe Bernat Pelegrí i el regnat de Jaume II d'Aragó, el Just; i foren pràcticament enllestides a mitjan segle XV, en temps del bisbe Francesc Climent Sapera i essent rei d'Aragó Alfons V. A finals del segle XIX, l'industrial barceloní, Manuel Girona i Agrafel, s'oferí a sufragar l'obra de la façana i de les seves dues torres laterals, que fou duta a terme segons els planols de I'arquitecte Josep O. Mestres, inspirat en el projecte inicial que ja s'havia dibuixat al segle XV.
El Portal del Bisbe és l'únic que s'ha conservat dels quatre que s'obrien a la muralla romana de Bàrcino. Davant el portal, l'antiga Porta Praetoria, hi confluïen els dos aqüeductes que duien l'aigua a la ciutat, dels quals encara se'n conserva l'arrencada d'un, obra d'una reconstrucció del 1958, adossada a la torre de l'esquerra. Era un portal amb tres passos, un de central per als carros més gran i dos de laterals més petits per als vianants, i actualment només se'n conserven les dues torres de planta circular que la flanquejaven. La de la dreta està adossada al Palau del Bisbe, i d'aquí li ve el nom popular de «Portal del Bisbe». Estava unida amb un arc fins al 1823 amb la torre de l'esquerra, incorporada a la Casa de l'Ardiaca en època medieval, on hi ha una fornícula amb una imatge de sant Roc del segle XVI, per tal que el sant intercedís perquè la pesta no entrés a la ciutat, i una arcada reconstruïda de l'aqüeducte romà.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.