Temps  una hora 58 minuts

Coordenades 3102

Data de pujada 8 / d’octubre / 2013

Data de realització d’octubre 2013

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
520 m
2 m
0
11
22
43,37 km

Vista 3384 vegades, descarregada 120 vegades

a prop de Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Salida de la estación de trén de la vía verde-carril bici Girona Sant feliu de Guixols, por la parte trasera hay un camino que paralelo al río Ridaura nos llevará a Castell D'aro.
Por la redonda central del pueblo, se toma el camino de Rocas Martines que termina en la redonda de la C-31 y que por el otro lado, pasando frente al Pitch&Putt de Platja d'aro llegaremos a la parte alta para cruzar esta autovía y tomar el camino a Masnou.
Una vez en él a 700 metros, giraremos a la derecha y subiremos en dirección hacia la urbanización Mas Pallí, pero a 800 metros tomaremos el camino de la izquierda que nos lleva a la Riera dels Molins, y a encontrar la carretera de Calonge a Romanyá la GIV-6612.
En dirección a Romanyá, hay un letrero que indica Calonge, lo seguiremos y a 1.200 kms, giro a la izquierda y fuerte subida hasta llegar al Puig D'arques.
En el Puig D'arques seguir los letreros que indican Cassá de la Selva o Sant Cebriá de Lledó y cuando encontremos el cruce a este último, girar a la izquierda en dirección a Cassá.
Seguir pasando frente al Matxo Mort y por un camino de fuertes pendientes con continuas subidas y bajadas se llega al desvío que baja en dirección a Llagostera y a la zona de Panedes y de aquí por las carreteras GIV-6612 y 6613, se llega al centro de Santa Cristina D'aro.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Sortida de l'estació de tren de la via verda - carril bici Girona Sant feliu de Guíxols , per la part posterior hi ha un camí que paral · lel al riu Ridaura ens durà a Castell D'aro .
Per la rodona central del poble , es pren el camí de Roques Martines que acaba en la rodona de la C - 31 i que per l'altre costat, passant davant del Pitch & Putt de Platja d'aro arribarem a la part alta per creuar aquesta autovia i prendre el camí a Masnou .
Un cop a ell a 700 metres , girarem a la dreta i pujarem en direcció a la urbanització Mas Pallí , però a 800 metres agafarem el camí de l'esquerra que ens porta a la Riera dels Molins , ia trobar la carretera de Calonge a Romanyà l' GIV - 6612 .
En direcció a Romanyà , hi ha un rètol que indica Calonge , el seguirem ia 1.200 kms , gir a l'esquerra i forta pujada fins arribar al Puig d'Arques .
Al Puig d'Arques seguir els rètols que indiquen Cassà de la Selva o Sant Cebrià de Lledó i quan trobem la cruïlla a aquest últim , girar a l'esquerra en direcció a Cassà .
Seguir passant davant del Matxo Mort i per un camí de fortes pendents amb contínues pujades i baixades s'arriba a la desviació que baixa en direcció a Llagostera ia la zona de Panedes i d'aquí per les carreteres GIV - 6612 i 6613 , s'arriba al centre de Santa Cristina D'aro .
fotografia

Info Camíno 5 kms.

Info Camí 5 kms.
fotografia

Info Camíno 10 Kms.

Info Camí 10 Kms.
fotografia

Info Camino 15 Kms.

Info Camí 15 Kms.
fotografia

Info Camino 20 Kms.

Info Camí 20 Kms.
fotografia

Info Camino 25 kms.

Info Camí 25 kms.
fotografia

Info Camino 30 kms.

Info Camí 30 kms.
fotografia

Info Camino 35

Info Camí 35
fotografia

Info Camino km 40

Info Camí km 40
fotografia

Castell d'aro

Castell d'Aro es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, formado por Castillo de Aro, Playa de Aro y S'Agaró. Está situado en la provincia de Girona, en la comunidad autónoma de Catalunya.Castell d'Aro está situado en plena Costa Brava. Limita al norte con Calonge, a poniente limita con Santa Cristina de Aro, al sur con San Feliu de Guíxols y a levante, con el litoral. Castillo de Aro se extiende por el extremo oriental del Valle de Aro, una estrecha llanura drenada por el río Ridaura y situada entre la Sierra de Cadiretes y las montañas meridionales del macizo de las Gavarres. A partir del siglo IX, después de recuperar los territorios a los sarracenos, se inicia la repoblación en el Valle de Aro. Los primeros colonizadores fueron campesinos. En el año 881, el rey Carlomagno ofrece al obispo de Gerona el territorio del Valle de Aro. El origen de Castillo de Aro se encuentra en el Castillo de Benedormiens. El castillo aparece documentado en 1041, cuando las autoridades religiosas, los caballeros del territorio y los nobles libran al monasterio de San Felíu de Guixols la custodia del castillo con la obligación de proteger todo el Valle de Aro. Durante siglos solo existía un único municipio, en 1858 se separan en dos, uno con Romanyá, Bell–lloc, Santa Cristina de Aro y Solius; y otro con Castillo de Aro y Fanals de Aro, configurando así el nacimiento de las dos ciudades actuales, Santa Cristina de Aro y Castillo de Aro. En 1970 el Ayuntamiento, propietario del Castillo de Benedormiens de Castillo de Aro, encargó su primera restauración. Se conservó la parte más antigua, que data del siglo XII. Castell D'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà, format per Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Està situat a la província de Girona, en la comunitat autònoma de Catalunya.Castell d'Aro està situat a la Costa Brava. Limita al nord amb Calonge, a ponent limita amb Santa Cristina d'Aro, al sud amb Sant Feliu de Guíxols ia llevant, amb el litoral. Castell d'Aro s'estén per l'extrem oriental de la Vall d'Aro, una estreta plana drenada pel riu Ridaura i situada entre la Serra de Cadiretes i les muntanyes meridionals del massís de les Gavarres. A partir del segle IX, després de recuperar els territoris als sarraïns, s'inicia la repoblació a la Vall d'Aro. Els primers colonitzadors van ser camperols. L'any 881, el rei Carlomagno ofereix al bisbe de Girona el territori de la Vall d'Aro. L'origen de Castell d'Aro es troba al Castell de Benedormiens. El castell apareix documentat en 1041, quan les autoritats religioses, els cavallers del territori i els nobles lliuren al monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell amb l'obligació de protegir tota la Vall d'Aro. Durant segles només existia un únic municipi, el 1858 es separen en dos, un amb Romanyà, Bell-lloc, Santa Cristina d'Aro i Solius; i un altre amb Castell d'Aro i Fanals d'Aro, configurant així el naixement de les dues ciutats actuals, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro. El 1970 l'Ajuntament, propietari del Castell de Benedormiens de Castell d'Aro, va encarregar la seva primera restauració. Es va conservar la part més antiga, que data del segle XII.
fotografia

Platja d'aro

Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.
fotografia

Puig d'arques

fotografia

Penedes

fotografia

Iglesia de Bell-lloc

Es una iglesia prerrománica. Tiene una nave y un ábside de herradura cubierto totalmente con bóveda. En su lado del norte se han excavado, bajo la dirección del arquitecto de Sant Feliu de Guíxols,Lluís Esteva Cruañas, los restos de un edificio cultural de planta circular, adosado a una estrecha aula rectangular que comunicaba con la iglesia. Cuando este edificio cayó en ruina, se construyó en el mismo sitio una capilla románica con ábside de planta semicircular. Edificio primitivo fue construido hacia el siglo VI; la iglesia actual, en el siglo X, y la capilla alzada en las ruinas de la primitiva rotonda, en el siglo XI. La rectoría, adosada a la iglesia, data del siglo XVIII. És una església preromànica. Té una nau i un absis de ferradura cobert totalment amb volta. En el seu costat del nord s'han excavat, sota la direcció l'arquitecte de Sant Feliu de Guíxols,Lluís Esteva Cruañas, les restes d'un edifici cultural de planta circular,adossat a una estreta aula rectangular que comunicava amb l'església. quan aquest edifici va caure en ruïna, es va construir en el mateix lloc una capella románica amb absis de planta semicircular.Edifici primitiu va ser construït cap al segle VI; l'església actual, al segle X, ila capella alçada en les ruïnes de l'primitiva rotonda, al segle XI. La rectoria, adossada a l'església, data del segle XVIII
fotografia

Estació Font Picant

El "Carrilet" era un tren de vía estrecha que comunicaba Sant Feliu de Guíxols con Girona. Dejó de funcionar el 10 de abril de 1969 tras de 77 años de servicio que se iniciaron en 1892. En su época fue un punto de comunicación vital entre los pueblos de la costa y la capital de la provincia. El "Carrilet" servía de enlace marítimo entre el principal puerto de mercancías de la zona, Sant Feliu de Guíxols, con el resto de la comarca de la Selva, y dotaba la creciente industria corcho-taponera de la zona de un medio de transporte adecuado. Tardaba 2 horas en realizar el recorrido total de 37 km. En Santa Cristina tenía parada en la estación de Santa Cristina y en Font Picant. Este último, lugar estratégico de cruce de caminos entre Romanyà de la Selva, Solius y Bell-lloc. Muy cerca, hay una fuente de agua ferruguinosa (La Font Picant) muy apreciada por sus propiedades medicinales. Hoy en día el antiguo recorrido del "Carrilet" se usa como carril bici y va desde Sant Feliu de Guíxols hasta Olot. El "Carrilet" era un tren de via estreta que comunicava Sant Feliu de Guíxols amb Girona. Va deixar de funcionar el 10 d'abril de 1969 després de 77 anys de servei que es van iniciar en 1892. En la seva època va ser un punt de comunicació vital entre els pobles de la costa i la capital de la província. El "Carrilet" servia d'enllaç marítim entre el principal port de mercaderies de la zona, Sant Feliu de Guíxols, amb la resta de la comarca de la Selva, i dotava la creixent indústria surotapera de la zona d'un mitjà de transport adequat. Trigava 2 hores en realitzar el recorregut total de 37 km. A Santa Cristina tenia parada a l'estació de Santa Cristina ia Font Picant. Aquest últim, lloc estratègic d'encreuament de camins entre Romanyà de la Selva, Solius i Bell-lloc. Molt a prop, hi ha una font d'aigua ferruginosa (La Font Picant) molt apreciada per les seves propietats medicinals. Avui en dia l'antic recorregut del "Carrilet" s'usa com a carril bici i va des de Sant Feliu de Guíxols fins Olot.

2 comentaris

  • Foto de imjomapa

    imjomapa 02/05/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta fácil, se puede hacer con un suv.
    Buenas vistas y buena zona. Recomiendo visitar Playa de Aro y Sant Antoni de Calonge, que estan cerca.

  • Ruditrnrt 05/04/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Sehr schöne Strecke, prima zu folgen.
    Vielen Dank!

Si vols, pots o aquesta ruta.