Kilimanjaro - ruta Machame-Mweka (7 etapas)
Fotos de la ruta
Autor
Estadístiques de la ruta
- Distància
- 60,83 km
- Desnivell positiu
- 5.105 m
- Dificultat tècnica
- Difícil
- Desnivell negatiu
- 5.284 m
- Altitud màxima
- 5.868 m
- TrailRank
-
78
5
- Altitud mínima
- 1.611 m
- Tipus de ruta
- Només anada
- Temps
- 6 dies 3 minuts
- Coordenades
- 7160
- Data de pujada
- 20 d’octubre de 2013
- Data de realització
- de setembre 2013
a prop de Barangata, Kilimanjaro (Tanzania)
Vista 7187 vegades, descarregada 284 vegades
Fotos de la ruta
Descripció de l'itinerari
>>> ENLLAÇ A LA DESCRIPCIÓ DETALLADA DE CADA ETAPA AL FINAL DE LA DESCRIPCIÓ <<<
El Kilimanjaro és una formació muntanyosa d’origen volcànic situada a la frontera entre Kenya i Tanzània, en ple vall del Riff, pocs kilòmetres al sud de l’equador.
Tot i que es parla del Kilimanjaro com el cim més alt d’Àfrica, en realitat es tracta d’una muntanya amb tres cims rellevants: Shira Peak (3962 m.), Mawenzi Peak (5149 m.) i el Uhuru Peak, aquest sí el punt més elevat del continent africà amb 5985 m. d’alçada sobre el nivell del mar.
Dels tres cims, el més freqüentat és sens dubte l’Uhuru, no només perquè és el més alt sinó perquè a més és tècnicament molt assequible. L’únic que pot dificultar-ne la seva ascensió és la elevada alçada i el fred que pot fer en les cotes més altes.
La forma més ràpida per accedir a la zona és mitjançant avió, aterrant a l’aeroport internacional del Kilimanjaro. Aquest aeroport està ubicat a pocs kilòmetres de Moshi, punt de partida de la majoria de les expedicions a la muntanya. Hi ha diverses companyies aèries que tenen vols directes des de Europa.
L’època més adequada per a pujar al cim del Kilimanjaro va del mes de juny al mes d’octubre, moment en el que comença la època de pluja. Evidentment, també és l’època en que hi ha més aglomeracions de gent… En general, la temperatura durant l’ascensió no és extremadament baixa, amb excepció de l’última etapa, on, en condicions climàtiques adverses, es poden donar temperatures molt baixes (-20ºC) que, combinades amb vents forts poden generar una sensació tèrmica de fred extrem i dificultar moltíssim la pujada.
Per coronar l’Uhuru Peak hi ha diverses rutes, cada una d’elles amb diferents característiques. La més coneguda i freqüentada (amb més del 90% del total dels visitants que la famosa muntanya rep a l’any) es la ruta Marangu, anomenada també ruta de la coca-cola.
Aquesta és una de les rutes més curtes, fet que permet fer una aproximació al cim més ràpida sent necessàris per tant menys dies per a completar l’expedició. A més, és la ruta que disposa d’una infraestructura logística més desenvolupada i adequada per als visitants que intenten assolir el cim del Kilimanjaro (per exemple, és l’única ruta que permet passar totes les nits en refugi evitant així haver de dur tendes de campanya). Per aquests motius, aquesta ruta és la escollida per a molts ‘turistes’ que moltes vegades no tenen molta (o cap) experiència a la muntanya i que menystenen les dificultats que presenten aquest tipus d’expedicions. Això fa que aquest itinerari presenti la taxa d’abandonaments més elevada de totes, amb més del 50% de fracàs.
Nosaltres hem optat per la ruta Machame. Aquesta ruta, que només és de pujada (la tornada cal fer-la per Mweka) no és tan transitada com la Marangu degut a que és més llarga i té menys infraestructura per als visitants. A canvi, al ser més llarga, permet una millor aclimatació a l’alçada.
L’ascensió per Machame es pot fer en 5 etapes, fent nit als campaments de Machame, Shira, Barranco i Barafu. Ara bé, si es disposa de més temps es recomanable optar per fer la etapa que va de Barranco a Barafu en 2 dies, passant la nit addicional al campament de Karanga. Això permet 2 coses molt importants: la primera és disposar d’un dia addicional d’aclimatació en alçada. La segona és arribar molt d’hora al campament de Barafu el dia abans de la ascensió final al cim, fet que permet descansar més temps abans de la pujada final.
Així doncs, després de 6 dies d’aproximació i ascensió amb sol, pluja, neu, pedra, boira, fred i calor, tot l’esforç queda compensat quan veus sortir el sol al sostre d’Àfrica. La imatge de les famoses (i cada cop més escasses) neus del Kilimanjaro amb la primera llum del matí després de les 7 hores d’ascensió nocturna de la última etapa és d’una bellesa difícil d’explicar amb paraules.
Si teniu la oportunitat d’anar-hi, no os ho penseu dos cops. La experiència val molt la pena!!
Pots consultar en els següents enllaços la descripció detallada de cada una de les etapes:
El Kilimanjaro és una formació muntanyosa d’origen volcànic situada a la frontera entre Kenya i Tanzània, en ple vall del Riff, pocs kilòmetres al sud de l’equador.
Tot i que es parla del Kilimanjaro com el cim més alt d’Àfrica, en realitat es tracta d’una muntanya amb tres cims rellevants: Shira Peak (3962 m.), Mawenzi Peak (5149 m.) i el Uhuru Peak, aquest sí el punt més elevat del continent africà amb 5985 m. d’alçada sobre el nivell del mar.
Dels tres cims, el més freqüentat és sens dubte l’Uhuru, no només perquè és el més alt sinó perquè a més és tècnicament molt assequible. L’únic que pot dificultar-ne la seva ascensió és la elevada alçada i el fred que pot fer en les cotes més altes.
La forma més ràpida per accedir a la zona és mitjançant avió, aterrant a l’aeroport internacional del Kilimanjaro. Aquest aeroport està ubicat a pocs kilòmetres de Moshi, punt de partida de la majoria de les expedicions a la muntanya. Hi ha diverses companyies aèries que tenen vols directes des de Europa.
L’època més adequada per a pujar al cim del Kilimanjaro va del mes de juny al mes d’octubre, moment en el que comença la època de pluja. Evidentment, també és l’època en que hi ha més aglomeracions de gent… En general, la temperatura durant l’ascensió no és extremadament baixa, amb excepció de l’última etapa, on, en condicions climàtiques adverses, es poden donar temperatures molt baixes (-20ºC) que, combinades amb vents forts poden generar una sensació tèrmica de fred extrem i dificultar moltíssim la pujada.
Per coronar l’Uhuru Peak hi ha diverses rutes, cada una d’elles amb diferents característiques. La més coneguda i freqüentada (amb més del 90% del total dels visitants que la famosa muntanya rep a l’any) es la ruta Marangu, anomenada també ruta de la coca-cola.
Aquesta és una de les rutes més curtes, fet que permet fer una aproximació al cim més ràpida sent necessàris per tant menys dies per a completar l’expedició. A més, és la ruta que disposa d’una infraestructura logística més desenvolupada i adequada per als visitants que intenten assolir el cim del Kilimanjaro (per exemple, és l’única ruta que permet passar totes les nits en refugi evitant així haver de dur tendes de campanya). Per aquests motius, aquesta ruta és la escollida per a molts ‘turistes’ que moltes vegades no tenen molta (o cap) experiència a la muntanya i que menystenen les dificultats que presenten aquest tipus d’expedicions. Això fa que aquest itinerari presenti la taxa d’abandonaments més elevada de totes, amb més del 50% de fracàs.
Nosaltres hem optat per la ruta Machame. Aquesta ruta, que només és de pujada (la tornada cal fer-la per Mweka) no és tan transitada com la Marangu degut a que és més llarga i té menys infraestructura per als visitants. A canvi, al ser més llarga, permet una millor aclimatació a l’alçada.
L’ascensió per Machame es pot fer en 5 etapes, fent nit als campaments de Machame, Shira, Barranco i Barafu. Ara bé, si es disposa de més temps es recomanable optar per fer la etapa que va de Barranco a Barafu en 2 dies, passant la nit addicional al campament de Karanga. Això permet 2 coses molt importants: la primera és disposar d’un dia addicional d’aclimatació en alçada. La segona és arribar molt d’hora al campament de Barafu el dia abans de la ascensió final al cim, fet que permet descansar més temps abans de la pujada final.
Així doncs, després de 6 dies d’aproximació i ascensió amb sol, pluja, neu, pedra, boira, fred i calor, tot l’esforç queda compensat quan veus sortir el sol al sostre d’Àfrica. La imatge de les famoses (i cada cop més escasses) neus del Kilimanjaro amb la primera llum del matí després de les 7 hores d’ascensió nocturna de la última etapa és d’una bellesa difícil d’explicar amb paraules.
Si teniu la oportunitat d’anar-hi, no os ho penseu dos cops. La experiència val molt la pena!!
Pots consultar en els següents enllaços la descripció detallada de cada una de les etapes:
Punts d'interès
Càmping
4.631 m
Punt d'interès
Cim
Comentaris (22)
Si vols, pots fer un comentari o valorar aquesta ruta.
He fet aquesta ruta Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Moderat
La descripció de l'autor d'aquest track és de les millors que he vist al web de Wikiloc. Felicitacions, Víctor.
Ah, i les fotos, impresionants.
Gràcies pel teu comentari Fonte! :D
Muy buen track y mejor explicación.
Moltes gràcies
Eskerrik asko!
Hola Mendikus,
Gracias por tu comentario!
He fet aquesta ruta Veure més
informació
Fàcil de seguir
Entorn
Difícil
Ruta poco técnica, pero difícil por la altitud que se gana en pocos días
Hola Selma! Efectivamente la ruta no tiene más dificultad que la elevada altura y las condiciones meteorológicas que puedes encontrar, sobretodo el día de la ascensión final! Gracias por tu valoración!
Hola i felicitats per la ruta.
Una consulta, quin es el cost total de està expedició?
Salut.
Hola José, a nosaltres el cost total del viatje ens va sortir per uns 3000€, El varem contractar a través d'una agéncia des de Barcelona que va gestionar-ho tot. Imagino que si es contracta l'expedició des d'allà pot ser més econòmic però es més complicat...
Moltes gracies, victor.
Yo voy este septiembre, lo que me preocupa es el frío!!
Que ropa llevasteis?
Camiseta, camisa (la ropa interior, térmica), forro polar, canguro, anorak tipo plumón. Parecíamos cebollas con tantas capas que nos poníamos y quitábamos a conveniencia...
Calcetines, guantes, braga para el cuello, gorro; todo ello de bastante abrigo.
Creo que es mejor llevar de más que de menos, aunque en septiembre-2013 la temperatura más baja no pasó de -5 ºC.
tema calzado? material tipo crampon no se usa?
Hola SpixD, como el amigo Fonte -con el que tuve el placer de compartir esta aventura- te comentaba antes, en nuestro caso tuvimos suerte y no hizo un frío extremo. De todas maneras, cerca de la cima pueden darse condiciones meteorológicas bastante peores que los -5ºC que tuvimos nosotros así que más vale prevenir! A lo que Fonte comentaba, me permito añadir que es imprescindible llevar ropa para andar bajo la lluvia... en nuestro caso, llovió cada uno de los 7 dias que duró nuestra expedición y en alguna ocasión de manera muy copiosa, por lo que además de abrigo, un gore-tex y un pantalón de lluvia son absolutamente imprescindibles.
En cuanto al calzado, con unas buenas botas de trekking es suficiente. Para la ascensión a la cumbre, cuando puede hacer más frio, puede ser necesario un par de calcetines más gruesos, pero en nuestro caso, no tuvimos necesidad de material adicional como crampones o piolet... La ruta machame es tecnicamente muy sencila y, salvo que haya acumulaciones puntuales de nieve, no deberia ser necesario material adicional.
Mucho éxito en tu ascensión al techo de África!
Como decían los Beetles: "Who could ask for more...".
Tinc previst anar-hi aquest octubre? Em podeu recomanar alguna agència?
Gràcies
Hola, karma616, a la meva güep trobaràs informació sobre diferents agències: www.eurovia.es/fonte
Moltes gràcies. M'ho miro
una simple pregunta una peersona que quiera realizar esta ruta, que preparacion fisica debe tener minimo. es que tengo un amigo que se le metio en la cabeza, y le dije que hay que estar preparado muy bien fisica,mente y mental. un saludo gracias
Yo me preparé bastante y organicé subidas a varios picos. Encontrarás detalles en mi página güep:
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/kilimanjaro/kilimanjaro.html
Por la ruta Machame parece que llegan más personas que por la Marangu.
Que os vaya muy bien.
Lo siento, elmachim206, parece que por error eliminé la información que te decía.
Las subidas a los picos para preparación sí las podrás ver aquí:
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/penyes%20altes/penyes.html
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/monestero/monestero.html
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/besiberriN/besiberriN.html
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/puigpedros/puigpedros.html
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/BH2/BH2.html
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/abadias/abadias.html
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/vignemale2/vignemale2.html
Hola de nuevo, elmachim206, he recuperado la información perdida:
http://www.eurovia.es/fonte/fetes/kilimanjaro/kilimanjaro.html
Al final no surt la descripció de les etapes…en tot cas, enhorabona!