25 anys entre bicicletes i serralades

Pedals, muntanyes i històries amb Mikel Bringas

Autor

Mikel Bringas i la seva bicicleta en el pas de muntanya de "Khardung La", a l'Índia
Mikel Bringas a "Khardung La", a l'Índia - Foto de @Bizibidaia

En èpoques de pandèmia i restriccions de mobilitat és un bon moment per conèixer el nostre entorn més proper, pensar en futures rutes o gaudir dels records. En el meu cas, tot es remunta 25 anys enrere. Des de llavors, han passat molts anys on he acumulat una infinitat de records al voltant del planeta, entre ells, aquelles grans rutes en bicicleta per cinc magnífiques serralades: els Pirineus, els Alps, les Muntanyes de l'Atles, els Andes i l'Himàlaia. Sóc en Mikel Bringas, conegut també pel projecte Bizibidaia. T'uneixes a la ruta dels meus records?

La travessa dels Pirineus en Mountain Bike

La meva primera gran travessa per les serralades del planeta. Seguint el recorregut habitual basat en el llibre de La travesía de los Pirineos en BTT d’en Jordi Laparra, em vaig disposar a creuar els Pirineus en Mountain Bike gràcies a la famosa ruta que uneix el Mar Mediterrani i el Mar Cantàbric. Jordi Laparra, al costat de l’Alfons Valls i Jaume Bonaventura, van ser els tres pioners en realitzar aquesta travessia a principis dels anys 90. Amb els seus 1.000 km de recorregut, avui ja és un clàssic per als amants més experimentats de la bicicleta de muntanya.  

En el meu cas, la ruta també coneguda com a Transpirinenca, la vaig partir en tres trams. Vaig realitzar la primera etapa l'any 2003, sortint de Llançà i arribant fins a Planoles. Va ser de les més dures, ja que a mi i la meva dona Rosa se'ns va acudir realitzar-la amb una bicicleta tàndem (per a dues persones). Gens recomanable! Amb la lliçó apresa, 9 anys després, vaig seguir amb la travessia, sortint des de Planoles i arribant fins a Jaca, un poble amb moltíssima història i digne de visitar. L'any 2018, finalment vaig pedalejar pel camí restant fins a Donostia. En aquesta ciutat, també coneguda com a San Sebastián, no pot faltar acostar-se fins a la platja de “La Concha”, el “Monte Igeldo” o el “Peinde del Viento”, unes escultures d'acer d'Eduardo Chillida incrustades en unes roques habitualment colpejades pel Mar Cantàbric.

Els Pirineus, sense cap dubte, em van fer somiar amb altres serralades i vaig aprendre tres grans lliçons: la importància del pes quan hi ha pujades, les infinites rutes que existeixen en llocs propers a casa i que els camins tècnics no em fan gaudir.

La Mountain Bike de Mikel Bringas en una de les rutes per la serralada dels Pirineus
La Mountain Bike de Mikel Bringas als Pirineus - Foto de @Bizibidaia

La travessia dels Alps

Amb el somni ben viu de seguir recorrent part de les serralades del planeta, vaig trobar el meu següent gran repte en el llibre Transalpina en BTT d'Enrique Antequera. Probablement és la ruta amb Mountain Bike més famosa d'Europa: La Transalpina. El nostre itinerari (enllaç de la ruta) el vam començar a Garmisch-Partenkirchen, una ciutat situada a Alemanya i prop de la frontera amb Àustria. Amb més de 400 km, passant per Alemanya, Àustria, Suïssa i Itàlia, finalment vam arribar al "Lago di Garda". Aquest llac glacial situat als peus dels Alps és el llac més gran d'Itàlia. 

Vaig realitzar aquesta ruta el juny de 2018, unes dates en què amb prou feines em vaig creuar amb ningú, ja que les estacions d'esquí estaven tancades i l'època estival estava encara per començar. No obstant això, allà per primera vegada em vaig trobar amb la revolució de les bicicletes elèctriques. Recordo que mentre pujava el Passo di Mortirolo vaig escoltar a la meva esquena una dona cantant alegrement. Al cap d'uns segons, una simpàtica àvia ciclista em va avançar, amb el seu marit darrere en un cotxe. Em va alegrar veure que amb les noves tecnologies, aquesta afició a la bicicleta encara em pot durar molts anys més.

I com oblidar que als Alps també vaig trobar fàcilment els verds paisatges que tant m'agraden. Als voltants de la Vall d’Engiadina, tot tan ordenat, tot tan perfecte, vaig sentir que pedalejava en un conte. No tinc el costum de tornar al mateix lloc, però amb la bellesa dels Alps serà difícil no repetir.

Les Muntanyes de l'Atles

A la serralada de l'Atles al Marroc, hi ha nombroses possibilitats per fer rutes interessants amb bicicleta. El setembre de 2018, vaig triar un itinerari poc turístic (enllaç de la ruta) i vaig encertar de ple. Sent el principi i fi de la ruta a la ciutat de Marràqueix, vaig recórrer un itinerari de més de 450 km on vaig poder sentir el plaer de circular amb bicicleta entre els poblets de les Muntanyes de l'Atles. Aquest cop, gairebé tota la ruta va transcórrer per asfalt.

L'ingredient inoblidable del viatge va ser l'acollida que vaig rebre a casa d'una família berber. En tots els finals d'etapa vaig trobar allotjament fàcil, però en una ocasió no hi havia lloc per dormir. L'etapa va ser llarga i era el dia més calorós, crec que estàvem prop dels 40 graus. Fins i tot les persones locals deien que feia calor. Així que imagineu per a mi! Em van dir que el següent allotjament estava a 30 km, per la qual cosa vaig desistir i vaig anar a l'oficina del govern regional a preguntar on podia dormir. Em van fer una fotocòpia del passaport i em van recomanar demanar allotjament a qualsevol persona de la vila. Va aparèixer de sobte el que era el president d'un sindicat local i em va convidar a casa seva a passar la nit. Va acabar sent una història tan deliciosa com agradable. Mai he estat hàbil amb les mans i aquella nit va quedar ben clar quan vaig haver de fer boletes de cuscús per sopar, provocant les rialles de l'àvia i de tots els presents.

Mikel Bringas amb una bicicleta a les Muntanyes de l'Atles
Mikel Bringas a les Muntanyes de l'Atles - Foto de @bizibidaia

La serralada dels Andes

Vorejant tota la costa de l'Oceà Pacífic, la serralada dels Andes s'estén durant 8.500 km per la costa oest d'Amèrica del Sud. És la serralada continental més llarga de la terra, tenint alguna de les seves parts a Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela. A la serralada dels Andes es troben els volcans més alts del planeta.

En aquesta ocasió vaig tenir el plaer de pedalar al costat de la meva família (d'ells i sobre vacances familiars amb bicicleta parlarem més avall). Nosaltres vam fer un circuit per Quilotoa. Un dels majors atractius de la zona és veure el cràter de volcà que li dóna nom. Fins i tot pots recórrer la llacuna interior del volcà Quilotoa en piragua! Nosaltres ho vam fer i ens va oferir una visió completament diferent.

Encara que el meu fill va tenir alguns petits problemes, ens vàrem adaptar molt bé a l'altitud. Però per esquivar les dures pujades, algunes vegades vam haver de recórrer a l'ajuda d'autobusos, en els quals és molt fàcil moure’s amb les bicicletes. El veritable goig va arribar en els descensos. Sobretot, el que ens va portar a la costa, baixant 60 km contínuament costa avall. A dalt ens vam posar tota la roba que teníem per no passar fred i a baix vam acabar l'etapa en banyador. Vàrem passar dels alts Andes a la vegetació tropical en unes hores.Al llarg del viatge, també vam fer una mica de senderisme.

Les nostres destinacions van ser “Ruco Pichincha” i el Refugi José Ribas, en el volcà Cotopaxi, apropant-nos als 5.000 m d'altitud. Per cert, recordem la xocolata del refugi com la més deliciosa que hem begut mai!

En bicicleta per l'Himàlaia

Finalitzant la ruta dels meus records per alguna de les magnífiques serralades del planeta, la millor destinació possible és l'Himàlaia. Exactament la ruta HimalaJo! (enllaç de la ruta). 580 km amb bicicleta amb inici a 1.086 m d'altitud i final a 5.390 m, a "Khardung La", conegut com el port de muntanya més alt del món accessible amb un vehicle de motor. El viatge va ser un regal familiar per complir 50 anys, i vaig voler demostrar-los que encara estava en forma. Em semblava un objectiu complicat, pel qual em vaig acostar amb gran respecte, però tot va sortir millor del que pensava. 

Des de l'hinduisme fins al budisme, aquesta ruta en bicicleta ofereix una oportunitat única per contemplar diferents cultures. D'altra banda, en un dia clar i un final de somni, vaig poder admirar la serralada del “Karakoram” des de “Kardung La”. Però l'Himàlaia no només em va oferir moments per gaudir, sinó també de profunda reflexió personal. Vaig poder observar que molts de nosaltres hem de millorar els nostres hàbits per preservar l'entorn natural. Hem d'entendre el nostre paper protagonista dins de la cura del planeta i recollir totes les deixalles que generem, especialment els plàstics. Tenir cura del nostre planeta és la nostra responsabilitat, de manera que tota acció suma, per petita que sigui. 

Recorrent el planeta en bicicleta i en família

Al principi, com a parella, la Rosa i jo vam començar a organitzar les vacances amb bicicleta. Més tard van venir els nostres fills Eki i Lur i vam formar un gran grup familiar. 

El nostre primer viatge en família i bicicleta el vam recollir en un llibre anomenat Euskal Herria en Bici, l'any 2006. En aquella ocasió vam experimentar moltes vegades el que és anar en bicicleta per la muntanya. Per exemple, pujar fins al Coll d’Elorrieta amb un tàndem, dos carrets i un nen, un esforç inoblidable. Tres anys més tard vam anar de viatge en bicicleta per Europa. Vam passar per França, Suïssa, Alemanya, Àustria i Holanda, explicant-ho en el llibre Norte Salado Sur Dulce. Llavors ja érem quatre i semblava que la cosa funcionava, per això vam animar-nos a seguir pel mateix camí.

Mikel, Rosa, Eki i Lur amb les seves bicicletes a Queenstown, Nova Zelanda
Mikel, Rosa, Eki i Lur a Nova Zelanda - Foto de Mikel Bringas

Seguint amb la nostra aventura familiar, a finals de l'any 2010 vam decidir anar a Nova Zelanda. A Oceania vam tenir vivències molt agradables amb algunes famílies locals, gràcies a l'associació d'hospitalitat per a ciclistes Warm Showers. Anys més tard, quatre d'aquestes famílies van venir a casa nostra. Quina gran alegria! Durant el viatge en bicicleta per Nova Zelanda, on vam estar tres mesos, vam recórrer les dues grans illes i ens vam adonar que no és només un país per conèixer, sinó que viure allà també és bonic. Un lloc amb tots els avenços moderns de la nostra societat i on sempre tens molt a prop la natura.  

Passats uns anys, el 2014, vam agafar les nostres bicicletes i vam anar de viatge al Senegal i Gàmbia. Un lloc digne de visitar i amb molt valor educatiu. L'Eki i la Lur no oblidaran fàcilment el fet d'haver dormit en poblets sense aigua ni electricitat, que tots els nens volguessin jugar amb ells i tocar els cabells llisos de la Lur o haver fet una pilota amb draps vells. La costa del Senegal i Gàmbia ens va semblar un lloc ideal per conèixer la part de l'Àfrica subsahariana en un ambient familiar. A Gàmbia, un cotxe va atropellar a la Rosa. Al principi ens vam endur un gran ensurt perquè tenia molt de dolor i no sabíem si era greu. Afortunadament uns dies després ja estava pedalant de nou. 

L'any següent, lluny de l'Àfrica, a Islàndia (enllaç de la ruta), vam conèixer de prop la força de la natura. El clima va fer el viatge dur, però pedalar amb grans amics com l’Inma, l’Iñaki, la Lur i en Xabi, ens va donar coratge per afrontar les dificultats. Islàndia és un lloc molt especial des del punt de vista paisatgístic, i això cada vegada atrau a més gent. Cascades com la de "Godafoss" (Cascada dels Déus), "Skógafoss" (Cascada del Bosc) o "Svartifoss" (Cascada Negra), o guèisers com "Strokkur" o "The Great Geysir" (El Gran Guèiser), són llocs que no poden faltar si visites el país nòrdic. 

Recórrer cinc de les magnífiques serralades del planeta i els viatges amb bicicleta en família són alguns dels meus innombrables records al voltant del món, un àlbum d'històries sense acabar. Espero poder trobar-te pel camí!