Temps  3 dies 6 hores 33 minuts

Coordenades 6441

Data de pujada 3 / d’octubre / 2016

Data de realització de juliol 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.376 m
210 m
0
23
45
90,23 km

Vista 3114 vegades, descarregada 17 vegades

a prop de Murrí, Departamento de Antioquia (Republic of Colombia)

|
Mostra l'original
RUTA DE LES LLENTIES rosades GOURMET
Travessia Cavall La Blanqueta (Frontino) - El Sireno (Urrao)
19, 20, 21 i 22 de juliol de 2016

La idea d'aquesta fascinant travessa de 90 km a cavall pel xocar biogeogràfic; va néixer d'un circuit que m'havia fet per aquesta zona

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14328642

Des que vaig arribar a la Vall d'Murri vaig quedar enamorada d'aquest recòndit lloc i per això vaig decidir tornar per travessar-lo. Abans de ressenyar aquesta aventura, els comparteixo algunes dades d'aquesta exòtica zona habitada des de fa 8 mil·lennis.

A sis hores del municipi de Frontino, està Murri. Un corregimiento immers al Parc Nacional Natural Les Orquídies o Reserva Forestal de Caráuta. D'aquest Parc Frontino té el 65%, Urrao el 35% i Abriquí el 10%.

La seva Riquesa hídrica és incalculable. Les seves aigües, cristal·lines i abundants, brollen de les conques dels Rius Carauta; Cérvols, Carrers, Chaquenodá ,, Jengamecodá, Penderisco, Murri i molts més

L'or abunda en tots els seus rierols. La Mina La Ñame, una de les més famoses, ha estat treballada des del temps colonial. En les entranyes d'aquesta regió es troben també uns rics jaciments de coure. A més existeix l'anomenada "pedra d'esmolar" o "pedra Tibé", que només s'aconsegueix en Brasil i en les Muntanyes Urals.

37 comunitats indígenes i més de 11.700 Emberá Katíos habiten les senderes de Amparradó, enganxat, Pantans, Jenaturado, Atausí, Jengamecodá i Curbatá, entre d'altres.

Tota aquesta riquesa aqüífera, minera i fusta del bonic Vall de Murri, la comparteixen els municipis d'Urrao, Vigía del Fort, Murindó, Dabeiba i Frontino

En termes geogràfics aquest és un ramal de la serralada dels Andes que baixa des de l'erm de Frontino (4.080 msnm) cap a les planes dels litorals Pacífic i Atlàntic, mitjançant abruptes pendents i valls més o menys encanonats com els del Riu Murri i el riu Brut, tots dos afluents de l'Atrato, columna vertebral del Va xocar biogeogràfic.

Aquesta és, sens dubte, una terra màgica però, desafortunadament, la perllongada marginalitat geogràfica d'aquesta regió ha contribuït enormement a la seva valoració com a territori salvatge, insà, inculte, endarrerit i insegur. Haver-ho recorregut, em va comprovar tot el contrari i em va donar l'oportunitat de viure un dels passejos més meravellosos de la meva vida

1er Dia La Blanqueta-Quiparadó. 18km
La travessia va començar en un dels tres valls que formen l'extens Vall de Murri: La Blanquita. Els altres dos valls són chontaduro i Sant Mateu.

En passeig anterior vaig tenir la fortuna de conèixer a Aroldo Benítez, un dels dos traginers de la Blanqueta. En aquesta oportunitat em va parlar de les diverses opcions de travessies que hi ha a la regió i em va recomanar la qual va a Urrao. Em va dir a més que per anar al Municipi del Cacic Toné, hi ha 3 trochas: una per Carauta-Cérvols, una altra per Jengamecodá i una més per Vásquez.

Vaig tornar, en companyia de Luis Alberto, per fer alguna d'elles. Aroldo seria, per descomptat, el nostre guia i traginer. El sol fet d'exercir un ofici que des de fa anys està en via d'extinció i que ja només es veu en llocs apartats de la geografia mundial, fa d'aquest home, un ésser especial.

La seva força física, combinada amb la saviesa per manejar els mulars i la destresa per esquivar obstacles i perilloses trochas; evoquen aquests homes d'abans que ja no es veuen. Sens dubte, amb Aroldo, estàvem en les millors mans per emprendre aquesta travessia.

Molt d'hora sortim per l'extens vall de La Blanquita, corregiment de Frontino. Prenem una inconclusa carretera que va rumb al Riu Cuevas. Creuem diversos cabals d'aigua que requereixen de bones "bèsties" per passar-los. Sortegem tot tipus de terrenys i, més enllà, ens internem en una exuberant zona selvàtica.

Per un camí, que de vegades s'estrenyia, pugem i baixem el piedemonte de la muntanya acompanyats sempre per rius i rierols. Creuem el pendent del Diable que, com el nom ho suggereix, és esfereïdora. Passem per penya-segats que van despertar l'adrenalina i seguim a la recerca de terres més baixes.

Durant el trajecte vam veure diverses dones indígenes vestides amb els seus parumas (faldilles) de colors i sicodélicas camises finament brodades, carregant a l'esquena canastres teixits de palma ple de queviures. Grans fulls de Tobo, a manera de para-sol, cobrien els seus caps per protegir-se de la pluja.

Vam baixar a Sant Mateu un antic poblat fundat el 1725, assentat al peu del riu que porta el seu mateix nom. Allà l'or és el motor de l'economia. En aquest punt hi ha un dels límits del Parc de les Orquídies el qual es va vorejant el piedemonte fins Chaquenodá.

Després saludar els vilatans, continuem. Creuem la qda El Purgatori i arribem a un paratge indígena anomenat Quiparadó. En vista que havia plogut, els rius estaven crescuts i més endavant havíem de passar dos d'ells; Aroldo va suggerir finalitzar aquesta primera jornada allà.

Benítez va contactar al Professor del mas qui molt amablement ens va permetre pernotar a l'Escola. El Profe Agustín Banaerubi no només ens va deixar dormir, sinó que ens va prestar el seu fogó i ens va col·laborar amb la preparació del menjar. A casa seva, acompanyat de les seves dues dones, totes dues prenyades, i amb 9 fills ja engendrats, aquest indígena, oriünd de Dabeiba, ens va delectar amb les seves històries. Després d'escoltar-lo, ens vam disposar a descansar després d'aquesta primera jornada de 18km

2on Dia Quiparadó-Vásquez. 30km
Haver dormit en una comunitat indígena que encara no parla espanyol i manté costums ancestrals. Haver compartit amb ell Profe i la seva família, recorregut seves simples i pràctiques habitatges palíficas, sorprès amb la senzillesa en què viuen i meravellat amb el collage de colors dels seus vestits; va ser una experiència difícil de repetir.

De Quiparadó comunitat indígena, custodiada per l'espessa selva i assentada al peu del riu que porta el mateix nom; vam sortir d'hora en vista que ens esperava una llarga jornada.

Ho vam fer per la base del Parc de les Orquídies, un parc de 32.000 hectàrees que es troba en el flanc occidental de la serralada occidental, regió pacífica colombiana, on abunda l'aigua i les precipitacions.

Els Rius Chaquenodá, Jengamecodá, Quiparadó Carauta, Riu Carrers i Riu Cérvols fan part de la seva riquesa hídrica. En aquest parc s'han reportat 3.493 espècies de plantes endèmiques del lloc. A la zona es troben comunitats camperoles d'origen paisa i comunitats indígenes: Embera - Katíos i Chaquenodá.

Seguim rumb a la qda Illa i qda Fang esperant que aquesta última no estigués represada per les fortes pluges que havien caigut la nit anterior. Creuem les Qdas Sardina, Sangonera i Pavarandó per arribar al Riu Jencamecodá. Aquest va ser un, dels dos recorreguts, més selvàtics de la travessa

Arribem al mas Jengamecodá. Més enllà ens topem amb el Rio que dóna nom al mas. Aquí va començar una de les dues odissees d'aquesta jornada: creuar el riu que encara estava crescut.

Un tronc d'arbre tallat a la meitat fa de bassa perquè els vilatans passin a l'altre costat. En vista que aquesta rudimentària bassa no té disseny tècnic, és difícil de manejar pel que Aroldo no es va atrevir a manipular-la.

Com que no podíem quedar-nos aquí, el nostre traginer i guia va optar per provar sort amb els seus mulars escollits especialment per creuar els rius de la regió. En una impecable maniobra va passar els morrales, ens va passar a nosaltres i va passar la resta d'equins.

Després aquesta activitat, que ens va demandar més d'una hora i molta adrenalina; muntem de nou la mules per continuar vorejant el Jengacomedá fins a la desembocadura en el Riu Penderisco

A només 15 minuts trobem el Penderisco, que a aquesta altura del recorregut va gran i cabalós rumb a la seva desembocadura en el Riu Chaquenodá on canvia de nom pel de Riu Murri. Apel·latiu que identifica tota la zona.

Sort en aquest Riu trobem un jove amb la seva bassa que ens va ajudar a passar a l'altra banda mentre les bèsties ho feien nedant. Un cop creuem el Penderisco ens internem de nou en el segon recorregut exuberant del passeig que ens portaria a Alt Murri

La selva va aparèixer de nou amb profunds lodazales i pantaneros en què les mules es van embussar diverses vegades i això que encara estàvem a l'estiu.

En un punt del recorregut vam començar a veure masos més "civilitzats" en territoris ocupats per les comunitats afro-descendents que habiten paratges com Paracuchichí i Murri Mitjà. El canvi no es va fer esperar, l'arquitectura dels habitatges es va tornar diferent i els potreros i cultius es van estendre per la zona.

Explica la història que a principis del segle XVII, els indis Chocoes nadius de Quibdó, plorar i Bebará, fugint de la pressió dels ordinaris de mines; van remuntar el Riu Murri i es van assentar en els seus marges. El mateix van fer diversos líders indígenes de citar donant origen a la diàspora que anys més tard es registra en les "salvatges" establertes a la conca mitjana i alta del riu Murri.

Per aquestes terres, habitades fa diversos segles i amb molta història a sobre, seguim cavalcant a favor de Penderisco. Diversos kms més enllà topem amb la desembocadura del Riu Mandé. Girem a la dreta i comencem a remuntar aquest Rio, sens dubte, un dels més bells de la regió.

Caient la tarda vam passar per Vásquez Vell, el caseriu original que va morir a causa d'una inundació; i un parell de km més enllà arribem a Vásquez Nou.
Com ja era de nit Aroldo contacte els habitants de la primera casa que trobem per demanar posada, sol·licitar permís per preparar aliments i deixar anar les mules al prat.

Sense dubtar-ho Diomedes ens va obrir les portes de casa seva i ens va brindar totes les comoditats sense demanar res a canvi. Aquest gest ens va sorprendre i ens va demostrar que encara hi ha persones i comunitats en què la humanitat aquesta per sobre de tot.

Exhausts, després de 30 km sobre dels mulars, vam preparar aliments i vam dormir a l'àmplia sala de Diomedes.

3cer Dia Vásquez-El Pont. 24km
Vam sortir de casa de Diomedes. Travessem aquest pintoresc poblat ple de cases de colors, construïdes al peu del Riu Vaig manar i vam començar a remuntar aquest serè i cristal·lí cabal d'aigua.

Per més de dues hores vam recórrer les platges del Mandé. En un punt deixem el riu, prenem a l'esquerra i vam emprendre un empinat ascens per un canaló que ens va portar a climes més temperats. Vaig intuir que havia arribat el moment d'acomiadar-nos de l'exuberant selva per internar-nos en terres més intervingudes.

En alguns punts de l'ascens ens vam aturar a contemplar el bell vallecito que a baix forma el riu Vaig manar i la cadena de muntanyes selvàtiques que el custodien. màgic paisatge

A dalt vam començar a veure barreja de selva amb terres intervingudes i cases típiques de la cultura paisa. Més enllà ens vam sorprendre amb centenars de palmes semblants a les de

Cera que li van donar un toc especial al paisatge.
Aquest que va començar a canviar de compte de l'entrada de la civilització: més cases, desforestació, camins, potreros, filferros de pues, llum elèctrica i una inconclusa carretera en pèssim estat. Muntar pels fangars que es formen en aquesta via requereix nervis d'acer i mulars amb empenta.

Si bé en Vásquez ens havien dit que aquest dia arribaríem fins a La Fallida o La Clara, nosaltres, amb pas lent, arribem a arribar només fins a un paratge conegut com El Pont. Creuem aquesta construcció feta sobre el Riu Nendo, pugem una mica i vam arribar a una casa.

En vista que queia la tarda i la pluja refermava vam optar per demanar posada. De nou l'amabilitat no es va fer esperar i sense objeccions ens van acollir. Allà a la calor del fogó i les històries d'aquesta família colpejada per les adversitats de la vida, ens vam disposar a preparar el sopar.

Vaig treure del sarró una bossa de "Llenties Rosades Gourmet" per tirar-les en l'olla atòmica. Com desconeixia que aquest tipus de llenties són toves i no necessiten ni posar-les a remullar, ni posar-les a l'olla a pressió, aquestes es van desfer. Així i ens les vam menjar. Aquest episodi va servir per riure'ns la resta de la nit i per això aquesta crònica porta el nom de "Llenties Rosades Gourmet".

4t dia El Puente, El Sireno. 18km
Amb tremend esmorzar ens van despatxar de la casa del Pont a on deixem a una dona lluitadora i aguerrida de 40 anys que, amb els seus 5 fills, tracta de reconstruir les seves vides.

Vam emprendre la 4 i última jornada de la travessa. Prenem de nou la inconclusa carretera que va fer molt tècnic el trajecte per la presència de roca. Vam muntar una estona per una mena de canals plens d'aigua. I vam entrar després a un trajecte palissada. Sens dubte aquest va ser el tram més dolent de tota la travessia.

Més enllà vam empatar de nou amb la inconclusa via que cada vegada ens acostava més a la civilització. Arribem a un punt anomenat La Serra a on la carretera es va fer molt més evident. Per aquesta via, coberta de relliscosa sorra, muntem la resta del matí.

A baix, a mà esquerra, el Riu Penderisco va ser el nostre referent. Aquest és un imponent cabal d'aigua que forma una extensa conca en la qual es localitzen les Valls dels Rius Pabón, Urrao i Encarnación entre d'altres

Al capdavant, les muntanyes paisas, van ser el nostre paisatge, mentre que a dalt, al cel, els helicòpters d'EPM transportaven els pals de llum que portaran electricitat a aquest apartat racó antioqueño.

Sent les 2pm vam arribar a El Sireno- Urrao després d'haver viscut una experiència única de 90km a llom de mules que durant 4 dies ens van portar per recòndits llocs de la nostra geografia.

Allà vam contractar dues motos que ens van acabar de donar un cop a Urrao, bonic municipi del Sud-oest d'Antioquia; conegut com Paradís Amagat, la Perla de l'Penderisco i la Suïssa Antioqueña; on prenem bus de tornada a Medellín.
19-JUL-16 12:10:30PM
20-JUL-16 3:04:02PM
21-JUL-16 3:20:50PM
19-JUL-16 10:13:57AM
20-JUL-16 2:16:51PM
19-JUL-16 8:37:03AM
19-JUL-16 10:37:25AM
20-JUL-16 4:13:31PM
20-JUL-16 9:21:46AM
20-JUL-16 2:44:54PM
21-JUL-16 11:12:01AM
19-JUL-16 11:27:45AM
22-JUL-16 1:43:53PM
21-JUL-16 12:32:19PM
21-JUL-16 10:12:58AM
20-JUL-16 5:31:50PM
21-JUL-16 11:58:09AM
19-JUL-16 9:31:41AM
20-JUL-16 10:25:32AM
22-JUN-16 2:13:00PM
21-JUL-16 2:44:26PM
22-JUL-16 11:24:05AM
22-JUL-16 10:31:53AM
22-JUL-16 12:16:21PM
21-JUL-16 9:41:09AM
20-JUL-16 6:02:00PM
21-JUL-16 9:54:52AM
21-JUL-16 5:36:45PM
20-JUL-16 12:15:00PM
19-JUL-16 2:07:56PM
22-JUN-16 3:24:14PM
19-JUL-16 11:55:33AM
21-JUL-16 3:55:45PM
20-JUL-16 6:52:24PM

8 comentaris

  • Foto de blonki

    blonki 05/10/2016

    genial, felicidades!

  • Foto de Leandro Escobar

    Leandro Escobar 22/02/2017

    Gracias Vicky por tu impecable descripción, que nos permite disfrutar de tu viaje como si fuera nuestro. Y porque nos permites conocer un poco de estos lugares mágicos.

  • Foto de UNSUB_2910787

    UNSUB_2910787 01/05/2017

    Well Done.. https://es.wikiloc.com/rutas-a-caballo/la-blanquita-frontino-quiparado-vasquez-el-puente-el-sireno-urrao-14964445/photo-9308248

  • Foto de Oscar Upegui

    Oscar Upegui 30/09/2017

    Esta ruta al Igual que las anteriores también merecen una buena calificación.
    Saludos Vicky Tru.

  • Foto de liliwhale®

    liliwhale® 01/12/2017

    Gracias Monja Voladora por compartir esta super aventura, que como otras, lo dejan a uno con la motivación para recorrer rincones maravillosos y olvidados de nuestro país. Ruta magnífica para un espíritu aventurero como el tuyo !!!.
    Abrazo, Lili

  • Foto de Vicky Trujillo

    Vicky Trujillo 10/12/2017

    Hola Fabiana
    Gusto verte por acá jejeje
    Es un verdadero privilegio que aún hayan paraísos como estos en el planeta.
    Recorrerlos y documentarlos se ha convertido en una gran pasión.
    Espero seguir en la búsqueda de esos rincones olvidados de nuestra geografía
    Ojalá te animes a recorrer este pedazo de tierra, aún virgen y exótica, antes de que la "civilización" le robe su encanto
    Abrazosssss

  • Foto de matadorvicentebarrera

    matadorvicentebarrera 13/11/2018

    Impresionante viaje con unas fotos espectaculares, pero lo que si tengo claro es que esta ruta y viendo las fotos no se puede calificar de dificil si no que habría que encuadrarla en la categoría que Wikiloc da como máxima dificultad, que es la de ¨solo para profesionales¨

  • Foto de Vicky Trujillo

    Vicky Trujillo 21/11/2018

    Hola matadorvicentebarrera
    De pronto sí tienes razón en poner ésta ruta en categoría máxima dificultad.
    Paseos como estos....pocos
    Único

Si vols, pots o aquesta ruta.