Temps  17 hores 17 minuts

Coordenades 1960

Data de pujada 22 / de juny / 2016

Data de realització de juny 2016

-
-
695 m
370 m
0
6,0
12
23,85 km

Vista 440 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de El Pla de Manlleu, Catalunya (España)

Sortim dels Cubs on ens hem allotjat onze cavalls i genets, volem passar per l’ermita de Sant Miquel i mirem d’arribar-hi per un antic camí ara ja en desús, que ens expliquen els avis del Pla de Manlleu. Així, passem per Can Pere Llarg on podem veure l’enorme alzina que acollia als viatgers i continuem, vorejant una vinya on podem veure l’antic traçat ara del tot embrossat, fins el camí que duu directament a l’ermita.
Prenem un corriol ample a la dreta on queden rastres d’antigues curses que en algun moment passa camp a través, però ens porta clarament fins a creuar la carretera.
Creuada la carretera comencem el traçat paral·lel a la Riera de Marmellar que seguirem molta estona a voltes més amunt, o més avall, o per dintre o per l’altra banda... Fins i tot quan trepitgem l’asfalt ho fem seguint aquesta riera pedregosa que en aquest tram no convida a passar-hi per dins.
Deixem les urbanitzacions de La Moixeta, Les Pinedes Altes i Can Ponç al nord i continuem vorejant la Riera de Marmellar, gaudint del paisatge rural i boscos encaixat entre els penya-segats calcaris que a sovint s’aixequen imponents als nostres peus.
Deixem la Riera per prendre un corriol costerut i força embrossat per pujar a Marmellar. Hem marcat aquest tram (inici corriol – final corriol), més que per la dificultat tècnica, per la necessitat de portar eines per obrir pas, sobretot si passeu a cavall.
Arribem a la carena i fem un volt per les runes de Marmellar sobretot per la zona de l’església i el cementiri on podem accedir amb els cavalls.
Deixem el poble i prenem un altre corriol primer molt obert i finalment força tapat que ens porta a la urbanització La Talaia que deixem al sud i mirem d’evitar baixant a l’altra vessant per un altre corriol força perdut que ens duu a Les Ventoses.
En aquest punt enfilem una pista ampla que primer planejant i després salvant un fort desnivell ens porta fins la Riera de Sant Marc que seguim per l’agradable pista paral·lela planejant una bona estona fins a trobar un dipòsit amb abeurador i aixeta que recupera els nostres cavalls (aigua). Cal dir que fins aquest moment no havíem trobat cap punt on abeurar-los abundantment.
Continuem encara una estona vorejant la riera i la carretera, aquesta vegada per un corriol ben marcat, fins que les creuem per prendre direcció Els Rebolcadors, continuem el traçat i decidim parar per dinar el pícnic que duem a sobre, en ple Montmell.
Havent dinat seguim primer per la pista i finalment per un corriol estret, però practicable muntats, fins una pista ampla que duu a creuar la carretera TV 2443 per enfilar el camí que puja a Sant Marc.
El corriol a Sant Marc és molt dret i molt pedregós, però els cavalls poden superar-lo sense massa dificultats. Cal dir que no ens acostem a l’ermita, passem de llarg el trencall que hi porta i seguim per la pista muntanya avall.
Al Coll de Mas Solà girem a la dreta i ja seguim les pistes i els camins rurals que ens duran de nou als Cubs.

Qualifiquem la ruta de moderada pels passos pedregosos d’alguns corriols i també per la dificultat del traçat. Paga la pena destacar el variat del paisatge i dels camins i corriols que la fan distreta i gens pesada.
Masia per on passava un camí antic, amb una enorme alzina que ens crida l'atenció.
A la wikipedia trobem: Marmellar és un despoblat localitzat al municipi del Montmell a la comarca del Baix Penedès i està situat a una altitud de 532 metres. Els primers indicis de Marmellar daten de l'any 1023.[1] Segons l'arxiu parroquial, la població de Marmellar l'any 1717 era de 65 habitants i de 59 l'any 1787. A partir del cens de 1860, el cens es va dur a terme a Santa Maria de la Bisbal del Penedès, on el 1970 figuraven 26 habitants.[2] Segons les cròniques, l'any 1976 un incendi va assolar la zona i poc temps després el poble va quedar abandonat.[3] L'any 1993 la troballa d'una noia morta al poble va alimentar les llegendes i mites sobre aquest poble.[4
Zona àmplia amb construccions rurals, on com el nom indica sol fer força vent.
Punt idoni per abeurar els cavalls.
LLoc on hem passat la nit genets i cavalls. tf 628 41 65 64
Per internet hem trobat: De l'antiga capella de Sant Miquel només es conserven l'absis i els murs. Per les restes que es conserven es pot veure la seva planta rectangular dividida transversalment en dos cossos per un arc apuntat de 19 dovelles de pedra. La porta d'accés, de mig punt, es troba a la façana, tot i que originàriament s'obria en un mur lateral. De la volta de canó, esfondrada en gran part, se'n conserva l'encaix amb l'absis de planta semicircular, que manté la seva teulada primitiva. L'obra és de pedra. Notícies històriques L'església apareix documentada en el testament d'Elisenda de Fonollar l'any 1247 i en altres documents del 1308. L'any 1591 tenia un benefici de 20 lliures anuals que rebia don Tomàs Rourich i ja es trobava sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel. La capella va ser abandonada el 1931.”
Al llarg del recorregut trobem finques rurals amb els seus cultius de vinya i cereals propis del Penedès.
Comença el corriol justa a la Riera de Marmellar, salva un desnivell pronunciat amb poca distància, i es tracta d'un camí poc trepitjat.
Al final del corriol podem veure perfectament l'església de Marmellar i enllacem amb la pista que duu directament al poble
Masia que ens porta a la vida del Penedès en tots els sentits.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.